Redescobrir el safrà

L’elecció del lloc en el qual es vol viure marca la vida que es desitja portar. Això és una cosa que Magda Plazas i Jaume Casado tenien clar quan van deixar Barcelona per instal·lar-se a Llimiana, un petit poble del Pallars Jussà. En una masia amb 200 anys d’història, envoltada de terres, van començar a pensar a què dedicar-se. «Animals teníem clar que no seria, perquè ens encaterinem massa amb ells», explica el Jaume. I, parlant amb persones de la zona, però sobretot buscant en llibres antics inspirar-se en ‘modus vivendi’ d’abans, van saber que havien arribat a una zona on s’havia conreat el safrà. «En els segles XIII i XIV moltes famílies aquí ja vivien del safrà», comenta la parella que ara viu d’això també. Van fer la seva primera sembra i recollida el 2015. Un any abans van investigar quines eren les llavors, bulbs de millor qualitat. «Ens agrada tenir de tot, sempre que sigui de producció ecològica i certificada. Tenim de procedència castellana, l’autòctona pallaresa i catalana en general», puntualitza Jaume Casado.

    El safrà és una planta l’estigma del qual es cotitza al mercat en marges que poden anar de menys de 10.000 euros als 30.000 euros el quilo, segons la seva qualitat, pel seu gran valor aromàtic, el toc que canvia els plats a la cuina d’elaboració tradicional i en mans de grans xefs que la introdueixen en les seves creacions inspirades en el passat. I del passat va arribar a aquesta parella també un altre senyal que els va acabar portant al cultiu de safrà. «Mentre condicionàvem la masia, en un racó hi vam trobar safrà, perquè antigament s’acostumava a tenir sempre aquest condiment a totes les cases, per a ús particular. Això va ser també com un senyal per a nosaltres», diuen.

20 dies de recol·lecció 

Notícies relacionades

Puig factura 2.299 milions el primer semestre, un 7,6% més

Iberdrola reforça la seva liquiditat amb una línia de crèdit de 2.500 milions

            Amb el nom de Safrà del Montsec i un capital inicial d’uns 19.000 euros, es van instal·lar a la masia i van comprar les primeres llavors. 20.000 euros més els van invertir en la construcció de l’obrador. Allà hi separen minuciosament amb una tisora els tres filaments vermellosos de cada flor, que deshidraten després al caliu de llenya de roure i alzina, que li atorga un toc diferencial. Durant el procés de recol·lecció de les flors, que dura de 20 a 30 dies, ara a la tardor, l’empresa ocupa una vintena de persones, algunes de les quals prolonguen així la seva temporada en la verema.

            L’any passat Safrà del Montsec va facturar uns 20.000 euros i ja va iniciar les exportacions a Londres. Fa dos mesos que exporten també a Alemanya, Àustria i Suïssa i l’any que ve voldrien entrar al mercat francès. Amb una producció d’una 5 quilos a l’any,  i a un preu al client final d’uns 20 euros el gram, la firma es concentra ara en la seva principal clientela, restauradors de Lleida, Barcelona i Girona. «Els xefs coneixen el producte i saben apreciar-ne la qualitat», apunta Jaume Casado.