Brussel·les prepara una revolució de les seves regles pressupostàries

La política pressupostària no només ha d’encaixar a la Constitució Espanyola, amb el seu article 135 que porta a l’obligació del ‘dèficit zero’ i d’un deute màxim del 60% del PIB el 2020, impossibles de complir. A més, i per sobre d’això, la política pressupostària d’Espanya i de tots els estats membres ha d’encaixar en les regles comunitàries (Pacte d’Estabilitat i Creixement, PEC) fins al punt que la UE pot vetar els comptes d’un país i multar-lo com va estar a punt de passar-li a Espanya el 2016.

La Comissió Europea treballa en un pla per, al llarg del 2020, simplificar les normes pressupostàries de l’eurozona amb l’objectiu de fer-les més fàcils, comprensibles i predictibles. Hi ha sobre la taula una reforma a fons del Pacte d’Estabilitat i Creixement (PEC), símbol de les polítiques d’austeritat a ultrança a les quals acusa d’haver contribuït a agreujar l’última recessió econòmica, amb les seves retallades.

El diari britànic ‘Financial Times’ va tenir accés a l’agost a un document intern redactat a Brussel·les en el qual es batejava al pla com a «SGP 2.1» (per la sigla en anglès de Pacte d’Estabilitat i Creixement 2.1) i s’apel·lava a una «important simplificació del sistema» de regles pressupostàries. El mateix governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, es va referir a la necessitat d’una «profunda revisió» en un discurs pronunciat el 31 d’agost: «La complexitat que aquest marc ha anat adquirint amb el temps és excessiva, cosa que dificulta la transparència en la seva aplicació, la seva execució i, en última instància, el seu compliment». Segons De Cos, la conseqüència més evident d’això ha sigut el «caràcter procíclic» de la política fiscal a nombrosos països, amb exigències d’austeritat en moments de crisi i, al revés.

Segons han relatat a EL PERIÓDICO fonts que estan participant en aquest procés de revisió de les regles pressupostàries a Brussel·les, la idea és substituir l’actual esquema d’objectius de dèficit per un horitzó temporal realista en el poder situar el deute públic del país en el  60% del PIB. Una vegada fixat aquest horitzó temporal, es periodificarien les metes anuals de dèficit públic i de regla de despesa que permetin complir-la. El nou model, més senzill, troba la seva justificació en un moment en què cap país de l’eurozona té un dèficit considerat «excessiu» (per sobre del 3% del PIB).

En l’actualitat, el nivell del deute públic espanyol supera el 95% del PIB. Segons publica l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) als documents periòdics del seu ‘Observatori del deute’, en un escenari realista aquesta no podrà situar-se en el límit del 60% del PIB abans del 2035, d’aquí 15 anys. Això, si la política pressupostària col·labora amb aquest objectiu i es posen en marxa mesures per equilibrar el sistema de pensions. Si no, el deute espanyol podria superar el 130% del PIB el 2050.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Partint d’un nivell de deute actual del 95% del PIB i prenent com a possible meta un objectiu del 60% el 2035, per exemple, el nou model portaria a programar una reducció del deute de 2,3 punts de PIB per any. En un context de molt baixos tipus d’interès (amb estalvis en les despeses derivades del deute públic) aquest camí sembla menys exigent que el que es deriva del marc actual, que imposa a Espanya una reducció del seu dèficit estructural del 0,65% del PIB cada any. Només el 2019 el Govern espera haver reduït el deute en 1,5 punts (del 97,6% del PIB del 2018 al 95,9% previst per al 2019).

«Si això és així desapareixerien els actuals camins de dèficit i probablement la interpretació de la Constitució Espanyola hauria d’adaptar-se a aquest nou esperit de les regles europees», aventuren aquestes fonts que, així, relativitzen l’incompliment constitucional que s’acosta el 2020, de l’article 135 de la Carta Magna.