política monetària

La banca penalitzarà els dipòsits per la retallada de tipus que prepara el BCE

El sector preveu cobrar a les empreses pels excessos de tresoreria que no els aporta comissions

Les entitats descarten obligar els estalviadors a pagar però admeten que els agradaria fer-ho

European Central Bank (ECB) President Mario Draghi waits to address the European Parliament’s Economic and Monetary Affairs Committee in Brussels, Belgium, June 21, 2016.    REUTERS/Francois Lenoir/File Photo

European Central Bank (ECB) President Mario Draghi waits to address the European Parliament’s Economic and Monetary Affairs Committee in Brussels, Belgium, June 21, 2016. REUTERS/Francois Lenoir/File Photo / Francois Lenoir (REUTERS)

3
Es llegeix en minuts
Pablo Allendesalazar / Max Jiménez Botías

La rebaixa addicional dels tipus d’interès  que prepara el Banc Central Europeu (BCE) per afrontar la desacceleració econòmica portarà conseqüències. Les entitats financeres espanyoles ja cobren pels dipòsits d’altres bancs i d’empreses, sobretot fons d’inversió, gestores i companyies d’assegurances, però estendran aquesta penalització a un altre tipus de companyies grans i mitjanes. Als estalviadors particulars i pimes no els tocarà, de moment, per por de perdre’ls com a clients, per més que alguns bancs confessen en privat que voldrien fer-ho, però l’escassa remuneració que els ofereixen es veurà encara més reduïda.

El BCE va començar a cobrar als bancs el juny del 2014 per guardar-los els diners. Al principi va ser només un 0,1%, però des del març del 2016 és el 0,4%, cosa que suposa un cost anual per al sector de més de 7.000 milions d’euros, i el mercat espera que al setembre se situï en el 0,5%. En conseqüència, segons un informe recent de l’autoritat monetària, un5% dels dipòsits totals de la zona euro i el 20% dels empresarials tenien interessos negatius al tancament del 2018. Però hi ha grans diferències. A Alemanya són el 15% i el 50%, respectivament, mentre que a països que van patir la crisi del deute públic com Espanya el percentatge és més baix que la mitjana a causa del temor dels bancs a la fuga de dipòsits després dels problemes de finançament que van patir.

El nou pas de rosca que preveu aplicar el banc central canviarà aquesta situació, com han admès aquesta setmana diverses entitats. Tot i que ja han anat rebaixant la remuneració del passiu en els últims anys, encara tenen cert marge. Segons les últimes dades del Banc d’Espanya, el sector va pagar de mitjana el 0,05% a les llars i el 0,47% a les empreses per les noves imposicions a termini de maig, però la remuneració del saldo total està en el 0,11% i el 0,78%, respectivament. A mesura que vagin vencent els dipòsits antics seran substituïts per altres amb interessos més baixos. Els comptes corrents remunerats ja estan en el 0,04% per a les famílies i el 0,09% per a les corporacions. 

Difícil, no impossible

Els consellers delegats de Santander (José Antonio Álvarez), Caixabank (Gonzalo Gortázar), Sabadell (Jaume Guardiola) i Bankinter (María Dolores Dancausa) han confirmat els últims dies que es plantegen començar a cobrar a més empreses. No pels seus comptes operatius, amb què fan la seva activitat ordinària i que generen cobrament de comissions, sinó pelsexcessos de tresoreria que tenen aparcats als bancs i que no són rendibles per a aquests. “Ja fa temps que hem deixat de remunerar el passiu i estem cobrant a les empreses pels dipòsits que no tenen moviment. Aquesta és una tendència que anirà a més. No hi haurà un patró d’actuació que no sigui analitzar cas a cas, però es tracta d’una pràctica que tendeix a estendre’s al sector”, apunten en un banc.

Notícies relacionades

Cobrar als estalviadors són paraules serioses. Els analistes de Bankinter van suggerir recentment que la “lògica dels esdeveniments” podria portar a això i Guardiola no ho va descartar aquest divendres, tot i que ho va jutjar “molt difícil”. Altres banquers, en canvi, ho donen per impossible, tot i que admeten que reduiran al mínim la remuneració que els ofereixen. El cert, com exposa l’informe del BCE, és que les famílies tenen una més facilitat per retirar els diners sobrants i guardar-los en metàl·lic, cosa que no poden fer les empreses. 

Les dades del Banc d’Espanya demostren que cap dels dos grups està rebaixant els seus dipòsits: al maig van créixer el 6% els de les llars, fins als 823.878 milions d’euros, i el 6,9% els de les companyies, fins als 254.234 milions. La mala situació dels mercats i la incertesa econòmica mundial no convida a invertir i aconsella guardar els diners als bancs. Però si es penalitza les llars, podrien retirar els seus diners o podria iniciar-se una guerra pels clients entre les entitats que els imposin tipus negatius i les que no. Això sí, com va apuntar Gortázar divendres, els clients particulars no seran rendibles només amb els dipòsits, i per tant el sector buscarà treure’ls profit amb “el conjunt de la relació i no només pel compte corrent”, informa Nacho Herrero.

Efecte negatiu sobre el resultat

Per als bancs, l’efecte a mitjà termini en els resultats <span style="font-size: 1.6rem;">de la rebaixa de tipus del BCE</span><span style="font-size: 1.6rem;"> “serà negatiu”</span><span style="font-size: 1.6rem;">, explica Nuria Álvarez, analista de Renta4</span><span style="font-size: 1.6rem;"> especialitzada en el sector financer. I la manera de combatre aquesta situació serà mitjançant el creixement de volums, l’aplicació de comissions més elevades i de diferencials més elevats en els crèdits per compensar la reducció de marges. Finalment, més eficiència al capítol de despeses, particularment d’estructura, es farà inevitable per reduir costos. Malgrat tot, “serà difícil evitar que els caiguin els beneficis”, agrega. </span>