Les empreses podran donar un vot doble als seus accionistes de llarg termini

Les empreses cotitzades podran permetre que els accionistes que portin més de dos anys a la companyia comptin amb dos vots per cada acció que posseeixin, en lloc d’un. Es tracta de les conegudes com accions de lleialtat, amb la qual ja compten altres països com ara França i Itàlia i amb les quals es pretén incentivar que les firmes comptin amb inversors a llarg termini. Això sí, la mesura haurà de ser aprovada per una majoria àmplia: un mínim del 60% del capital, si la junta d’accionistes assoleix una representació de més del 50% de l’accionariat, i del 75%, si només supera el 25%. O fins i tot percentatges més grans, si l’empresa decideix elevar els llistons als seus estatuts socials.

Així apareix recollit en un avantprojecte de llei que ha passat aquest dimarts pel Consell de Ministres i que incorporarà a la normativa espanyola una directiva europea del 2017 que havia d’haver estat llesta el juny de l’any passat, un pas que no es va poder fer perquè el Govern estava en funcions. Una vegada la norma estigui en vigor, per a la qual cosa encara falten diversos mesos, les empreses podran convocar les seves assemblees per aprovar les accions de lleialtat. En aquell moment començarà el termini de dos anys en què hauran de quedar-se els accionistes per beneficiar-se del vot doble, perquè no es tindrà en compte la seva antiguitat en el capital.

L’Executiu també ha decidit eliminar l’obligació que tenen les empreses cotitzades espanyoles de publicar resultats cada trimestre. Ara només ho hauran de fer en el primer i segon semestre, cosa que implica que no serà necessari que retin comptes en el primer i tercer trimestre. «Espanya és l’únic lloc on era obligatori, cosa que és costosa, no aporta gaire i poden incentivar el curtterminisme», han justificat fonts del Ministeri d’Assumptes Econòmics. La Comissió Nacional del Mercat de Valores (CNMV), amb tot, podrà exigir a les companyies que formulin els comptes trimestrals si ho creu necessari, una salvaguarda pensada per a empreses que tinguin problemes, com en el seu moment el Popular o DIA.

Altres mesures

La norma també obligarà les institucions d’inversió col·lectiva a fer pública la seva política d’inversió, és a dir, a explicar si entren en les empreses amb vocació de llarg termini o tenen altres intencions. La mesura afectarà les firmes espanyoles o establertes al país, no les estrangeres. Així mateix, ampliarà el dret de les empreses d’identificar els seus inversors, tot i que les fonts del ministeri van reconèixer que és «impossible» conèixer ea 100% qui són realment tots els propietaris de les companyies.

A més, incrementarà la informació que han d’oferir les firmes sobre la remuneració dels seus consellers i sobre les operacions vinculades (com els crèdits concedits a un administrador). També eleva de cinc a vuit milions el nivell a partir del qual les emissions de deute han d’anar acompanyades d’un fullet, i es permet que les empreses que només es dediquin a emetre deute no hagin de publicar un informe anual de govern corporatiu. Finalment, fixa la prohibició que els consellers siguin persones jurídiques en lloc de físiques, com succeeix en algunes companyies.

Notícies relacionades

Milers d’habitatges a Espanya quedaran fora del mercat el 2030 per la seva mala eficiència energètica

Ametller Origen frena les obres de l’Agroparc per una àguila en perill

«S’aspira que hi hagi empreses amb millor governança, més transparència, amb incentius més alineats i, per tant, que siguin més capaços de créixer, finançant-se a llarg termini i, per tant, que creïn ocupació i aportin valor a la societat», han afirmat les fonts del departament que dirigeix Nadia Calviño, que també han restat importància a l’efecte dissuasiu per captar empreses estrangeres que pot provocar l’acabada d’aprovar ‘taxa Tobin’. «També en altres països n’hi ha», han recordat.