disturbis a Catalunya
Un col·lectiu de 73 directius, empresaris i polítics surten en defensa dels Mossos
El manifest exigeix al Govern i al Parlament que actuïn de «manera responsable» i que TV-3 «recuperi el seu caràcter de servei públic»
disturbios-bcn /
Pas endavant. Un col·lectiu de 73 directius, empresaris i, fins i tot, exconsellers de la Generalitat ha firmat un manifest «en defensa dels Mossos i de les institucions catalanes». Al seu torn, reclamen al Govern de Quim Torra i al Parlament «que actuïn de manera responsable» i que TV-3 «recuperi el seu caràcter de servei públic, avui totalment perdut».
Entre els signants, molts dels quals es declaren defensors d’una «tercera via» entre l’independentisme i la negativa a entaular qualsevol tipus de diàleg, hi ha els exconsellers Antoni Fernández Teixidó, Xavier Pomés i Josep Miró i Ardèvol; la politòloga i presidenta de Lliga Democràtica, Astrid Barrio; l’expresident de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch; l’antic diputat pel PP catalàRicard Fernández Deu, i l’exvicepresident del Tribunal ConstitucionalEugeni Gay.
També hi figuren l’exsecretari d’Economia amb el PSOE i professor de l’IESEAlfredo Pastor; l’exambaixador a la XinaEugeni Bregolat; l’economista Jordi Alberich; el president i fundador de Numintec, José María Torres, membre de l’oposició en la direcció independentista de la Cambra de Comerç de Barcelona, presidida per Joan Canadell; el notari Juan-José López Burniol; el president de l’Institut Agrícola Català Sant Isidre, Baldiri Ros, entre d’altres.
En el text del col·lectiu, que s’autodenomina ‘Converses a Catalunya’, es destaca que la Policia Nacional, la Guàrdia Civil«i, especialment, el cos delsMossos d’Esquadra, institució essencial en el nostre autogovern, van haver d’intervenir per afrontar la violència organitzada» de fa dues setmanes a Barcelona i a altres ciutats catalanes.
Inapropiat i irresponsable
Els signants qualifiquen com a «inapropiats per irresponsables els atacs efectuats per una part del Parlament de Catalunya i per part delpresident de la Generalitat, cosa que és més greu». Els autors del manifest consideren «clamorosament injust i contrari a les necessitats de Catalunya voler obrir una espècie de «causa general» contra la policia.
Al seu torn, consideren encara més greu que en l’entorn del Govern «no s’hagi condemnat la violència al carrer» i que no es presenti en les causes obertes contra els presumptes inculpats. I, segons els signants, «aquests atacs s’han produït i multiplicat també des de la Televisió Pública de Catalunya de manera inacceptable».
Notícies relacionadesCritiquen «tant la violència activa, com la passiva, generada per aquells que impedeixen de manera reiterada i sistemàtica l’exercici del dret a la docència i a l’estudi, el dret ala feina i a la lliure circulació i accés», i destaquen que les forces de seguretat han actuat «amb professionalitat i entrega».
En el manifest admeten que, a l’actuar en «condicions penosament difícils, es pot haver produït algun cas d’excés en la seva actuació, que no desvirtua la positiva qualificació global i que, en tot cas, seran els mateixos cossos policials els que, en primer terme, ho abordaran».
- Assentament Suport a Albiol pel desallotjament de Badalona
- Aquesta nit A TV3 El resum de Quim Masferrer
- Tres experimentats muntanyencs moren per una allau a Panticosa
- ENTREVISTA Joan Estévez, mercenari espanyol a Ucraïna: «Cobrava 3.500 euros; vaig matar almenys vuit russos»
- ACTUALITAT BLAUGRANA "Ara tinc la pressió de ser algú important"
- Cost de la vida La inflació baixa una dècima al desembre i tanca l’any 2025 en un 2,7%
- Il·legals, segons el Dret Internacional Consum exigeix a set multinacionals que retirin la seva oferta d’allotjament vacacional en territoris ocupats per Israel
- Andá p’allá, bobo Laporta, Yuste, Sala i Martín i Oliver són innocents...mentre no es demostri el contrari
- «El cap d’any més gran de la història» Una festa de Cap d’Any a Barcelona convida gratis els avis i premia la família més gran
- Gènere i trastorn El 40% de les dones amb problemes de salut mental han patit violència física o psicològica, segons un estudio
