El Consell d'Estat urgeix al Govern a pagar als bancs i Enagás el deute pel Castor

El Consell d’Estat ha urgit el Govern a fer front «amb pressa» a l’abonament alsbancs  i a Enagás deldeute contret amb ells pel rescat de l’emmagatzemament subterrani de gas Castor, que en el cas de les entitats financeres ascendeix a 1.350 milions d’euros.

En cinc dictàmens respecte al procediment de revisió d’ofici de les liquidacions definitives de les activitats regulades del sector del gas natural, amb relació als pagaments efectuats a Banco Santander, CaixaBank, Bankia, Enagás i Escal UGS, el principal accionista del qual era l’ACS de Florentino Pérez, respecte a Castor, l’òrgan consultiu estima que «s’ha de promoure amb pressa la corresponent iniciativa legislativa a fi d’evitar perjudicis econòmics a l’Estat de resultes del seu retard –pagament d’interessos– i d’esquivar altres eventuals efectes indesitjables que es poguessin produir».

Els pagaments a aquestes entitats financeres, que es van fer càrrec del deute de 1.350 milions d’euros per abonar la indemnització pel tancament de l’emmagatzemament de gas Castor a la societat promotora Escal-UGS, es troben paralitzats després de la sentència delTribunal Constitucional del 2017Tribunal Constitucionalque va tombar el reial decret llei aprovat el 2014 pel Govern de Mariano Rajoy per a la hibernació del Castor i en el qual es reconeixia aquesta compensació.

En els seus dictàmens, el Consell d’Estat remarca que la pertinència de declarar la nul·litat de les liquidacions i abonaments realitzats a favor de les entitats financeres «no comporta» que no els correspongui percebre les quantitats –en la quantia procedent– per l’abonament de la indemnització pagada». A més, afirma que, si es fes així, s’estaria emparant una situació d’«enriquiment injust a favor del sistema gasista».

En el cas d’Enagás, defensa que li correspon cobrar la retribució per l’administració, manteniment i conservació de l’emmagatzemament subterrani Castor.

Així, l’òrgan remarca que és procedent reconèixer-se aquests pagaments a tots els implicats, però «amb càrrec al sistema gasista i no a l’Administració General de l’Estat», i el seu abonament s’ha d’instrumentar «mitjançant l’aprovació de la corresponent norma de rang legal ordinària, així que ha declarat el Tribunal Constitucional en la sentència dictada al seu dia».

Segons avança ‘La Información’, els dictàmens, amb data de 27 de juny, advertien «sobre la brevetat del termini» que l’Administració comptava «per resoldre sense que es produeixi l’esmentada caducitat d’acord amb l’article 106.5 de la Llei 39/2015. En concret, precisava que fins al passat 10 de juliol.

No obstant, en el cas que aquesta caducitat es produís, el Consell d’Estat recordava la possibilitat de conservar les actuacions, «en els termes previnguts per l’article 39 de la Llei 39/2015, si s’iniciés un nou procediment».

Després que a finals del 2017 el Tribunal Constitucional tombés el reial decret per a la hibernació de Castor, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va decidir paralitzar els pagaments a la banca per aquest deute, que ascendien a 6,7 milions d’euros mensuals i s’abonaven com a càrrec al sistema gasista.

Referent a això, el Consell d’Estat defensa de la declaració de nul·litat proposada per la CNMC, tot i que reitera que això «no comporta» que no els correspongui» a les entitats i a Enagás percebre les quantitats que se’ls deuen.

Els dictàmens del Consell d’Estat compten amb un vot particular d’uns dels seus membres, Alberto Aza, que assenyala que els arguments de l’organisme no s’ajusten al disposat en l’ordenament jurídic, manquen de qualsevol ratificació doctrinal i jurisprudencial».

El mes de juliol passat, el regulador ja va exigir d’ofici a Escal UGS (ACS), Enagás Transporte, Bankia, CaixaBank i Banco Santander el reintegrament dels 368,4 milions d’euros percebuts per les liquidacions relacionades amb Castor.

Notícies relacionades

Bankinter va guanyar 201 milions d’euros fins al març, un 9% més

Les pimes volen accelerar la normativa europea contra la morositat

El mes de gener passat, Santander, CaixaBank i Bankia, després d’haver formulat al Govern una «reclamació de responsabilitat de l’Estat legislador» que no va tenir èxit, van presentar un recurs davant del Tribunal Suprem recurs davant del Tribunal Suprem contra el Govern sol·licitant la devolució de la quantitat de 1.300 milions d’euros finançada.

Així mateix, Enagás va presentar també a finals del 2018 una reclamació de responsabilitat patrimonial contra l’Estat com a legislador en què sol·licitava la devolució dels costos per les seves tasques de manteniment i seguretat de l’emmagatzemament subterrani de gas.