La intel·ligència artificial ja supera capacitats humanes

En els dos últims anys els avenços en intel·ligència artificial al món han sigut més grans que en els anteriors tres decennis i asseguren els experts que la intel·ligència artificial ja ha superat per primera vegada l’ésser humà en alguns aspectes. Jordi Ribas, un català que va estudiar a l’escola d’Enginyeria La Salle de Barcelona, està marcant el present de la investigació en intel·ligència artificial al món. És vicepresident corporatiu en l’AI & Research division de Microsoft als Estats Units. Aquest directiu va participar aquesta setmana al Big Data & AI Congress organitzat per Eurecat a Barcelona i davant d’un atapeït auditori va explicar la seva experiència i l’estat de la qüestió: «La intel·ligència artificial ja ha superat la ment humana en alguns camps de desenvolupament», va explicar. En concret va confirmar: «L’any passat ja es va aconseguir precisió humana en la conversió de lectura i en organització d’imatges». Un indicador d’aquests avenços és que «el 90% de les dades existents en les xarxes informàtiques mundials s’ha creat fa només dos anys».

Va ser aquest el preàmbul de la seva xerrada davant d’extasiats experts, convincent exposició que la intel·ligència artificial ja és entre nosaltres i que les empreses que no incorporin els instruments existents perdran posicions. Un estudi de la consultora IDC calcula que la intel·ligència artificial atraurà uns 21.000 milions d’euros d’inversions en Europa l’any 2023, amb taxes de creixement del 32% anuals. Les àrees més permeables als seus usos seran la banca i la distribució. El sector tecnològic és l’avançada i la resta de sectors seguiran ben aviat. L’àrea de la salut, el sector energètic, el màrqueting...

Ribas va explicar que la traducció entre xinès i anglès ja ha assolit la precisió d’un bon traductor professional humà. «És alguna cosa que semblava impossible fa només dos anys, i progressivament es veuran millores en la traducció automàtica entre la resta d’idiomes».

La intel·ligència artificial és ja cosa quotidiana als mòbils. Tant per reconèixer el propietari mitjançant la càmera com en els assistents personals o a les eines de recerca a internet. «Ja podem respondre al 20% de les preguntes en llenguatge natural a la màquina i fa només cinc anys aquest percentatge era només de l’1%», explica aquest expert de Microsoft amb una vintena de patents al seu nom. Va mostrar al públic el vídeo d’una transcripció automàtica en temps real d’una conversa entre un metge i el seu pacient. El sistema d’intel·ligència artificial és capaç d’entendre la conversa i realitzar de manera simultània un informe mèdic per escrit organitzat i amb un suggeriment de diagnòstic i tractament. 

Un altre dels camps d’èxit de la intel·ligència artificial és el de reconeixement d’imatges. El reconeixement facial és una realitat. Una foto d’algú amb una determinada peça de vestir pot suposar un enllaç directe a la botiga on adquirir aquesta peça, les seves característiques i preu. La indústria tèxtil comença a utilitzar aquest tipus d’eines per obrir nous camps de desenvolupament de les vendes. 

Però la realitat actual de la intel·ligència artificial és molt modesta encara a Espanya. Es calcula que poc més del 5% de les empreses espanyoles del sector detallista, per exemple, estan utilitzant tècniques d’intel·ligència artificial en algun dels seus processos, segons un informe de l’Icex. Un altre estudi de Microsoft calcula que només l’11% de les empreses espanyoles són capaces d’aplicar aquest tipus de tecnologies. La hiperpersonalització de la indústria requerirà aquest tipus d’aplicacions d’intel·ligència artificial. 

Malgrat que els primers models de programació basats en xarxes neuronals es van redescobrir als anys 80 és ara quan la programació ha arribat al mercat. Els algoritmes i arquitectures d’aprenentatge profund basades en xarxes neuronals de múltiples capes ja són la base del desenvolupament en grans empreses tecnològiques com ara Facebook, Microsoft o Google. Va ressaltar Ribas que l’empresa Nvidia ha reconegut públicament que ja utilitza algoritmes capaços de treballar de manera simultània amb 8.000 milions de paràmetres. Microsoft ja ha superat aquesta xifra. 

S’han ajuntat en l’actualitat els tres components bàsics per al desenvolupament tecnològic en el camp de la intel·ligència artificial. En primer lloc la capacitat de computació, de la mà de les xarxes distribuïdes icloud dels quatre gegants tecnològics; en segon lloc la revolució dels sensors capaços de captar dades; i finalment el desenvolupament d’algoritmes complexos, en alguns casos fins i tot genèrics, que aprofiten les possibilitats d’aprenentatge automàtic de les màquines i són capaços d’aprendre i adaptar-se a les qüestions plantejades.

«Però el millor de la tecnologia no és el que pot fer sinó perquè serveix», va sentenciar el científic Ribas. Al camí d’aquesta utilitat, va exigir la necessitat de regular èticament els avenços. El mateix reconeixement facial pot ser utilitzat per un Estat per al control de la població. I això ja és possible actualment. 

Notícies relacionades

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Victoria Beckham dissenya amb Mango

Un altre dilema ètic es presenta en la conducció autònoma. Els cotxes són capaços ja de circular sols però no queden clares les responsabilitats en cas d’accident. «Caldrà regular també que ha de fer un cotxe autònom i el seu sistema d’intel·ligència artificial si ha de decidir entre salvar la vida del conductor o la de tres vianants», va plantejar Ribas.

La qüestió és que les barreres entre el cervell humà i el cervell cibernètic s’estrenyen a tota velocitat, tot i que Ribas reconeix que «sempre hi haurà límits a la imitació de les àrees cognitives humanes, especialment en temes com l’empatia, la creativitat o la innovació». Més inquietant es va mostrar al mateix fòrum Soheil Keshmiri, investigador de l’Institut Internacional d’Investigació en Telecomunicacions Avançades del Japó. Segons la seva opinió, la intel·ligència artificial aplicada a la robòtica donarà lloc a una nova generació d’agents amb capacitats d’interacció social com l’empatia. Va anticipar un increment de la robòtica d’assistència social en camps com l’educació de necessitats especials, l’atenció de persones grans i la rehabilitació. Ja s’estan implantat sensors al cervell per extreure informació. Tot és qüestió de temps.