La crisi del camp: de la terra a la taula

Un operador de camp paga entorn de 20 cèntims el quilo de patata a l’agricultor. Els tubercles es carreguen en un camió que, partint del recorregut, té un cost d’entre 2 i 4 cèntims per quilo. La seva destinació és el magatzem on les patates se sotmeten a una selecció per veure quines valen i quines no. Les que no passen la selecció, es descompten del preu pagat a l’agricultor. Les que sobreviuen es classifiquen, es renten, s’envasen i pugen en un camió (entre 5 i 3 cèntims) fins al majorista, detallista o la gran distribució. Al final del recorregut, els costos directes se situen entorn dels 0,45 euros. Al supermercat o a la fruiteria es ven el quilo a 1,25.

Aquesta és la història d’Alberto Duque, un agricultor val·lisoletà que serveix d’exemple sobre com funciona la cadena agroalimentària. Un sector en què cap cas és idèntic, cada agricultor i ramader, cada matèria primera i cada procés és un món, però en què els productors comparteixen la mateixa queixa: els preus baixos en l’origen fan caure la rendibilitat de les seves explotacions.

Un vell debat que va motivar la irrupció, el 28 de gener, d’una sèrie de mobilitzacions regionals que duraran «almenys» tres setmanes més (el 13 a Màlaga i Còrdova, el 14 a Astúries, el 21 a Múrcia i el 25 a Sevilla). ¿Per què ara? La renda agrària el 2019 es va situar en 26.000 milions d’euros, un 8,6 % menys que l’any anterior, amb més incidència en sectors com l’oliva de taula, l’oli d’oliva, les fruites i les hortalisses.

«Si només hi ha el cost del transport i el marge del majorista en el procés, ¿per què es produeix aquesta enorme diferència entre el que em paguen a mi i el que paga el consumidor?», es pregunta el secretari general d’UPA, Lorenzo Ramos. «Hi ha molts mitjancers que tenen com a únic negoci un telèfon mòbil i si no passes a través d’ells no ets capaç de vendre», respon.

Als baixos preus d’origen s’hi suma l’auge de productes de fora, l’alça dels costos i la pressió a la baixa dels preus en la distribució, a més dels aranzels de Trump, la futura Política Agrària Comuna (PAC), que suposa entorn del 30% dels seus ingressos, o els esdevenirs climatològics, com ara sequeres o DANAs.

Els súpers, assenyalats

El Govern, que va iniciar aquesta setmana amb les organitzacions agràries COAG, Asaja i UPA una sèrie de trobades que estendrà a tota la cadena (productors, indústria, distribució i consumidors), ha assenyalat directament les cadenes de distribució a través del ministre Planas, que va mostrar la seva contrarietat cap a l’«espiral de rebaixes» dels supermercats, però també de Pedro Sánchez, que els va demanar «autocrítica».

L’Executiu ha descartat que la solució passi per apujar els preus al consumidor, sinó per «veure quin és el marge de la cadena» per produir un «reequilibri». Per fer-ho, Agricultura ha convocat aquest dimarts l’Observatori de la Cadena Alimentària, abans conegut com a Observatori de Preus dels Aliments, per tornar a fer estudis de preus. Els últims daten de fa gairebé una dècada.

Des de l’Associació de Cadenes Espanyoles de Supermercats (ACES), que inclou Carrefour i Alcampo, expliquen que el seu marge és d’entre un 1% i un 2%. «Totes les baules ajusten molt els marges, perquè si no tens un preu competitiu et quedes fora del mercat», afirma Ignacio García Magarzo, director general de l’Associació d’Empreses de Supermercats (Asedas), que integra Mercadona i Condis. 

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Els súpers adverteixen que només el 7% de la producció interna (20%) de fruites i hortalisses va a les grans cadenes, però a l’Executiu no el convenç l’excusa: «El fet que es destini a mercats exteriors no significa que aquest 7% no sigui significatiu. Tothom ha de posar-se a la tasca», va advertir el ministre.

Deures per als productors

Però també els agricultors i ramaders tenen «deures». A Espanya hi ha uns 800.000 productors i 4.000 cooperatives agràries. El que és el quart país en producció agroalimentària de la UE no té cap de les seves cooperatives entre les 50 primeres d’Europa. «A l’agricultor li paguen la patata al preu que vol el comprador; no té possibilitat de negociar», diu Alberto Duque. Una dimensió més gran de les explotacions faria que el ‘poder’ dels agricultors sobre el preu augmentés. «No es tracta només de concentrar l’oferta, sinó l’oferta, elaboració i venda», afirma el president d’Asaja, Pedro Barato.