Mercat laboral

Només el 3% dels autònoms dependents s'acrediten com a tal

Només un de cada 30 autònoms dependents ('trade'), la fórmula a mig camí entre l'autònom i l'assalariat, estan registrats oficialment

"Si no puc decidir quan treballo, no puc treballar. Necessito ser autònoma", es queixa una captadora de socis per a ONGs que Inspecció ha donat d'alta com a assalariada

captador-socios-ong-1

captador-socios-ong-1 / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto

Una guerra judicial s’està lliurant a tot Espanya, avivada per la pressió de les noves formes de treball (que no sempre guarden un fons nou) i la tensió per enquadrar-les en l’ordenament jurídic vigent. La figura de l’autònom està jugant un rol central en molts debats, marcats per unes demandes de més flexibilitat i amb Glovo Deliveroo com els seus principals paladins mediàtics. Aquests defensen el seu model per tots els mitjans al voltant de la figura del 'trade' o treballador autònom econòmicament dependent; un recurs polèmic per infrautilitzat i, en ocasions, que emmascara un frau.

L’esmentada figura pretén cobrir la zona grisa que sotja l’autònom més independent i l’assalariat rutinari, una cosa que ja existia abans de la irrupció de l’economia de plataformes, concretament des del 2007, i que freqüenten comercials i transportistes. Amb les xifres actuals a la mà, el 'trade' és una fórmula jurídica que ha demostrat el seu fracàs rotund.

Un 'trade' és un treballador per compte propi que rep el 75% o més dels seus ingressos d’un únic pagador, tot i que no per això deixa d’exercir amb els seus mitjans de producció o marca els seus horaris. Perquè l’esmentada dependència no vagi en detriment de l’autonomia, jurídicament la figura del 'trade' està reconeguda amb una protecció social superior, com, per exemple, el dret a vacances pagades o un descans setmanal pactat. Una de les condicions necessàries per accedir-hi és que l’autònom es registri al Ministeri de Treball. I aquest és un dels principals forats de la figura, ja que hi ha 30 vegades més autònoms dependents dels que estan registrats.

Oficialment, segons dades de Treball del juny d’aquest any, hi ha registrats 9.394 TRADEs, tot i que les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) de l’INE donen fe de 297.000 autònoms dependents a tot Espanya. La disparitat entre el que hi ha registrat i el és operatiu és tan gran, que el nombre d’autònoms dependents registrats és actualment el més baix des del 2014; tot i que la xifra de l’INE no ha deixat d’augmentar.

Sense mitges tintes

L’associació d’autònoms UPTA explica el fracàs de la fórmula del 'trade' a causa de dos factors. D’una banda, l’"abús" que empreses de l’economia de plataformes han fet d’aquesta figura; el que té un efecte directe en el criteri aplicat per Inspecció de Treball. "Estan defenestrant la figura del 'trade'", es queixa el president d’UPTA, Eduardo Abad. I per l’altra el fet que la càrrega burocràtica i de registre recau en l’autònom dependent no en l’empresa de la qual depèn.

L’Abril i la Laia són dues captadores de sòcies per a ONGs que treballen per a una franquícia d’Appco a Tarragona. Fins que Inspecció de Treball els va donar d’alta com a assalariades, eren dues de les 9.394 'trades' registrades. La polèmica entre Ia ‘policia laboral’ i Appco ve de fa anys i més d’una vintena de franquícies vinculades a aquesta han hagut de tancar, deixant més de 400 'trades' al carrer.

Notícies relacionades

L’Abril va deixar la seva feina de cambrera per poder decidir quan treballava i quantes hores, i així compaginar-ho amb la seva penya castellera de Reus o tenir temps per treure’s el carnet de conduir. La Laia va començar a la universitat i treballava més o menys segons els exàmens o les entregues.

Una flexibilitat que veuen difícil amb un format d’assalariat (a més d’un salari més baix si es regissin pel conveni de comerç) i que Inspecció no considera que sigui pròpia d’un 'trade', ja que veu indicis de jerarquia en l’organització dels captadors; segons consta a l’acta aixecada el desembre del 2018. "Ens converteixen en assalariades amb l’argument de protegir-nos, però el que han aconseguit és que ens quedem més desprotegides, al quedar-nos sense feina", expliquen l’Abril i la Laia.