Catalunya segueix com la quarta regió més competitiva, però acusa la tensió política

Catalunya es manté en el quart lloc dins de la llista de Competitivitat Regional que elabora el Consell General d’Economistes d’Espanya, per darrere de Madrid, Navarra i el País Basc, que ha passat del primer al tercer lloc amb dades del 2018. 

Segons l’Índex de Competitivitat Regional (Icreg) que elabora, per tercer any consecutiu, el Consell d’Economistes amb la col·laboració de la Universitat de Múrcia a partir de 53 de variables, l’indicador de Catalunya es va mantenir estancat en 10,4 punts el 2018, acusant les conseqüències de la tensió política. No obstant, l’Icreg va créixer amb força en altres comunitats com Madrid, que no només conserva el seu primer lloc d’anys anteriors, sinó que, a més, amplia la seva distància respecte de Catalunya.

L’Índex de Competitivitat Regional corresponent al 2018 creix una mitjana del 5,2% per al conjunt de les autonomies respecte al 2017. Per sobre d’aquest creixement van avançar les comunitats de Madrid, Navarra i Aragó. Ni Catalunya ni el País Basc van aconseguir millores addicionals en els seus respectius índexs.

«En el cas de Catalunya, el clima de crisi institucional i la creixent incertesa [política] comencen a fer efecte en la competitivitat d’aquesta comunitat», afirma l’informe.  «Tant el creixement econòmic, com la inversió estrangera o el clima empresarial comencen a ressentir-se, si bé els indicadors fets servir (any 2018) no reflecteixen els recents successos ocorreguts a Catalunya arran de la sentència del Tribunal Suprem», s’afegeix.

Triangle de la competitivitat

Els resultats de l’informe per a les 17 comunitats autònomes continuen dibuixant un mapa que bascula sobre el que el mateix estudi denomina com un «triangle competitiu»,amb els seus tres vèrtexs ubicats a Catalunya, Madrid i el País Basc. No obstant, s’apunta que «el centre de gravetat tendeix a desplaçar-se cap al vèrtex de Madrid com a conseqüència de l’atonia de Catalunya i del País Basc, afectat, aquest últim per l’esgotament del seu model de creixement industrial. «Al País Basc no hi ha cap fet polític o econòmic ressenyable que justifiqui l’estancament del seu Icreg», segons la nota informativa que acompanya l’informe. 

Les 53 variables observades per a la confecció de l’índex de competitivitat s’agrupen en set eixos diferents relatius a entorn econòmic, mercat de treball, capital humà, entorn institucional, infraestructures bàsiques, eficiència empresarial i innovació. 

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Al mapa autonòmic de competitivitat, Madrid (14,4 punts), Navarra (12,2) i País Basc (12) se situen a la zona alta. A la zona mitjana-alta, s’ubiquen Catalunya (10,4 punts) i Aragó (9,8). Per sota de la mitjana, a la zona mitjana-baixa, l’informe situa la Rioja (8,7), Castella i Lleó (7,8), Galícia (7,7), Cantàbria (7,7), Astúries (7,6) i València (7,2 punts). Finalment, a la zona baixa se cita Múrcia (6,4), les Balears (6,1), Castella la Manxa (5,8), les Canàries (5,6), Andalusia (4,8) i Extremadura (4,5 punts)

«La bretxa entre autonomies és molt gran. Es podria dir que hi ha quatre o cinc autonomies que tiren de la competitivitat de la resta d’Espanya. L’índex de Madrid triplica el d’Extremadura», resumeix Patricio Rosas, coordinador de l’Icreg.