Torra i Canadell exigeixen la transferència d'actius de l'Estat a Catalunya

Aquest divendres, el president de la Generalitat,Quim Torra, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona,Joan Canadell, van exigir a l’Estat la «transferència d’actius a Catalunya» com una manera de compensar la falta d’inversions fetes en els últims anys i com una via per facilitar la independència en el futur. Elpresident de la Generalitates va mostrar d’acord amb Canadell i va remarcar que el dèficit inversor de l’Estat a Catalunya «s’ha convertit en un problema estructural, i per això el debat se situa ja en l’àmbit de la sobirania». Per això, una manera de compensar les inversions que no s’han fet en els últims anys seria que grans infraestructures com ports, aeroports i xarxa ferroviàries passessin a titularitat catalana.

Segons un estudi de la Cambra de Comerç presentat aquest divendres, les infraestructures catalanes requeriran almenys 45.000 milions d’euros fins al 2030 per mantenir-les actualitzades. El president de la institució, Joan Canadell, va exigir la transferència a la Generalitat dels «corresponents recursos econòmics o els actius equivalents, per evitar per tots els mitjans possibles generar una espiral de promeses pressupostàries incomplertes». Torra, que va assistir a la presentació, va recolzar la proposta de Canadell i va agrair l’estudi com a base per recolzar les negociacions amb l’Estat, davant del qual el president va reconèixer que en ocasions té «dificultat a l’hora argumentar» aquest evident dèficit d’inversions: «Competim contra un Estat en contra», va afirmar. 

Com a conseqüència de la falta d’inversions en els últims anys i la necessitat d’impulsar nous projectes, laCambra de Comerç de Barcelonacalcula que la inversió bruta hauria de ser d’uns 3.800 milions d’euros anuals entre el 2019 i el 2030, amb un volum total d’inversió acumulada bruta de 45.333 milions d’euros al llarg de tot el període. Aquesta inversió inclou el 2% de depreciació conseqüència del cost necessari per al manteniment d’aquests actius en funcionament. Aquesta inversió necessària s’hauria de repartir entre les tres administracions públiques (Estat, Generalitat i administracions locals) i els sectors empresarials tant públics com privats.

Segons els càlculs de la Cambra, l’Estat ha deixat d’executar a Catalunya uns 8.000 milions d’inversió entre el 2001 i el 2018. L’impacte econòmic d’aquesta inversió l’estima l’estudi en un 3,3% del PIB i la creació d’uns 111.500 llocs de treball. Segons la Cambra, «Catalunya és, amb diferència, el territori de l’Estat més perjudicat per la distribució territorial de la inversió en infraestructures i, a més, aquesta situació s’ha agreujat en el recent període de recuperació econòmica». Segons l’estudi, a Catalunya li correspondria una inversió pública equivalent al 19% del total segons l’aportació del PIB espanyol, però en va rebre només el 12%. Com a conseqüència, critica que «Catalunya està perdent posicions en el repartiment de la inversió estatal després de la crisi, malgrat ser una de les economies que ha liderat la recuperació gràcies a l’impuls exportador i del sector turístic, precisament dos sectors intensius en l’ús de les infraestructures de transport». 

Obres prioritàries

Les obres prioritàries a Catalunya requeriran segons aquest estudi de la Cambra uns 15.200 milions d’euros. Entre aquestes inversions destaca la millora de la xarxa viària (amb uns 5.230 milions), la xarxa ferroviària (5.270 milions) i aeroports (1.880 milions d’euros).  

Notícies relacionades

La banca confia que les mesures d’alleujament hipotecari per a classes mitjanes decaiguin al novembre

Acomiadada per entrar 20 cops diaris a Tiktok

Si es compara la posició de Catalunya en recepció d’inversions amb relació al PIB, la seva posició està clarament entre la comunitats autònomes a la cua de la classificació d’Espanya. Madrid seria l’autonomia més perjudicada, amb un dèficit més elevat, més de set punts per sota del que li correspondria. Catalunya se situaria amb un dèficit del 3,1% i el País Basc, del 3,8%. Les comunitats autònomes que han rebut més inversions en infraestructures respecte del seu PIB són Castella-la Manxa (4,9% de superàvit), Galícia (4,7%) i Castella i Lleó (4,2%). Aquestes diferències responen en gran manera a les decisions de política econòmica preses en els últims anys per al reequilibri territorial entre zones més riques i més pobres d’Espanya.

L’estudi de la Cambra recorda que la falta d’inversió en infraestructures també suposa un impacte microeconòmic, «amb conseqüències directes sobre la qualitat de vida de la població causades per la congestió de la xarxa viària, accidentalitat per falta d’execució d’actuacions o els retards per incidències en la xarxa ferroviària, especialment a la rodalia.