04 d’ag 2020

Anar al contingut

tribunals

El BBVA va pagar a l'empresa de Villarejo almenys 211.750 euros per investigar Luis Pineda i Ausbanc

L'entitat, que ha prestat declaració com a investigada en dues ocasions, tornarà a l'Audiència Nacional el dia 11

Europa Press

El BBVA va pagar a l'empresa de Villarejo almenys 211.750 euros per investigar Luis Pineda i Ausbanc

El BBVA va pagar almenys 211.750 euros a l’empresa Club Exclusivo de Negocios y Transacciones, associada al comissari jubilat i a presó provisional José Manuel Villarejo, perquè investigués el president d’Ausbanc, Luis Pineda, i l’activitat de la seva associació, segons la factura emesa per la mercantil a la qual ha tingut accés Europa Press i que està datada el 15 de juny del 2015.

La factura recull un pagament del BBVA amb el concepte «treballs d’investigació que es descriu en annex, realitzats en els dos últims anys a Espanya i a l’estranger, incloent-hi entre altres, estructura, finançament, interessos i actuacions del subjecte, amb la finalitat de determinar les motivacions i finalitats als que pugui respondre la seva estratègia d’assetjament del Grup i els seus directius i dels efectes de la defensa jurídica que correspongui».

En línia amb el consignat al llibre major de CENYT aquell any, l’import per aquesta tasca es va fixar en 175.000 euros, 211.750 amb l’IVA inclòs, i d’acord a les fonts jurídiques consultat per Europa Press, correspon a l’import que el banc hauria pagat a la mercantil de Villarejo per investigar Pineda, a qui acusaven d’extorsionar-los per aconseguir insercions publicitàries a les publicacions d’Ausbanc.

No obstant, s’investiga si l’encàrrec va tenir una remuneració major i es va disfressar consignant un concepte diferent a les factures, ja que el mateix any consta un segon pagament per exactament la mateixa quantia que segons el llibre de comptes de Cenyt respondria a serveis «de vigilància i protecció de personal d’alta direcció de BBVA i instal·lacions. Identificació i avaluació de l’amenaça gihadista al Grup BBVA», així com uns altres dos per import de 30.000 euros que es ressenyen com a segon i tercer pagament d’un contracte del 2014.

Aquest és un dels encàrrecs del banc a Villarejo que estan sent investigats a la peça separada número 9 de la macrocausa Tándem a l’Audiència Nacional i per la qual el BBVA ha prestat declaració com a persona jurídica investigada en dues sessions, els dies 20 i 29 de novembre. El seu responsable de serveis jurídics, Adolfo Fraguas, ha tornat a ser citat l’11 de desembre per completar l’interrogatori, segons les fonts consultades.

El mateix Pineda s’ha personat en qualitat de perjudicat en aquesta peça per exercir acusació, ja que entén que aquell ‘treball’ va motivar la denúncia anònima que va ser presentada contra ell i que va acabar derivant en l’operació Nelson per la qual va ser detingut i va passar tres anys a presó provisional i per la qual serà jutjat el pròxim mes de gener acusat de diversos delictes d’extorsió.

Denúncia anònima

En concret, Pineda va començar a ser investigat després d’una denúncia anònima presentada davant de 2 de febrer de 2015 davant de la Brigada Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional en què s’exposava, d’una banda, que Ausbanc no era una associació de consumidors, sinó que buscava el lucre dels seus administradors i, de l’altra, que pressionaven diverses entitats financeres perquè efectuessin «abundants aportacions econòmiques encobertes».

Set dies després de la recepció d’aquesta denúncia anònima, l’UDEF va remetre un informe a la Fiscalia de l’Audiència Nacional que analitzava el detall de les societats d’Ausbanc, el seu patronat així com les subvencions rebudes, d’acord a la documentació del sumari a què ha tingut accés Europa Press. La fiscalia va obrir la causa el 24 de febrer, va sol·licitar escoltes telefòniques i a l’abril, Pineda va anar detingut i enviat a presó provisional.

A la llum de la investigació sobre la relació del BBVA i Villarejo, la defensa del president d’Ausbanc qüestiona la legitimitat del procediment articulat i planteja la possibilitat que estigués contaminat des de l’inici, si bé aquesta línia d’investigació segueix sota secret i encara no han pogut tenir accés a les actuacions.

Investigació «sòlida»

Fonts fiscals a l’Audiència Nacional, descarten que pugui invalidar-se la investigació sobre Ausbanc fins i tot en el cas que Villarejo hagués sigut l’artífex de la denúncia inicial que va motivar les indagacions, perquè entenen que els indicis en contra seu són més que suficients i respecte al BBVA, només és una petita part del patrimoni probatori de què disposen.

Incideixen així que la instrucció de la suposada extorsió per part d’Ausbanc es va concretar arran d’un informe elaborat per l’UDEF que incloïa tota una sèrie d’indicis que justificaven les intervencions telefòniques que revelarien després els presumptes delictes pels quals Pineda està acusat, això és, organització criminal, extorsió, estafa i blanqueig de capitals.

A més, les mateixes fonts destaquen que l’obertura de les diligències va portar bancs i empreses, més enllà del BBVA, a denunciar a l’Audiència Nacional que també havien sigut víctimes de la presumpta extorsió i a la suposada implicació de Manos Limpias, que no estava en la denúncia anònima inicial i el president del qual, Miguel Bernad, serà jutjat en el mateix procediment.

Les converses intervingudes demostren, segons les esmentades fonts, que Ausbanc i Manos Limpias van fer servir aquestes pràctiques contra Unicaja, a la qual van reclamar un milió d’euros a canvi d’arxivar el procediment contra el seu president, Braulio Medel, en el cas dels ERO d’Andalusia, entre altres casos.

L’escrit d’acusació també destaca, per exemple, la pressió exercida al Banc Sabadell, a Volkswagen en el cas del trucatge dels motors dièsel dels seus vehicles, al Banco Santander i a La Caixa. El BBVA, que exercia acusació particular, es va retirar del procediment el mes de juliol passat.