«Em van fer fora per SMS»

El Govern encara no té una data fixa per a la derogació d’un dels retalls més «urgents» de la reforma laboral del PP: l’acomiadament per baixes mèdiques intermitents. La supressió d’aquest mecanisme, que el Tribunal Constitucional va propulsar a la primera línia mediàtica a l’avalar-ho en una sentència l’octubre passat, era un assumpte prioritari per al nou Executiu. Tot i que per eliminar-lo s’ha trobat «traves burocràtiques» que l’equip de la Ministra de Treball, Yolanda Díaz, no contemplava d’un inici. És per això que el seu pas pel Consell de Ministres ha sigut posposat fins i tot en dues ocasions, tot i que fonts de Treball assenyalen que tenen previst portar-lo «segurament» al del dimarts 18 de febrer.

Malgrat no ser una pràctica generalitzada, l’acomiadament per baixes mèdiques sí que ha sigut durant aquests últims anys un mecanisme fet servir per les empreses a determinats sectors; com el dels centres d’atenció telefònica. Casos acreditats en companyies com Atento, Konecta o Unisono donen fe d’això. I com una de les magistrades del Tribunal Constitucional va destacar en el seu vot particular en la sentència que va avalar l’esmentat mecanisme, afecta més les dones que els homes.

MST Holdings és una altra de les companyies en les quals ha transcendit casos d’acomiadaments per baixes mèdiques. Fonts sindicals consultades afirmen tenir constància 52-D almenys dos cessaments en aplicació de l’article 52-D des de desembre al seu centre de Barcelona. Als quals se sumen un total de 10 persones més que van ser acomiadades mentre estaven de baixa i amb baixa mèdica acreditada. EL PERIÓDICO ha contactat amb MST Holdings per a aquest reportatge i l’empresa ha rebutjat realitzar declaracions.

«No van tenir el valor de dir que em feien fora per estar malalta»

És el cas de Lidia Ramos, que es va assabentar el passat 29 de gener a través de l’SMS que envia automàticament la Seguretat Social que MST li havia rescindit el contracte. Aquesta dona de 38 anys i veïna del barri de Sant Andreu complia la seva segona setmana de baixa per depressió crònica quan se li va notificar l’acomiadament. «Després em van argumentar baix rendiment, però el que més m’indigna és que no tinguessin el valor de dir-me que em feien fora per estar malalta», explica.

La Lidia s’encarregava de realitzar atenció telefònica per assessorar clients de diverses entitats bancàries. Treballava una mitjana de 30 i 35 hores setmanals, per les quals percebia un sou de 860 euros al mes. «Almenys pagaven al dia», explica amb sorna. La Lidia descriu les dinàmiques de l’oficina com a molt estressants, amb una alta càrrega de treball i molt poca formació per resoldre els problemes que li traslladaven els clients. L’espai des d’on operaven no contribuïa a millorar-les; la Lidia descriu el seu lloc de treball com un espai sense finestres i amb una pobra ventilació. «L’anomenàvem el ‘zulo’», afirma.

Notícies relacionades

«¿Com m'hauré de fiar del pròxim cap que tindré?»

«Ara treballaré malalta, tinc por que tornin a acomiadar-me»

L’estrès que a la Lidia li generava aquesta situació va anar augmentant fins que «un dia no em vaig poder aixecar del llit», explica. «No podia seguir entre aquelles quatre parets», afegeix. El seu metge de capçalera li va concedir la baixa mèdica, atesa la seva depressió crònica, el 15 de gener i, dues setmanes després, el dia 29, va rebre un missatge al mòbil conforme que la tresoreria de la Seguretat Social havia tramitat la baixa com a cotitzador. El mateix dia, segons fonts consultades, van ser acomiadades unes altres quatre persones.

Quan es va posar en contacte amb la companyia, van al·legar «baix rendiment» per justificar un acomiadament disciplinari. Actualment la Lidia ha demandat la companyia per exigir que se li reconegui acomiadament improcedent i l’11 de març té datada una mediació per iniciar el procediment judicial.