L'Audiència Nacional defensa descomptar les pauses per fer el cafè o per fumar de la jornada laboral
Es desestima una demanda de CCOO davant Galp, amb la qual mantenia un conflicte col·lectiu
zentauroepp3796210 trabajadorfumar200211102414 /
L’Audiència Nacional defensa en una sentència coneguda aquest dimarts que una empresa pugui descomptar del càlcul efectiu de la jornada dels seus treballadors el temps que aquests fan servir per esmorzar, fer un cafè o fumar un cigarret.
En una sentència datada el desembre passat, la sala Social de l’Audiència Nacional desestima una demanda de CCOO davant Galp, amb la qual mantenia un conflicte col·lectiu.
Entre altres coses, CCOO exigia que es declarés nul el còmput de temps derivat de la implantació del sistema de registre de jornada perquè no afectés les pauses per fumar, fer un cafè i esmorzar, que fins aleshores s’integraven com a temps de treball dins de la jornada i no es fitxava ni es descomptava.
També, que s’eliminés la decisió que el temps invertit a realitzar un viatge de feina no computi com a jornada laboral, i que la consideració d’hores extres fos únicament en els casos en què eren autoritzades per la direcció, i no per la seva mera realització efectiva més enllà de la jornada ordinària.
Una vegada comprovat que l’empresa aplicava una jornada laboral de 7,45 hores amb flexibilitat horària per a la incorporació al lloc de treball, l’Audiència Nacional considera provat que a Galp hi havia un control d’accés mitjançant torns que únicament s’utilitzava a efectes de seguretat i prevenció de riscos de l’edifici, i no de control de jornada.
A Galp «es tolerava, per una política de confiança empresarial» que els treballadors sortissin de les instal·lacions per fumar o per fer un cafè, sense que l’empresa descomptés aquell temps de la seva jornada, ja que no existia un control efectiu i seguiment de la jornada desenvolupada per cada treballador.
Però Galp pot regular i establir nous temps de no treball que fins ara eren temps inclosos en la jornada de treball «de manera unilateral», assenyala la sentència.
Respecte als viatges de feina, l’Audiència sosté que anteriorment a la implantació del registre de jornada no ha quedat acreditat que existís condició, pacte o acord col·lectiu que impliqués que el temps utilitzat pels treballadors per desplaçar-se a una altra localitat i tornar el mateix dia es comptabilitzés com a jornada laboral.
Al contrari, l’habitual era que pernoctessin a la ciutat de destinació i tornessin a l’endemà, moment en què es reinicia la jornada laboral.
Quant a les hores extres, l’Audiència Nacional ratifica que han d’estar autoritzades anteriorment, i que no n’hi ha prou amb fer-les i després reclamar-ne el pagament.
-
- Salut pública Els metges avisen de l’expansió de la tinya entre els joves
- INVESTIGACIÓ Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies
- Una història de superació "L’addicció va agafar les regnes de la meva vida"
- Chery inicia el desembarcament xinès en el motor espanyol
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Hisenda Renda 2021: Sis deduccions de la declaració de l’IRPF 2020 que no s’han d’oblidar
- Vine a escalar i queda't a dormir
- ¿Per què els espanyols som els únics europeus que utilitzem persianes?
- Dubtes tributaris ¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?