El sistema antifalsificació de medicaments compleix un any

El sistema antifalsificació de medicaments a Espanya ha complert un any. Després d’inversions quantificades en uns 200 milions d’euros per part de la patronal Farmaindustria el sistema s’ha blindat davant de la venda de fàrmacs falsificats, una pràctica que mai va arribar a tenir un impacte rellevant. Al marge de la discutible necessitat d’aquesta abundant inversió, al sector reconeixen que després d’haver-la fet, per exigència comunitària, l’eficiència del sistema farmacològic ha guanyat molts punts. El denominat Sistema Espanyol de Verificació de Medicaments (Sevem) s’ha convertit en el segon gran projecte col·laboratiu del sector farmacèutic després de Sigre (iniciativa de gestió ambiental dels residus de medicaments, amb 19 anys de vida).

Segons dades de Farmaindustria, ja estan connectats a la plataforma espanyola 465 titulars d’autorització de comercialització (TAC), 302 magatzems de distribució, la pràctica totalitat de les farmàcies (22.100) i 178 hospitals, mentre que en el sistema s’han arribat a carregar 1.450 milions de presentacions amb identificador únic i s’han desactivat 285 milions d’envasos (amb una activitat mitja diària al complir-se el primer any d’activitat de 2 milions d’envasos desactivats). Aquest primer any s’han fet més de 770 milions d’operacions, amb un percentatge d’èxit del 98%. Malgrat les abundants inversions els socis del Sevem, que representen els agents de la cadena de distribució de medicaments al nostre país (Farmaindustria, Aeseg, Fedifar i Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics) es mostren satisfets.

Mentre a Espanya el procés d’adaptació s’ha portat amb èxit, en altres països no hi ha hagut tant d’èxit. A França amb prou feines té un parell de desenes d’oficines de farmàcia connectades a la seva plataforma, o d’Itàlia, al que la Comissió Europea ha concedit, com a Grècia, una moratòria per posar en marxa el sistema previst pel reglament europeu contra els medicaments falsificats, perquè ja disposava d’un de propi. També Alemanya comptava prèviament amb una plataforma per traçar els fàrmacs, per la qual cosa no ha hagut d’assumir el repte de crear un sistema partint del no-res.

Notícies relacionades

Pla del Govern perquè Catalunya escali en la indústria de la defensa

La riquesa de les famílies arriba al rècord de 2,6 bilions el 2025

El sistema de verificació de medicaments afecta els fàrmacs subjectes a recepta mèdica que han d’estar proveïts de dos dispositius de seguretat. El primer és un identificador únic (en forma de codi datamatrix) que conté el codi de producte, un número de sèrie de 20 caràcters generats per un algoritme d’aleatorització, el número de lot i la data de caducitat. D’aquesta forma es pot verificar l’autenticitat i identificar cada envàs de medicament de manera individual. 

Addicionalment, en el cas d’Espanya, i a requeriment de les autoritats estatals, el codi datamatrix conté també el número nacional de reembors, ja sigui dins del mateix codi de producte o en un altre camp. El segon dispositiu de seguretat és un sistema antimanipulació per garantir que l’envàs no ha sigut obert des de la seva sortida de la cadena de producció fins a la seva dispensació a l’oficina de farmàcia.