Les comarques d'àmbit metropolità generen gairebé el 70% del PIB català el 2017

Les comarques d’àmbit metropolità van generar el 68,6% del PIB de Catalunya el 2017, en concret, 161.102,8 milions d’euros, segons informa l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). 

Quant al PIB per habitant, el Barcelonès és l’única d’aquest àmbit que es troba entre les comarques amb valors més elevats. 

La Ribera d’Ebre encapçala el rànquing amb 51.100 euros per càpita i la segueixen el Barcelonès (38.100), l’Aran (37.100), el Tarragonès (36.900) i la Segarra (36.300). 

Per municipis, Martorell, amb un PIB de 2.837,9 milions d’euros, és el municipi de més de 5.000 habitants amb el PIB per càpita més elevat el 2017, amb 103.000 euros; seguit de la Canonja, amb 100.500 euros. Aquests dos municipis tripliquen la mitjana catalana, de 31.200 euros.

Per darrere d’aquests dos municipis, n’hi ha vuit amb un PIB per càpita que supera el doble de la mitjana catalana: Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Castellbisbal, Lliçà de Vall, Parets del Vallès, Sant Fruitós de Bages, Polinyà, Sant Esteve Sesrovires i el Prat de Llobregat. Al contrari, tres municipis tenen un PIB per habitant inferior a 10.000 euros: Cunit (9.900), Santa Margarida de Montbui (9.300) i Badia del Vallès (7.000).

Les dades de l’Idescat mostren també que el PIB per habitant va augmentar a gairebé totes les comarques i a l’Aran, en relació amb l’anterior, a excepció del Priorat (-5,6%). La Ribera d’Ebre i l’Alta Ribagorça van ser les comarques on més es va incrementar, per sobre del 20%; seguides de la Segarra (18,1%), la Noguera (15,6%), la Terra Alta (13,1%), Urgell (12,7%) i les Garrigues (11,4%). La mitjana catalana de creixement va ser del 3,8%.

Quant als municipis de més de cinc mil habitants i capitals de comarca, 181 dels 216 van registrar creixements positius, encapçalats per Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (34,2%) i la Canonja (25,6%) .

Més del 75% de l’activitat econòmica al sector serveis

El sector serveis genera més del 75% de l’activitat econòmica a nou comarques. En concret, el Barcelonès és on té un pes més elevat (87%), gairebé 15 punts per sobre de la mitjana catalana, que és del 72,7%. La segueixen el Garraf, Aran, la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Baix Empordà, el Maresme, l’Alt Empordà i el Segrià.

Quant a la indústria, les que tenen més especialització són la Ribera d’Ebre (68,2%), la Segarra (57,5%), la Conca de Barberà (52,1%), l’Alt Camp ( 51,6% de) i la Garrotxa (45,2%), mentre que la mitjana catalana va ser del 21%.

La construcció genera per la seva part més d’un 10% de l’activitat econòmica a la Cerdanya (16,1%) i el Baix Empordà (12%), quan la mitjana catalana és del 5,2%. Les Garrigues destaquen per l’especialització agrària (25,4% del valor agregat brut de la comarca) i supera amb escreix l’1,1% de mitjana catalana.

Per municipis, en un de cada tres de més de 5.000 habitants i capitals comarcals el sector serveis genera més del 75% del total de l’activitat econòmica del municipi, encapçalats per Salou (92,8%) i Altafulla (90,2%). Els municipis on aquest sector té un pes més gran són la Canonja, Guissona, Santa Margarida i els Monjos, Martorell i Vacarisses.

Quant a la construcció, Matadepera amb un 21,2% i Santa Cristina d’Aro amb un 20,3% són on aquest sector té una aportació més elevada. Alcarràs amb un 24,9% i Almacelles amb un 15% destaquen per l’elevat pes del sector agrari.

Avenç de 2018

Notícies relacionades

Invertir de la mà d’experts: així són les solucions delegades de Banca March

Abu Dhabi negocia comprar l’hotelera de gran luxe Millennium

L’Idescat ha avançat també algunes dades del 2018, on destaca que Cerdanyola és el municipi amb més de 50.000 habitants amb un increment del PIB més elevat (4,6%), mentre que Santa Coloma en va registrar el més baix (2,5%).

Barcelona va generar l’any passat 74.978,2 milions d’euros, el 30,9% del PIB català. En segon lloc es va situar l’Hospitalet de Llobregat (6.627,8 MEUR), Tarragona (5.620,3 MEUR) i Terrassa (5.223,7 MEUR).