Reyes Maroto: «El primer dia després del 'brexit' no canviarà res»

Després de tres dies com a amfitriona de Fitur, una de les fires de turisme més importants d’Europa, la ministra Reyes Maroto (Medina del Campo, 1973), s’asseu amb EL PERIÓDICO per parlar del moment turístic, els ajuts a la indústria, les amenaces de Trump i del ‘brexit’ a partir del 31 de gener.

— ¿Quin balanç fa de Fitur? 

— Semblava que hi havia màgia. Per primera vegada, s’ha incorporat en el debat sobre el talent i la professionalització amb Fitur Talent i el certificat d’Hotels Justos Socialment Responsables. És la primera vegada que es parla de les persones, ens sembla que la fira s’està modernitzant amb debats molt necessaris. Parlar del futur del sector en digitalització i persones, però també sostenibilitat.

—Thomas Cook ha marcat l’any turístic. ¿Se n’han recuperat les Canàries i les Balears?

—Les Balears i les Canàries són destinacions vacacionals que arrosseguen deficiències de la modernització del model, a la qual cosa s’ha afegit la incertesa del ‘brexit’ i la fallida de Thomas Cook, però se n’estan recuperant. Està augmentant molt el turista resident que substitueix part de la caiguda del turisme internacional. Les dades del 2019 per a les Balears són bones. Canàries patirà més, encara tindrà una mica de caiguda.

—¿Com veu el sector aquest 2020? 

—Totes les comunitats autònomes i tot el sector manifesten optimisme per al 2020. El ‘brexit’ ja no és una incertesa o almenys tindrà un impacte inferior, així que les expectatives són millors.

—El Govern central va anunciar la seva intenció de regular els pisos turístics. ¿Amb quina mesura? 

—Començarem per una definició de vivenda turística, que no existeix. Cada comunitat autònoma en té una definició i té uns temps d’ús diferents, però el fenomen és el mateix. Estem buscant un marc sobre el qual totes les comunitats autònomes puguin regular.

—¿Quan s’aprovarà l’estatut de la indústria electrointensiva i quines novetats inclou? 

— Està en la fase final. Creiem que pot estar en un mes, tret que hàgim de fer-ne alguna revisió perquè la Comissió Nacional dels Mercats de la Competència ens ho demani. Una de les mesures més importants és un sistema de PPA (contractes de compravenda d’energia entre productor i consumidor) amb la garantia de l’Estat. Les més electrointensives han de tendir a aquests contractes per tenir un preu estable a mitjà termini.

—¿Quin estalvi suposarà? 

La forquilla a què aspirem perquè la nostra indústria sigui competitiva des del punt de vista de preu seria entre 40 i 45 euros per megawatt. Som al millor escenari perquè el preu de la llum està caient, per la qual cosa aspirem a arribar a aquest horitzó, però s’hauran de treballar altres elements a més del preu.

—¿Canviaran l’impost de circulació per penalitzar els cotxes més contaminants? 

—Ho estudiarem, és una cosa que és a l’agenda però encara no l’hem pogut abordar per la transició del Govern. En quatre anys hem de definir una fiscalitat amb la indústria conforme amb la neutralitat el 2050, però també per accelerar el canvi de mobilitat.

—¿Arribarà aquest any una fàbrica de bateries a Espanya? 

—El que sí que tindrem són molt bons projectes. Ara mateix estem treballant en projectes tecnològics perquè encara no tenim context per al desenvolupament de les bateries. Espanya fa acoblament, però volem desenvolupar tota la cadena de valor i estem ben posicionats per fer-ho.

—¿El ‘brexit’ suposarà una oportunitat per a la fàbrica de Nissan a la Zona Franca? 

— Estem competint amb Sunderland. Tota la incertesa que ara es generi perquè el Regne Unit se’n vagi de la UE sens dubte ens pot afavorir. El projecte industrial de Nissan passa per la mobilitat elèctrica i volem que aquest lideratge es desenvolupi a Espanya. 

—¿Com serà el dia després del ‘brexit’ per a les empreses amb vincles amb el Regne Unit? 

—El primer dia després del ‘brexit’ no canviarà res perquè el Regne Unit no se’n va. L’horitzó que tenim és d’11 mesos per preparar l’acord de retirada en els quals haurem de defensar molt els interessos d’Espanya, però l’1 de febrer no canviarà res.

—¿És legítima l’aspiració de Madrid de captar l’MWC? 

—El Mobile i la seva organització són els qui han de decidir. Qualsevol ciutat és candidata al Mobile, ningú diu que es quedi a Barcelona per a tota la vida. Però sí que és veritat que Barcelona i tot Catalunya s’identifiquen amb l’àmbit de la digitalització, des del projecte del 22@, el centre de supercomputació... Hi ha un ecosistema de ‘start-ups’ molt important. Però la decisió final és del GSMA.

—¿Quan i on se celebrarà el Davos del turisme que l’OMT proposa celebrar a Espanya? 

—Serà aquest any, entre setembre i novembre, però falta decidir-ne la ubicació. Jo crec que ha de ser itinerant: si volem aprofitar la cimera per mostrar la diversitat d’Espanya, és preferible cada any en un lloc.

Notícies relacionades

Acord en l’ero de la subcontracta de Meta: Els 2.059 acomiadats a la torre Glòries seran indemnitzats amb 33 dies

Causes de l’apagada i solucions perquè no es repeteixi: els experts vaticinen què passarà a partir d’ara a Espanya

—Trump amenaça amb aranzels del 25% als països que volen imposar una taxa digital, com Espanya. ¿La preocupa? 

—Estem molt preocupats per la política proteccionista de Trump, fins al punt que hem incrementat molt el treball institucional. La primera quinzena de febrer aniré als EUA a defensar els legítims interessos de les nostres empreses. Preocupació màxima.