11 jul 2020

Anar al contingut

POLÍTICA MONETÀRIA

La pressió de Trump a la Fed dona fruits

La incertesa creada per les seves guerres comercials marca la primera retallada de tipus des de la crisi

Powell lluita, amb dubtós èxit, per mantenir la imatge d'independència del banc central dels EUA

Idoya Noain

Quan Jerome Powell, el president de la Reserva Federal dels Estats Units, va anunciar i va explicar aquesta setmana la retallada en un quart de punt dels tipus d’interès, primera rebaixa en el preu dels diners des de l’esclat de la crisi del 2008, va posar èmfasi a defensar que la decisió, inusual en un moment de creixement econòmic com l’actual als EUA, es prenia únicament i exclusivament per raons econòmiques, no polítiques, com una mena d’“assegurança” davant del risc d’una possible recessió. El seu èmfasi, no obstant, no dissipa els fantasmes que el banc central nord-americà estigui sucumbint a les pressions del president del país, Donald Trump.

Una d’aquestes pressions, la directament creada per les guerres comercials obertes per Trump i la incertesa que les acompanya, és evident i Powell ni tan sols nega el seu pes, tot i que dimecres aquest recordés que la Fed no fa “ni crítiques ni valoracions” de decisions polítiques preses al Despatx Oval. El comunicat de la Fed justifica la rebaixa que ha deixat els tipus entre el 2% i el 2.25% no només per les baixes pressions inflacionistes que els allunyen del seu objectiu del 2% sinó també per “implicacions d’esdeveniments globals per a les perspectives econòmiques”, una forma diplomàtica de parlar de les batalles aranzelàries.

Metralla des del Despatx Oval

Més difícil de quantificar és quin pes té el bombardeig constant de crítiques de Trump a l’actuació de la Fed i, concretament, a Powell. Fa més d’un any que van començar els trets verbals, les mostres d’insatisfacció els  tuits d’assalt per les quatre pujades de tipus del 2018, declaracions de l’estil: “s’equivoquen”, “s’han tornat bojos”. Fins i tot aquest dimecres, tot i que hi va haver retallada, Trump va mostrar el seu enuig perquè no fos més gran, com els agradaria a ell i als mercats. “Com de costum, Powell ens ha fallat”, va tuitejar l’ocupant del Despatx Oval, clarament entossudit a polir qualsevol aresta en l’economia nacional, tema sempre central en les eleccions presidencials, que pugui afectar la seva carrera per la reelecció el 2020.


Trump no ha arribat tan lluny, almenys ara per ara, com va fer el 1965 Lyndon B. Johnson que, indignat amb una decisió desfavorable per als seus plans polítics, va arribar a collar i posar literalment contra la paret William McChesney Martin, l’home que ocupava el lloc que avui té Powell. Però Trump sí que ha fet una cosa que també va fer Johnson: consultar amb el Departament de Justícia si pot desfer-se del president de la Fed, que ell va escollir. La resposta en els dos casos és que no pot sense causa (i el consens generalitzat és que la discrepància sobre política monetària no ho és) i el mes passat, en una compareixença en el Congrés, el mateix Powell va semblar voler recordar-li-ho. “La llei clarament em dona un mandat de quatre anys i estic decidit a completar-lo”, va declarar taxatiu l’antic advocat.

¿Més retallades?

En cap cas serà un mandat fàcil i no hi faltarà la pressió. Dijous, un dia després de la baixada de tipus i de la crítica a Twitter a Powell, Trump va anunciar la imposició de nous aranzels a la Xina a partir de l’1 de setembre. Potser és la forma del mandatari de buscar que el banc central aprofundeixi en la rebaixa del preu dels diners, un pas que dimecres Powell no va assegurar, però tampoc va descartar.  En cas d’arribar, potser quan acabi la següent reunió del Comitè Federal de Mercat Obert el 18 de setembre, significarà un triomf per a Trump, que podrà continuar evitant que se senti en l’àmbit nacional l’impacte negatiu de la seva bel·licosa estratègia comercial.

Molts analistes apunten que és justament aquest conflicte el que més està perjudicant el creixement econòmic global al disparar la incertesa comercial, un factor que afecta molt més les inversions i manufactura que els costos d’agafar diners prestats. També alerten que la política monetària no està dissenyada per bregar amb aquesta incertesa. I Powell ho reconeixia dimecres en unes declaracions que difícilment tranquil·litzin algú: “No hi ha gaire experiència en respondre a tensions comercials globals, és una cosa que no hem enfrontat abans i estem aprenent a mesura que ho fem”.