07 d’abr 2020

Anar al contingut

'CAS VILLAREJO'

El principal assessor de l'actual president del BBVA es nega a declarar davant del jutge

Fins ara només l'expresident de l'entitat i el de Districte Castellana Nord han accedit a respondre a les preguntes formulades

El banc anuncia que el seu representant legal respondrà aquest divendres a l'interrogatori que li dirigiran els fiscals i el jutge

Ángeles Vázquez

Mentre que el BBVA –a través del seu president actual, Carlos Torres– ha defensat la disposició de l’entitat per col·laborar amb la investigació oberta pels contractes firmats el 2004 amb una de les empreses de l’excomissari José Manuel Villarejo, s’està produint la paradoxa que els seus exdirectius i directius s’estan negant a contestar al jutge Manuel García-Castellón i els fiscals del ‘cas Tàndem’. Fins i tot el principal assessor de Torres, Juan Asúa, ha refusat contestar cap pregunta, en la seva condició d’imputat pels delictes de suborn i revelació de secrets.

Fonts jurídiques van assenyalar que tampoc han volgut declarar, emparant-se que la causa continua secreta, els altres imputats citats per a aquest dimarts, cada un sota la representació legal que ha considerat que millor pot ajudar-lo a defensar els seus interessos. Es tracta del que era responsable de Regulació i Control Intern de l’entitat fins al juliol, quan es va imputar el BBVA en la causa, Eduardo Arbizu; d’Eduardo Ortega, director de Serveis Jurídics Contenciosos del banc, i de Manuel Castro, excap de Riscos. A l’antecessor d’Ortega, José Manuel García Crespo, se li ha ajornat la citació per un viatge. 

La pròxima declaració és la del mateix BBVA, citat aquest dimecres com a persona jurídica imputada pels delictes de suborn, revelació de secrets i corrupció entre particulars. I a diferència dels seus executius i exexecutius sí que contestarà les preguntes que li dirigeixin els fiscals Ignacio Stampa i Miguel Serrano i el jutge, segons fonts de l’entitat. 

«La investigació judicial avança i així ha de ser. Al BBVA no prejutgem, i actuem sempre seguint els procediments interns establerts i partint de fets contrastats», assenyalen en relació amb els imputats que encara són directius del banc. «A més, la condició d’investigat no implica de cap manera que s’hagi realitzat una acusació formal per cap delicte», afegeixen amb referència al moment en què, després de concloure la instrucció, el jutge pot proposar jutjar-los pels delictes que ara els ha imputat o exonerar-los de responsabilitat.

González i Béjar

D’aquesta manera només l’expresident del BBVA Francisco González i el que era president de Distrito Castellana Norte fins que va desfilar com a imputat per l’Audiència Nacional, Antonio Béjar, han accedit a declarar davant el jutge, amb la qual cosa aquest últim va aconseguir esquivar una fiança de mig milió d’euros. El primer va afirmar que es va assabentar de la contractació amb l’empresa de seguretat de Villarejo, Cenyt, a través de la premsa i que no va tenir certesa d’aquest fet fins que el mateix banc ho va comprovar el setembre del 2018.

Segons la seva versió, ni coneixia l’expolicia ni mai es va ocupar d’aquest tipus de contractació, que s’escapava de les funcions d’un president, una cosa que casa malament amb les paraules que se senten pronunciar al que era cap de Seguretat de l’entitat, Julio Corrochano, en un dels àudios intervinguts al domicili de Villarejo i del seu soci, l’advocat Rafael Redondo. En aquests àudios deia que retia compte al «presi» cada 10 o 15 dies.

A aquesta expressió que porta a pensar que González coneixia l’accés al registre de 15.000 trucades de polítics, empresaris i periodistes suposadament facilitat per l’expolicia, se suma que Béjar assenyalés que Villarejo formava «part del paisatge» del banc i que el llavors president havia recomanat contractar qui Corrochano indiqués. Ho va fer després d’una primera compareixença en la qual només va contestar el seu advocat defensor i en la qual la fiscalia va proposar que li fos imposada una fiança de mig milió d’euros. En la següent, el ministeri públic va retirar la petició al comprovar un canvi d’actitud per part de l’imputat.