17 febr 2020

Anar al contingut

LA CONJUNTURA

La falta d'un nou Govern espanyol retarda prendre mesures

Espanya encara el deteriorament exterior sense la possibilitat d'adoptar un pla

Els indicadors avançats de l'economia nacional ja són preocupants

Rosa María Sánchez

La falta d'un nou Govern espanyol retarda prendre mesures

JOSE LUIS ROCA

L’economia espanyola no se salva de la tendència a la desacceleració que afecta tot el món però, per a sorpresa de la major part dels analistes, el procés està sent molt més suau del que s’esperava i, en lloc de revisions a la baixa del creixement –com passa en altres països– el que s’està veient és correccions a l’alça.

El consens dels analistes situa ara en el 2,3% la previsió de creixement de l’economia espanyola per a aquest any (des del 2,6% del 2018), però baixen a l’1,9% quan es refereixen a l’any que ve.

Els vents de cua (mínims tipus d’interès i baix preu del petroli) continuen jugant a favor i això està permetent a l’economia espanyola continuar tirant sense sofriments addicionals ni urgències aparents, malgrat la tardança en la formació d’un nou Govern i l’absència d’uns nous Pressupostos de l’Estat el 2019.

Però alguns indicadors avançats són preocupants.

Nuvolots en l’horitzó

La cartera de comandes de la indústria està caient i, sobretot, es perden encàrrecs provinents de la zona euro (-6,9% el mes de juny). El temor dels efectes sobre la indústria de la guerra comercial dels EUA amb els seus socis també resta comandes als fabricants espanyols. El reconegut índex de gestors de compres (PMI, per la seva sigla en anglès) posa de manifest la caiguda més gran de les noves comandes en la indústria espanyola en els sis últims anys, des de l’abril del 2013.

Fins ara, els efectes de la guerra comercial sobre l’economia europea, en general, i l’espanyola, en particular, estan resultant molt delimitats.  Una altra cosa molt diferent pot passar si les negociacions comercials entre la UE i els EUA no avancen en els pròxims mesos, i es materialitza al novembre l’amenaça del president nord-americà Donald Trump d’imposar un aranzel del 25% a la compra d’automòbils europeus. Aquesta mesura seria la punta per a la ranca indústria alemanya i per a la resta dels socis europeus, que patirien la reacció en cadena de la seva onada expansiva. 

També és sobre la taula l’amenza de nous aranzels dels EUA sobre aliments de la Unió Europea.

Plans d’estímul

L’absència d’un nou Govern deixa el panorama espanyol orfe d’anuncis com els que ja estan llançant altres països amb mesures per estimular l’activitat i trampejar la desacceleració i les conseqüències d’un possible agreujament de la guerra comercial en els pròxims mesos.

El 98% dels economistes dels EUA preveuen que el seu país entrarà en recessió el 2020 o el 2021 i el seu Govern prepara  mesures.

A més, en la zona euro, el  banc central d’Alemanya  ha advertit que l’economia germànica pot entrar en recessió tècnica a finals del tercer trimestre de l’any. Davant això, el Govern d’Ángela Merkel  ultima un pla d’estímul per impulsar la demanda interna i el creixement econòmic. Diverses fonts xifren en uns 50.000 milions d’euros la injecció de diners públics en l’economia que estaria preparant el Govern de Merkel.

També la Xina prepara plans d’estímul per aturar la desacceleració de la seva economia

El cert és que a Europa, pocs països a més d’Alemanya  es poden permetre el llançament d’un pla de despesa pública per impulsar l’economia. Els estímuls s’esperen del Banc Central  Europeu (BCE) que, malgrat els seus mínims tipus d’interès, ha anunciat l’adopció de noves mesures, previsiblement, a partir del setembre.