Joves en precari: Idiomes, carrera i màster per poc més del salari mínim

L’economista britànic Guy Standing defineix el precorcat com aquells treballadors que no són capaços de mirar més enllà del seu dia a dia, amb llocs de treball o ocupacions que més que existir, els permeten subsistir. Un dels rostres en els quals s’encarna aquest precorcat són els joves, que concentren taxes d’atur per sobre de la mitjana, salaris per sota de la mitja i una temporalitat per sobre de la mitjana. 

Les dades de l’última Enquesta de Població Activa (EPA), publicades aquest dijous i amb referència al tercer trimestre del 2019, revelen que l’atur entre la per molts denominada «generació més preparada de la història» ha descendit en els últims anys. No obstant, aquest segueix molt per sobre de la mitjana; doncs si la taxa d’atur va tancar l’estiu en el 13,9%, entre els menors de 30 anys aquesta va ser del 24,4%. Lluny del 41,2% que va registrar a l’estiu del 2013, tot i que també lluny del 12,7% de l’estiu del 2007.

L’atur no cessa per a alguns i les condicions precàries tampoc per a d’altres. Dos joves narren amb el seu testimoni com veuen i viuen el mercat laboral avui dia.  

Paula Escuer: «En aquest ofici s’aprofiten de la vocació»

La Paula, als seus 28 anys, no fa ni un any que va firmar el seu primer contracte amb una certa estabilitat laboral. Aquesta jove nascuda a Lleida és investigadora especialitzada en genètica evolutiva, té un grau, un màster i un altre en camí i el juliol del 2018 va rubricar el seu primer salconduit per planificar a mitjà termini. Té un contracte predoctoral a la Universitat de Barcelona (UB) per quatre anys i guanya 1.000 euros al mes, 100 per sobre del salari mínim interprofessional. «A Barcelona dona per viure i poc més», explica.

La Paula està investigant mitjançant eines bioinformàtiques el genoma d’unes aranyes de les illes Canàries. «Són interessants per estudiar processos d’especialització i adaptació», explica. Des de l’últim any del grau fins al seu actual contracte aquesta jove ha compaginat els seus estudis amb ’minijobs’ d’administrativa, dependenta en una cadena de menjar ràpid o posant copes en bars. «Vaig estar gairebé dos anys esperant que ens aprovessin els fons per al meu projecte de doctorat. Si hagués sabut que hauria de viuria tant temps amb aquesta incertesa no l’hauria acceptat. En aquest ofici s’aprofiten de la vocació», afirma.

Jordi Cremades: «Rebo ofertes des de Londres on em paguen el triple»

Notícies relacionades

El pes dels joves en el mercat laboral es redueix a la meitat en una dècada

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

El Jordi acaba de tornar a Barcelona, amb 26 anys, el grau en física per la Universitat de Barcelona sota el braç i venint de cursar un màster de matemàtiques aplicades en el King College de Londres. Ara mateix està a l’atur, ocupat en el rastreig de les oportunitats que ofereix el mercat. Abans de marxar a l’estranger, aquest jove barceloní va passar per una gran consultoria, on amb un contracte de pràctiques feia moltes hores i cobrava poc més que el salari mínim. «M’estic trobant coses similars. I al mateix temps rebo ofertes per correu des de Londres on estaria guanyat tres vegades més», explica, una mica desencisat.

Una de les demandes que es repeteixen aquests dies en els fòrums empresarials és la falta de professionals formats en determinats camps i la pugna per atreure i retenir talent que es produirà en els pròxims anys per certs perfils. No és el que percep el Jordi aquests dies. «Aquí es valoren menys els mèrits i més la ’titulitis’ o portar molt temps al mateix lloc», explica. «No descarto tornar a marxar», afegeix.