El sector del joc suposa el 0,9% del PIB i 84.700 llocs de treball

El sector del joc a Espanya mou 41.828 milions a l’any, representa el 0,9% del PIB i dona feina a més de 84.700 persones. És un negoci molt regulat per l’Estat i per les comunitats autònomes que genera en impostos específics al voltant de 1.700 milions d’euros anuals. Les dades provenen de l’’Anuari del joc a Espanya’, publicat per l’empresa Codere, partint d’una metodologia complexa i múltiples fonts d’informació. Inclou des dels típics jocs estatals, com la Loteria o els de l’ONZE, fins a també l’activitat d’empreses privades, salons de joc, apostes esportives i jocs ‘online’. Per complicar més l’assumpte, la facturació coneguda del sector només ve a reflectir habitualment el que tècnicament es designa com a xifra de joc real, ‘gross gamin revenue’ (GGR), o la diferència entre el que es juga i el que es reparteix en premis. 

El sector viu en els últims anys una veritable revolució tecnològica i la suma de noves formes de joc, mentre els corrents crítics amb l’activitat augmenten cada vegada més pel temor de l’auge de les ludopaties. Segons la Direcció General de l’Ordenació del Joc del Ministeri d’Hisenda, més d’un terç dels espanyols s’inicia en el joc sense haver complert els 18 anys i, una vegada assolida la majoria d’edat, gasten cada vegada més en apostes. Concretament, la despesa mitjana anual dels joves d’entre 18 i 25 anys el 2018 va ser de 220 euros, xifra que s’ha vist incrementada un 30% respecte a l’any anterior.

Però l’evolució d’ingressos dels jocs no és uniforme. La reconversió de l’última dècada s’ha traduït en un pes creixent del canal ‘online’ i dels salons i les apostes esportives, mentre descendeixen els ingressos de casinos, bingos, màquines de categoria B en hostaleria, la Quiniela i altres apostes esportives de Selae. La Loteria de Nadal i del Nen es mantenen, al marge de vaivens econòmics i prejudicis socials, segons aquest estudi de Codere.

El sector divideix el seu negoci entre la part pública (45%) i la privada (55%), és a dir, d’una banda, la Societat Espanyola de Loteries i Apostes de l’Estat, Selae –que agrupa la Loteria Nacional, Primitiva i La Quiniela, l’ONZE i els jocs autonòmics– i, d’altra banda, els casinos, bingos, salons, màquines d’hostaleria i el joc ‘online’.

El sector del joc crea ocupació des del 2015 i va sumar 84.712 llocs de treball directes el 2017, segons l’anuari de Codere. A més,va generar de manera indirecta 167.400 llocs de treball més, la qual cosa suposa un total de 252.112 llocs de treball (només en hostaleria en crea 64.000).

Catalunya 

Per comunitats autònomes, el joc a Catalunya és el que suma més diners en impostos específics (212 milions d’euros). Un estudi publicat per la Cambra de Comerç de Barcelona divulgat aquest any ressaltava que Catalunya és la segona comunitat en ingressos bruts del sector (el 17,9% del total estatal), però la primera en recaptació per taxa de joc (el 19,1%). Els jocs autonòmics van sumar unes vendes de 55 milions d’euros el 2018 (amb uns premis de 46 milions), segons la direcció general competent de la Generalitat. 

A Catalunya hi ha quatre casinos amb llicència, 45 salons de bingo, 127 salons de joc i 18.790 establiments d’hostaleria amb màquines recreatives (el 15% menys que el 2010).  El sector ocupa a Catalunya directament entorn de 8.300 persones, que arriben a 38.000 si es compten els llocs de treball indirectes. Segons aquest estudi de la Cambra, elaborat per Patrojoc, hi ha 787 empreses a Catalunya al sector, de les quals 509 són operadores, la meitat que abans de la crisi. 

A Espanya hi ha 3.150 salons de joc que pertanyen a més de 20 cadenes nacionals o regionals. El 2017 van ser visitats per tres milions de persones, majoritàriament homes joves. Als salons de joc hi ha més de 37.300 màquines B (a canvi d’un preu per partida concedeixen un temps per jugar), però en total a Espanya hi ha 199.410 màquines operatives, incloent-hi les que es col·loquen en establiments hotelers (158.573).

Casinos

Els 53 casinos d’Espanya amb les seves 463 taules i 1.863 màquines reben cinc milions de visites a l’any, i juguen entorn de 350,6 milions d’euros. Els casinos, que aporten a les arques de l’Estat 68 milions en impostos, donen feina a més de 7.100 persones. A més, hi ha 310 sales de bingo, amb 35 milions de visites el 2017. Als bingos es van jugar el 2017 un total de 1.973 milions d’euros, amb una devolució de premis de gairebé el 70% (1.371 milions).

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Es calcula que les empreses dedicades als jocs en línia tenen un marge comercial del 6,1%. Així, d’una facturació d’uns 13.000 milions d’euros, les empreses van facturar 560 milions. La majoria d’aquest volum de diners que mouen són ja apostes esportives (310,8 milions), seguides pels jocs de casino (85,3 milions) i el pòquer (59,7 milions). Els jugadors actius en línia van ser més de 804.111 al mes el 2018.

El gran motor del sector del joc a Espanya continua sent la Loteria Nacional i especialment el Sorteig de Nadal, en el qual van jugar 24 milions de persones el 2017 (el 53,6% de les vendes anuals). La Loteria Primitiva va moure 3.500 milions, amb 1.900 milions repartits en premis per a 14 milions de jugadors. Els jocs de l’ONZE van aconseguir un marge de negoci d’uns 1.000 milions d’euros, mentre que les apostes esportives guanyen pes (però no la típica Quiniela).