Sánchez negociarà amb Brussel·les més marge de despesa «al més aviat possible»

El president del Govern, Pedro Sánchez, va confirmar aquest dimarts que l’Executiu renegociarà «al més aviat possible» amb la Comissió Europea un nou objectiu de dèficit per a aquest any. Aquest és el pas previ abans de presentar el projecte de Pressupostos de l’Estat per al 2020 amb el qual començar a fer rodar els compromisos de més despesa social i transició ecològica pactats amb Unides Podem.

El Govern espera haver tancat el 2019 amb un dèficit públic del 2% del PIB (potser una mica superior). L’actual camí de dèficit públic (aprovat pel Senat el 2017) imposa un objectiu del 0,5% per al 2020. Passar del 2% al 0,5% implicaria un ajustament fortíssim per a les administracions públiques (Estat, autonomies i ajuntaments).  

La ministra d’Economia, Nadia Calviño, va intentar el 2018 renegociar amb Brussel·les el camí de dèficit, elevant a l’1,1% del PIB l’objectiu del 2020, però la majoria absoluta del PP al Senat ho va tombar.

Ara, el nou Govern vol més oxigen i considera que el moment és propici. «Les circumstàncies econòmiques i polítiques han canviat, també ha canviat la composició de la Comissió Europea, ha canviat el comissari d’Economia i és una negociació que emprendrem com més aviat millor», va dir Sánchez.

La portaveu de Ciutadans, Inés Arrimadas, va expressar el seu recel. «En un moment molt delicat de l’economia espanyola» el que es necessita és «serietat, sensatesa i fugir de les polítiques populistes, del sanchisme i de Podem», va dir.

Pujada de les pensions

De moment, el nou Consell de Ministres presidit per Pedro Sánchez es va estrenar aquest dimarts amb l’aprovació de la pujada de les pensions del 0,9% a què s’havia compromès el líder socialista. La pujada s’aplicarà a la nòmina de febrer tot i que amb efectes des de l’1 de gener.

Aquesta és l’esperada mesura estrella que el president Sánchez s’havia reservat per al primer Consell de Ministres. La decisió afecta 11,1 milions de pensions públiques amb un cost aproximat de 1.406 milions d’euros. A la pràctica, la pensió mitjana tindrà una pujada d’uns 10 euros.

Després de la revalorització, la més comuna de les pensions mínimes, la pensió de jubilació per a majors de 65 anys, amb cònjuge a càrrec, arriba als 843,40 euros al mes, distribuït en 14 pagues (11.807,60 d’anuals).

A més, la pensió màxima per al 2020 se situa en 2.683,34 euros al mes, 37.566,76 euros anuals.

Quant a la pensió de l’extingida Assegurança Obligatòria de Vellesa i Invalidesa (SOVI) assoleix després de la revalorització els 437,7 euros mensuals, en el cas de pensions no concurrents (6.127,80 euros/any).

En el cas de les no contributives, la xifra per al 2020 queda fixada en 395,6 euros al mes (5.538,40 euros a l’any). 

El reial decret llei inclou la garantia que si la inflació el 2020 supera la pujada del 0,9%, els pensionistes seran compensats per la pèrdua de poder adquisitiu amb una paga en la primera part del 2021.

La norma aprovada pel Consell de Ministres –que ha de ser convalidada pel Parlament– no deroga encara el factor de revalorització del 0,25% heretat de Mariano Rajoy. «Simplement l’esquivem, no l’apliquem, a l’espera que arribem a un nou acord en el Pacte de Toledo», va dir Sánchez. El president va fer referència al compromís de treballar «des del consens» polític i social per a la reforma el sistema de pensions, amb l’objectiu d’adoptar «mesures justes i equilibrades que permetin millorar la protecció dels jubilats» així com «complir els compromisos d’estabilitat pressupostària amb la UE».

Pas a pas

La revalorització de les pensions va ser l’única mesura econòmica aprovada pel primer Consell de Ministres. Sánchez va evitar posar data a altres compromisos urgents, com la pujada del 2% en el sou dels funcionaris, la fixació del nou salari mínim interprofessional (SMI), l’aprovació del nou projecte de Pressupostos de l’Estat per al 2020 i la derogació de l’article 52.d de l’Estatut dels Treballadors que permet l’acomiadament per acumulació de baixes mèdiques justificades. «Pas a pas», va repetir en diverses ocasions, apel·lant a l’expectativa de 1.400 dies i 200 setmanes de la nova legislatura.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

L’acord de coalició entre el PSOE i Unides Podem inclou elevar el SMI al 60% del salari mitjà al llarg de la legislatura Sánchez va dir que «el Govern activarà els mecanismes de diàleg social per avançar en aquest compromís», però no va revelar quina serà la proposta del Govern per a aquest any (després de l’increment del 22,6%, fins a 900 euros, aplicat el 2019), ni quan ho farà.

Algunes d’aquestes mesures podrien formar part de l’agenda del Consell de Ministres programada per a divendres. Aquest tindrà caràcter extraordinari ja que, a partir d’ara, els consells se celebraran els dimarts.