Treballar més enllà dels 65 anys: una tendència a l'alça a tot Europa

Un fantasma recorre Europa i no és cap altre que el del’envelliment demogràfic. Els mercats laborals s’enfrontaran durant les pròximes dècades a la cada vegada menor presència de treballadors joves, contra una esperança de vida cada vegada més alta. I els primers signes ja s’evidencien en l’estadística disponible. El nombre de persones que continuen treballant més enllà dels 65 anys no ha deixat d’augmentar en les últimes dècades i amb especial intensitat en els dos últims anys. Una tendència amb menor incidència actualment a Espanya que en el conjunt de laUnió Europea(UE), tot i que amb el mateix patró a l’alça.

Si el 2003 la taxa d’ocupació entre els europeus entre 65 i 69 anys era del 8,4%; el 2018 va tancar en el 13,4%. Amb un clar biaix de gènere, ja que mentre el 17,2% dels homes entre 65 i 69 anys continuaven treballant, entre les dones la xifra va baixar fins al 10%. Aquesta tendència varia segons els països, ja que mentre a Espanya la mitjana és en el 6,1%, una mica més de dos punts per sobre que la del 2003, a economies com la de Dinamarca és molt més freqüent. Allà el 19,1% dels treballadors està empleat més enllà dels 65 anys i, entre els homes, la proporció és d’un de cada tres.  En aquest sentit, la vellesa laboral espanyola s’assembla més a la francesa, on aquest percentatge va ser del 6,5%, o a la belga (5,3%). I una mica menys a la italiana (12,3%) o a l’alemanya (17%).

En el cas espanyol, l’ocupació entre les persones d’entre 65 i 69 anys va recuperar i va sobrepassar els nivells registrats abans de l’esclat de la crisi econòmica, el 2008. I amb aquest 6,1% es va situar, de moment, en el màxim històric. Per sota, pel que fa a l’edat, collen els treballadors que compleixen el seu cicle laboral sota aquesta referència dels 65 anys, ja que aquests aprofiten cada vegada més fins l’edat real de jubilació. Segons les dades del Ministeri de Treball del mes de novembre, l’edat mitjana a què els treballadors comencen a cobrar la pensió ja és de 64 anys i cinc mesos, el seu màxim històric.

L’autoocupació, una de les vies principals

L’autoocupació és una de les vies principals que expliquen l’augment dels professionals que allarguen la seva vida més enllà de la simbòlica xifra dels 65 anys. En l’última dècada, el nombred’autònoms amb 65 anys o més s’ha doblat, ja que ha passat dels 66.079 que hi havia el 2009 als 124.675 que deixava l’última estadística disponible el 2019, segons dades del Ministeri de Treball. I un dels motius principals que assenyalen els representants d’autònoms per explicar aquesta longevitat laboral més elevada és l’escassetat de les pensions que els queden a molts d’ells.

Les dades del Ministeri de Treball revelen que la prestació que cobra un retirat del RETA és un 40,7% inferior que la d’un extreballador assalariat. El novembre, últimes dades disponibles, els antics treballadors per compte propi van cobrar de mitjana 763,4 euros; per 1.286,9 euros dels altres. «Després de cotitzar tota una vida, perceben pensions que en molts casos no els asseguren ni un mínim d’ingressos per viure amb dignitat», afirma la president de CTAC, Sandra Zapatero. Una infracotizació que l’OCDE va assenyalar recentment com una de les principals debilitats del sistema de pensions espanyol. 

Per a la patronal catalana Pimec un dels elements clau per revertir aquesta situació és reformar el règim de cotitzacions per passar de la voluntarietat a l’obligatorietat en funció dels ingressos. Això, al seu torn, permetria una taxa d’activitat més elevada, tant entre els joves com entre els més adults. «Les barreres per entrar i sortir hande ser mínimes; que es pagui el que es degui, però només quan hi hagi ingressos», diu el president d’Autònoms-Pimec, Miquel Camps.

La jubilació forçosa torna als convenis

Notícies relacionades

#NoALaDiscriminaciónPorEdad, la campanya per la inclusió dels treballadors grans

El G-20 insta a afavorir l'ocupació dels treballadors més grans

Encara no s’ha complert un any del Consell de Ministres del 28 de desembre del 2018, quan Pedro Sánchez va recuperar l’opció d’incloure la jubilació forçosa als convenis col·lectius, que la reforma laboral de Mariano Rajoy havia retirat. Convenis sectorials com el del metall, la construcció, la seguretat o d’empreses Telefónica o Iberdrola ja tornen a contemplar aquest mecanisme.

No obstant, des dels sindicats no tenen constància d’un ús massiu d’aquesta jubilació forçosa; com tampoc que les professions més «penoses», és a dir, amb més desgast físic, estiguin allargant les seves edats mitjanes de retir. «Ens preocupa més blindar els treballadors que van a l’atur pel camí i no arriben a jubilar-se amb una ocupació», afirma la secretària de polítiques socials d’UGT de Catalunya,Enriqueta Durán.