Les vendes agroalimentàries als EUA poden caure més del 12% per l'alça d'aranzels

El Banc d’Espanya estima que l’augment d’aranzels a productes agroalimentaris espanyols que els Estats Units pretenen aplicar a partir de divendres, des del 3,5% actual fins al 25%, implicarà un descens de les vendes d’aquests productes a l’economia nord-americana de, com a mínim, el 12%, equivalent al 0,01% del PIB.

Així es desprèn de l’article analític ‘Les mesures proteccionistes aranzelàries i les exportacions de béns espanyoles’, publicat dijous pel Banc d’Espanya en el qual s’intenta estimar l’efecte dels aranzels sobre les exportacions de béns extracomunitàries no energètiques espanyoles.

Perjudici persistent

«El repunt de les tensions proteccionistes globals dels últims anys està portant, després de dècades de descensos generalitzats, increments dels aranzels que estan perjudicant l’evolució del comerç internacional i afecten, per tant, a les perspectives del sector exterior de l’economia espanyola», afirmen els autors de l’article. 

L’anàlisi mostra que un increment dels aranzels «afecta negativament tant a les possibilitats d’exportació com, de manera persistent, als valors exportats». Amb caràcter general, la metodologia aplicada per l’organisme arriba a la conclusió que un augment de l’1% dels aranzels a la importació imposats per un altre país per a un producte espanyol implica una reducció de les exportacions nominals del voltant del 0,6%.

Des del punt de vista del Banc d’Espanya, els riscos proteccionistes «subratllen el paper de la Unió Europea en la promociód’acords comercials internacionals, com els recentment assolits amb el Japó, el Canadà i Mercosur». Aquests acords suposen l’eliminació d’aranzels en més del 90% de l’intercanvi de béns amb aquestes regions, a les quals es destina prop del 3% de les exportacions de béns espanyoles.

A partir del 18 d’octubre

L’Administració nord-americana va anunciar l’increment, a partir del 18 d’octubre, dels aranzels aplicats a un conjunt de productes agroalimentaris i aeronaus civils procedents de la Unió Europea (UE), fins al 25% i el 10% durant un any.

Aquesta decisió s’empara en la resolució per part del panell d’arbitratge del’Organització Mundial del Comerç (OMC) d’una disputa per subsidis de la UE a l’aviació civil, que ha autoritzat els Estats Units a imposar contramesures a la UE per valor de 6.800 milions d’euros (que afecten Espanya per un valor entorn de 790 milions d’euros).

Si al final es materialitza l’anunci, la UE ha avançat que respondrà amb mesures similars un cop es resolgui pròximament a l’OMC una altra disputa anàloga per ajuts públics dels Estats Units al seu sector aeronàutic

Desarmament aranzelari

Totes aquestes tensions tenen lloc en un escenari en el qual el comerç internacional ja s’havia vist perjudicat des de la crisi financera global per l’increment de les barreres no aranzelàries.

El creixent proteccionisme ha interromput la via de desarmament aranzelari de la qual s’ha beneficiat l’economia espanyola des de 1995, dins del marc de la Unió Europea. Aixíl’aranzel mitjà efectivament aplicat sobre els béns espanyols ha disminuït 9 punts percentuals des de 1995.

No obstant, l’aranzel efectiu mitjà que suporten els béns espanyols és encara una mica més elevat que el dels nostres socis comunitaris (el 2017, un 4,2 % davant un 3,6 %) i això, segons l’anàlisi del Banc d’Espanya, es deu sobretot a la diferent estructura exportadora per productes.

Agricultura i tèxtil

Aquesta bretxa s’explica, en bona mesura, pel pes relatiu més elevat en les vendes espanyoles del sector agroalimentari, que representen un 20% de les exportacions extracomunitàries i estan subjectes a uns aranzels sensiblement més elevats (entre el 9% i el 13%) que els aplicats a la resta dels béns (un 5% de mitjana).

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

Així mateix, els productes tèxtils també suporten aranzels superiors al 9% i el seu pes relatiu en les exportacions extracomunitàries d’Espanya (que supera el 7% del total) és també més gran que a la mitjana de la UE. 

El desarmament aranzelari efectiu entre 1995 i 2016 ha sigut generalitzat per tipus de béns, sobresortint els descensos (superiors al 50%) de les tarifes aplicades alsminerals, els productes químics i la maquinària.