L'economia, en estat d'alerta

Les perspectives sobre l’economia espanyola han empitjorat a la tornada de l’estiu.

Abans de l’estiu, el Banc d’Espanya Banc d’Espanya va elevar fins al 2,4% la seva previsió de creixement de l’economia espanyola per al 2019. El BBVA l BBVA parlava de «sorpreses» i també va elevar la seva previsió, fins al 2,3%; el mateix va fer l’Institut d’Estudis Econòmics (IEE), mentre que el Govern es disposava a corregir a l’alça la seva estimació oficial, del 2,2%.

Ara el Govern sembla que no s’atreveix a emprendre la revisió prevista. I la ministra d’Economia en funcions, Nadia Calviño, aventura una «tardor molt complicada», sobretot, pel risc d’un ‘brexit’ desordenat a partir del 31 d’octubre.

Les paraules ‘crisi’ i ‘recessió’ s’han instal·lat definitivament en les informes sobre el futur de l’economia dels EUA i en alguns de relatius a la zona euro (no, en els relatius a Espanya). Alemanya –segons els pronòstics– s’està endinsant en una recessió tècnica (dos trimestres consecutius amb creixements negatius); Itàlia xipolleja en l’estancament i alRegne Unit sotja l’amenaça del‘brexit’. El president delBanc Central Europeu, Mario Draghi, assumeix que, tot i que el risc de recessió a la zona euro «és baix», però «va en augment».

Cascada de revisions a la baixa

AEspanya, el risc de recessió a curt o mitjà termini (dos anys) no apareix al radar dels principals analistes, però 10 dels 19 que participen en elpanel de Funcashan rebaixat els seus pronòstics de creixement per al 2019, que ara se situa en una mitjana del 2,2% (una dècima menys) mentre que es manté en l’1,9% la de l’any que ve.

Aquest mateix dilluns, l’OCDE ha revisat en tres i en quatre dècimes les seves perspectives del maig sobre l’economia mundial per al 2019 i el 2020. L’organització de països desenvolupats preveu ara que l’economia mundial creixerà el 2019 el 2,9%, la taxa més baixa en 10 anys, si bé per al 2020 encara confia en un lleu repunt, que ara situa en el 3%.

Els núvols sembla que es converteixen en nuvolots i la preocupació s’ha instal·lat en els agents econòmics. Govern, empresaris, sindicats, inversors i tota mena d’analisteshan activat les seves alertes per estar vigilants. La incertesa política tampoc ajuda, amb un Govern interí des del febrer i la convocatòria d’unes noves eleccions generals el 10 de novembre.

Desacceleració amb riscos a la baixa

Entre la majoria dels agents econòmics a Espanya hi ha una àmplia coincidència a definir el moment actual com a«desacceleració»amb importants «riscos a la baixa» provinents del sector exterior. En el debat polític, no obstant, s’obre pas cert catastrofisme. El PP recorda com el Govern socialista de Zapatero va negar l’anterior crisi fins que hi va topar de morros, suggerint així la possibilitat que la història comença a repetir-se.

«No hem de ser catastrofistes», apuntaAlmudena Semur, secretària general de l’Institut d’Estudis Econòmics(IEE), un centre de pensament vinculat a la patronal CEOE. «És veritat que estem començant a veure indicadors preocupants», alerta. El consum es desaccelera i la taxa d’estalvi comença a recuperar-se (en resposta a la creixent incertesa de les famílies). «Cal estar atents». Però l’economia espanyola «està més ben preparada que en el passat».

Els indicadors més recents, fan estimarl’Autoritat Fiscal Independent (Airef) i el BBVA un creixement trimestral del 0,5% en el tercer trimestre de l’any, compatible amb una taxa anual del 2,3% a final d’any. 

Guerra comercial, tecnològica i de divises

L’empitjorament de les expectatives a la tornada de l’estiu obeeix, bàsicament, a la recrudescència de la guerra comercial, tecnològica i de divises entre els Estats Units i la Xina. Els seus efectes s’han colat en l’economia europea per la porta de les exportacions i de la indústria alemanya (el debilitament de la qual contamina la resta els socis europeus) en un context d’amenaça creixent de ‘brexit’ dur.

«L’entorn global s’ha deteriorat», certifica Roberto Scholtes, director d’estratègia d’UBS a Espanya. El banc suís manté la seva previsió de creixement de l’economia espanyola per a aquest any en el 2,2%, però ha retallat tres dècimes la del 2020, fins a l’1,8%.

«La causa fonamental dels canvis, gairebé única, és l’escalada comercial, que es tradueix en unamenor confiançaempresarial. Això està afectant molt la inversió, i com Espanya està molt implicada en l’engranatge de la indústria europea, acabarà patint les conseqüències». La caiguda mundial de les vendes d’automòbils, a més, agreuja les dificultats de la indústria en general i de l’espanyola en particular.

Fase baixista del cicle

Hi ha coincidència entre Govern, organismes nacionals i internacionals i analistes en el fet que l’economia mundial, en general, i l’espanyola, en particular, es troba en la fase de«desacceleració»del cicle econòmic.

A la recessió de cinc anys en l’economia espanyola, va seguir una fase de creixement que va tocar sostre l’any 2015 (3,8%).Des d’aleshores, l’economia espanyola es troba en un procés de lenta desacceleració. No obstant, l’economia espanyola continua creixent per sobre el seu potencial (que alguns analistes situen entre l’1,5% i el 2%) i de la zona euro. A més, despunta com una de les economies que més oxigen pot trobar en la política monetària del BCE, pel seu elevat nivell d’endeutament. 

Errors de política econòmica

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

«No estem davant d’una recessió global», diagnostica Raymond Torres, director de conjuntura de Funcas. «No estem en una situació similar a la del 2008 o el 2009. No hi ha un desajust financer global com en aquell moment», assegura per tranquil·litzar. Però al definir el seu estat d’ànim, Torres no es decanta ni per l’optimisme ni pel pessimisme; «el que domina és la preocupació».

Hi ha riscos, i aquests –apunta Torres– tenen a veure amb «possibles errors de política econòmica». Si els polítics persisteixen en la guerra comercial o en un ‘brexit’ dur, o si no s’adopten les decisions adequades, la fase de desacceleració pot acabar descarrilant en forma de crisi.