Anar al contingut

DESIGUALTAT

Piketty: «És espectacular el recolzament a l'independentisme entre les classes més altes»

El famós economista francès associa la «trampa separatista» a les elits catalanes

L'expert en desigualtat presenta el seu llibre «Capital e ideología» en castellà i en català

Rosa María Sánchez

Piketty: «És espectacular el recolzament a l'independentisme entre les classes més altes»

BART MAAT (AFP)

Després de l’èxit mundial de ’El Capital en el siglo XXI’ (2013), el famós economista francès Thomas Pikkety ha publicat el seu nou volum ’Capital e Ideología’ (Deusto, 2019) en el qual l’autor proposa una història econòmica, social, intel·lectual i política de la desigualtat. En les dues setmanes de la seva publicació en castellà i en català, el llibre ja ha registrat uns 4.000 exemplars venuts i aquest dimecres ha acudit a Madrid per a la presentació de la seva nova obra. 

Al llibre, Pikkety associa «el replegament identitari i xenòfob» a Europa al«fracàs de la UE» a l’hora de mitigar la desigualtat associada al procés de globlalització i en aquest context situa també la «trampa separatista» a Catalunya arran del referèndum il·legal del 2017.

«És extremadament xocant comprovar que el nacionalisme català és molt més acusat entre les categories socials més afavorides que entre les més modestes», reflexiona l’economista francès. «Es constata que el suport és més acusat com més s’ascendeix en la jerarquia de rendes i de nivell d’estudis, amb un recolzament a la idea nacionalista que arriba al 80% entre el 10% de les persones consultades amb més renda i nivell d’estudis», assenyala. «El recolzament a la independència prové de manera espectacular de les categories més afavorides i, en concret, de les rendes més altes». Vist així, l’independentisme és vist per Piketty com un moviment de les elits, «de baix a dalt, i no al revés», segons s’ha posat de manifest durant la seva roda de premsa a Madrid.

Nacionalisme i desigualtat

L’autor francès observa elements culturals i lingüístics en el sentiment nacionalista català, però comprova que «el recolzament a l’autodeterminació ha augmentat intensament arran de la crisi econòmica, que va afectar durament Espanya».

I és en aquest punt on l’autor fa la connexió entre nacionalisme i desigualtat, prenent com a punt de partida un sistema fiscal com l’espanyol –«un dels més descentralitzats del món»– en què el repartiment al 50% de l’impost sobre la renda entre l’administració central i l’autonòmica «danya la idea mateixa de solidaritat al si del país i acaba per enfrontar les regions entre elles»

«Potser Espanya hagi anat massa lluny (en la cessió de l’IRPF) i ara es trobi en una situació en què una part dels catalans voldrien, independitzant-se, conservar el cent per cent dels seus ingressos», remata.

La culpa de la UE

«Europa també té una gran responsabilitat en aquesta crisi», avança Piketty al capítol ’La trampa separatista i la síndrome catalana’, al qual dedica sis de les 1.247 pàgines del llibre.

Segons l’economista, des de fa dècades la Unió Europea promou un model de desenvolupament basat en la idea que «és possible tenir-ho tot» (integració en un gran mercat), sense veritables obligacions de solidaritat i finançament.

«En aquestes condicions, ¿per què no provar fent de Catalunya un paradís fiscal a l’estil de Luxemburg?», es pregunta Piketty de forma retòrica. Com a estat independent, conservant tots els seus ingressos, Catalunya es podria permetre reduir impostos per atraure capital. «No hi ha cap dubte que la politització de la qüestió catalana hauria sigut totalment diferent si la Unió Europea comptés amb un pressupost federal semblant al dels Estats Units, finançat per impostos progressius sobre la renda i sobre les successions»

’Cada un pel seu compte’

I afegeix: «La crisi catalana se’ns presenta com el símptoma d’una Europa que descansa sobre una competitivitat generalitzada entre territoris i sobre una absència total de solidaritat fiscal, que sempre contribueix a augmentar la lògica del ’cada un pel seu compte’. Constitueix un altre cas més de l’estreta relació entre el sistema polític i les desigualtats, entre les fronteres i el règims de propietat».