Primer 'round' per al Banc d'Espanya

El Banc d’Espanya ha guanyat el judici a Jorge Pérez, l’exdirectiu que el va portar als tribunals per considerar improcedent el seu acomiadament. La magistrada del Jutjat Social número 41 de Madrid, María del Carmen Rodrigo Sáiz, ha donat la raó al supervisor financer per entendre que el seu exempleat va presentar la demanda quan ja havia expirat el termini per fer-ho, segons recull la sentència amb data del 8 de gener. La defensa de Pérez té intenció de recórrer la senténcia davant del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, segons va informar aquest dimecres ‘El Mundo’.

Pérez, que va entrar al Banc d’Espanya el 1986 com a inspector i va arribar a ser cap de la divisió de normativa comptable, va ser cessat mitjançant un acomiadament disciplinari el 31 de juliol passat. L’organisme governat per Pablo Hernández de Cos va obrir una investigació interna el novembre del 2018 arran que el periodista Ernesto Ekaizer publiqués un tuit amb una cita d’un ‘mail’ intern en què el director general de supervisió, Julio Durán, comunicava als membres de la seva divisió la seva decisió de dimitir. 

A partir d’això, la investigació es va ampliar i es va descobrir que el directiu havia intercanviat informació amb Ekaizer per a l’elaboració d’un llibre i amb Aristóbulo de Juan, exdirector de supervisió, per a la preparació d’un informe pericial sobre el Banco Popular en contra del Mecanisme Únic de Resolució (MUR) europeu, del qual forma part el Banc d’Espanya, així com diversos articles. La institució pública afirma que el seu exdirectiu va cedir informació confidencial i va incórrer en un conflicte d’interessos, però Pérez assegura que eren dades públiques i valoracions com a expert comptable, i defensa que ha sigut represaliat per la seva posició crítica sobre l’actuació del Banc d’Espanya en la creació i sortida a borsa de Bankia.

Arguments

La magistrada ha considerat en el seu relat de «fets provats» que, per realitzar aquestes col·laboracions, Pérez «no havia sol·licitat la prèvia declaració de compatibilitat, que va utilitzar els mitjans posats a la seva disposició pel Banc d’Espanya i en horari laboral, no va comunicar que la seva participació podia menyscabar el compliment dels seus deures laborals, comprometre la seva imparcialitat, poder originar conflicte d’interessos, o perjudicar els interessos del Banc d’Espanya, i tampoc va sol·licitar autorització prèvia al director general mitjançant l’enviament del formulari corresponent a la Unitat de Compliment Intern que exigeix la realització d’aquest tipus d’activitat»

No obstant, també sosté que, a la pràctica, la col·laboració de Pérez amb De Juan a l’informe pericial del Popular i els seus articles «no ha suposat interferència ni conflicte d’interès amb el Banc d’Espanya», que la seva col·laboració amb Ekaizer per a l’elaboració d’un llibre es va limitar a «transmetre-li suggeriments tècnics», i que les dades i informació que va facilitar a través de diversos correus electrònics «no tenen caràcter secret, confidencial o reservat». Citant el testimoni del seu superior, Daniel Pérez, també apunta que el «demandant mai ha manejat dades secretes o reservades ni ha assistit a reunions en què s’han exposat informacions amb aquestes característiques» i «sempre va desenvolupar la seva feina de manera completament eficient, sense cap tatxa».

Qüestió de criteri

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Malgrat això, la jutge ha desestimat la demanda de l’exdirectiu. Ha argumentat que la legislació obliga en aquests casos d’acomiadament a celebrar un acte de conciliació entre les parts, però eximeix d’aquest pas les administracions públiques. No obstant, el lletrat de Pérez va presentar una papereta de conciliació el 12 d’agost de l’any passat, que al no tenir efecte el va portar a presentar la demanda el 17 de setembre. Aquesta demora va fer que vencés el període de 20 dies hàbils per presentar l’esmentada demanda, que finalment va arribar als jutjats fora de termini.

La llei d’autonomia del Banc d’Espanya estableix que està «sotmès a l’ordenament juridicoprivat, tret que actuï en l’exercici de les potestats administratives conferides», cas en què se li aplica el Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. Si el Tribunal Superior de Justícia de Madrid esmenés el criteri de la jutge i considerés la demanda presentada en termini, no entraria en el fons de l’assumpte sinó que el cas tornaria a la magistrada, amb la qual cosa el procés es podria demorar anys.