IMPRESSIÓ 3D

BCN3D potencia la seva expansió internacional

La 'spin-off' de la UPC llança una impressora per a fabricació additiva per a entorns empresarials exigents que requereixen models en ABS, poliamides o fibra de vidre

52149115 591

52149115 591

3
Es llegeix en minuts
Eduardo López Alonso
Eduardo López Alonso

Periodista @Elabcn

ver +

El fabricant d’impressores BCN3D ha obert noves expectatives de negoci. Després d’aconseguir la independència de la Fundació CIM de la Universitat Politècnica de Catalunya a l’aconseguir finançament per 2,7 milions d’euros dels fons JME VC, Accurafy4 i Victoria, la firma establerta a Castelldefels creada el 2011 ha començat a comercialitzar una nova impressora 3D d’escriptori que obre un nou mercat professional de gran creixement. El 80% de les vendes de la firma es canalitzen a l’estranger.

Epsilon, que és com ha sigut batejada la nova impressora, permet la utilització de més quantitat de materials en fabricació additiva. Supera els típics plàstics senzills com l’ecològic PLA o el PET i passa a utilitzar matèries primeres més flexibles com l’ABS, poliamides o la fibra de carboni. Són aquests últims materials els més adaptats a les exigències d’entorns industrials perquè són més resistents.

El creixement de la firma és difícil de preveure però aconseguir finançament ja és una mostra de confiança en BCN3D i un salt considerable cap a la seva consolidació als mercats internacionals.

 

L’univers de la fabricació additiva, que és com es denominen els processos de fabricació amb impressores 3D, està d’enhorabona. L’empresa barcelonina, que ha incrementat la plantilla de 40 a un centenar de persones en un any, va facturar l’any passat 4,1 milions d’euros (un 17% més) i afronta amb ambició la seva nova etapa.

El seu portfolis de productes l’integren impressores 3D de petit format però amb especificacions adaptades a l’ús empresarial. Des d’uns 2.450 euros (el model Sigma), tant les petites i mitjanes empreses o departaments de disseny de grans multinacionals, tenen l’opció de disposar d’una impressora capaç de produir prototips de peces de plàstic per ser reproduïdes en sèrie posteriorment per sistemes tradicionals basats en motllos industrials. També s’utilitza la tecnologia 3D per produir eines pròpies per a processos de producció o línies de muntatge. També és possible fer peces en tirades curtes per a productes específics. Les noves màquines Epsilon obren la possibilitat d’integrar peces sòlides fetes amb carboni, per exemple, en productes sofisticats.

BASF i Mitsubishi Chemical aporten filaments per a aplicacions de grau industrial en la gamma Epsilon i l’obtenció de peces funcionals i d’ús final als mercats de fabricació, enginyeria i disseny de producte.

La tecnologia 3D està de moda. «La fabricació additiva permet fer productes d’una manera que abans no era possible, combinar materials, introduir peces a l’interior d’altres...», explica Eric Pallarés, director d’enginyeria de BCN3D. Amb una màquina com les de BCN3D és possible amb un sistema de doble capçal la fosa de dos fils de dos materials en el mateix prototip. Aquesta possibilitat (també prevista en impressores basades en l’ús de plàstics en pols) permet que un dels components sigui soluble i serveixi de recolzament per elaborar dissenys flotants (una bola dins d’una altra bola), veritables filigranes internes i dissenys gairebé sense límits aliens a la dictadura de les capes seqüencials. Disposar de dos capçals amb la tecnologia d’impressió 3D IDEX també permet duplicar la productivitat en comparació de les impressores 3D d’escriptori convencionals. BCN3D ha venut fins ara unes 6.000 impressores. 

El repte és ara, segons Pallarés, repensar la manera de fabricar, «integrar els processos de l’economia 4.0, a les persones i els dissenys, concebre els fluxos de treball en una mateixa plataforma». En aquest procés creatiu, BCN3D es vanagloria d’haver aconseguit una «eina generalista per a tota mena d’empreses per al desenvolupament de nous conceptes de producte». 

 

Notícies relacionades

Els clients de BCN3D són tan variats com les aplicacions de les seves màquines. Des de Louis Vuitton que dissenya els seus propis utillatges per a l’elaboració de cinturons als serveis de disseny de Seat o Nissan. Des del disseny d’ulleres fins a la concepció de calçat (Camper). La impressió 3D simplifica i accelera significativament els processos de disseny, amb més llibertat creativa i amb costos significativament menors.

Però les fabricació additiva també s’enfronta a limitacions. Una d’aquestes és la dependència de la indústria química, que és la que ha d’oferir materials adequats per al seu ús en impressores 3D. Una altra és la mida limitada dels models a fabricar en una impressora 3D actual. Una figura 3D de 40 centímetres per 40 centímetres podria tardar una setmana a ser fabricada en una màquina 3D. Un altre element a polir és l’acabat del que s’ha produït, que sempre tindrà unes superfícies una mica més tosques que un altre de fet amb un motllo de foneria. Però igual com les màquines i processos milloren, les peces que resulten d’impressions 3D ofereixen avantatges que fa pocs anys eren difícil de predir. 

Temes:

Startups