L'FMI demana una reforma de les pensions que tingui en compte els joves

El Fons Monetari Internacional (FMI) certifica que la desigualtat social a Espanya «és més gran que als països socis de la Unió Europea» i que les polítiques redistributives espanyoles (tant pel costat dels impostos, com pel costat de la despesa social) tenen un menor abast i eficàcia.  En un informe sobre l’eficàcia de la despesa social a Espanya publicat aquest dijous (cliqueu aquí, en anglès), l’FMI també analitza el sistema espanyol de pensions i arriba a la conclusió que la seva sostenibilitat «està en risc si no es prenen mesures addicionals»; demana, a més, que la sostenibilitat del sistema no es faci recaure «sobre les generacions més joves, ja en desavantatge».

No és la primera vegada que els organismes internacions posen en evidència el baix nivell de despesa social existent a Espanya. La Comissió Europea sempre ho manifesta en les seves recomanacions a Espanya. Ara és l’FMI qui ho posa en evidència, amb dades del 2016. A més, remarca que la despesa social a Espanya afavoreix els pensionistes i les classes mitjanes davant els joves i la població més vulnerable. 

Tan sols se salva el sistema de salut, del qual es diu que, «en general, és comparable amb el de les economies més avançades» en cobertura de la població i prestacions. 

Comparació 

Amb dades del 2016, la despesa en protecció social per cap se situa a Espanya en 6.349 euros, que, en paritat de poder de compra, queden molt per sota dels 8.231 euros de la mitjana de la UE-28 i més lluny encara de les mitjanes per sobre dels 10.000 euros de França, Àustria i Bèlgica; els 8.206 euros per persona a Itàlia, o els 11.014 euros de despesa en protecció social per persona a Holanda.

En termes de PIB, el 23,4% d’Espanya també queda molt per sota de la mitjana del 27,9% en la UE-28 (34,1% a França).

Per tipus de despesa social, Espanya se situa en la mitjana en el capítol de pensions (12,6% del PIB). No obstant, es queda molt per sota en els capítols de lluita contra l’exclusió social (0,2% del PIB a Espanya davant una mitjana europea del 0,6%), ajuda a les famílies (1,3% davant 2,4%), a la vivenda (0,1% davant 0,6% a Europa) o per invalidesa (6,5% davant 8,2%). La despesa social en dependència se situava a Espanya el 2016 entorn de la mitjana europea (1,7% del PIB), mentre que en protecció a l’atur Espanya dedica un volum més gran (2,3% del PIB davant una mitjana de l’1,5%) com a conseqüència de les taxes d’atur més elevades.

Despesa en pensions

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

La despesa en pensions a Espanya representava el 12,6% del PIB el 2016, una taxa idèntica a la de la mitjana de la UE. «La sostenibilitat del sistema de pensions està en risc sense l’adopció de mesures addicionals», s’afirma. L’informe recorda que les reformes del 2013 havien de permetre limitar a l’1,7% del PIB la despesa addicional en pensions el 2050, «però implicaven una reducció significativa de la prestació (en termes de percentatge sobre el salari mitjà percebut) que fins ara no ha demostrat ser socialment acceptable».

El Fons estima que recuperar la pujada de les pensions amb l’IPC i suspendre l’aplicació del factor de sostenibilitat pot afegir 3 o 4 punts de PIB a la despesa en pensions el 2050. Entre les reformes necessàries, l’FMI emfatitza les orientades a allargar la vida laboral, aconseguir més ingressos sense apujar les cotitzacions socials i incentivar l’estalvi complementari.