Les causes obertes de Rato

L’exvicepresident econòmic del Govern, exdirector gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) i expresident de Bankia Rodrigo Rato va passar de ser gairebé alternativa a la presidència del Govern pel Partit Popular (PP) a estar al disparador legal i de l’opinió pública a l’estar immers en diversescauses penals per presumptes delictes d’administració deslleial, apropiació indeguda, corrupció entre particulars i irregularitats fiscals.

En cas de ser considerat culpable en totes aquestes causes obertes, el membre destacat del Partit Popular (PP) sumarà desenes d’anys de presó de condemna. 

Sortida a borsa de Bankia

La primera causa contra Rato va ser iniciada per l’Audiència Nacional a finals del 2012 pel suposat falsejament dels comptes en la sortida a borsa de Bankia, que va haver de ser nacionalitzada el 2012 i rescatada amb 22.000 milions d’euros de l’erari.

Des del juliol del 2013, Rato està imputat per presumptes delictes de falsificació de comptes, administració deslleial i apropiació indeguda per la seva participació en el procés borsari.

Targetes 'black'

El jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu va obrir una peça separada del 'cas Bankia' l’octubre del 2014 per l’assumpte de les denominades targetes 'black', una retribució per a despeses personals de directius de Caja Madrid i Bankia, que es va convertir en un dels escàndols polítics i financers més grans de la crisi. Finalment va ser condemnat a quatre anys i mig de presó per apropiació indeguda i administració deslleial. Directius de Caja Madrid i Bankia van gestionar amb les targetes 15,5 milions d’euros en despeses personals entre 1999 i el 2012. El Tribunal Suprem va confirmar aquesta condemna l’octubre del 2018.

Irregularitats fiscals

El conegut com a 'cas Rato', iniciat el 2015, investiga les presumptes irregularitats fiscals derivades dels seus negocis particulars i els suborns suposadament cobrats durant la seva etapa al capdavant de Bankia. Després de passar per presó preventiva, el jutge li va imputar cinc presumptes delictes contra la Hisenda Pública i corrupció entre particulars. La investigació se centra en 6,5 milions d’euros d’origen desconegut que Rato tenia en una societat establerta al paradís fiscal de Guernsey (Regne Unit) i el cobrament de 835.000 euros en comissions a canvi de l’adjudicació de grans contractes publicitaris de Bankia.

Comissions il·legals

Notícies relacionades

Anticorrupció eleva a vuit anys i mig de presó la seva petició per a Rato per Bankia

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

El jutge Serrano-Arnal va obrir el gener del 2016 una altra peça separada de la causa principal contra Rato per presumptes comissions il·legals del banc d’inversió Lazard i de l’operadora Telefónica per administració deslleial. El jutge investiga si el suposat pagament de 6,2 milions d’euros a Rato el 2011 després de la seva sortida de Lazard forma part d’algun tipus de comissió privada a Rato, que durant la seva presidència a Bankia va atorgar contractes al banc d’inversió per 14 milions d’euros. Respecte de Telefónica, la investigació se centra en el contracte com a membre del consell assessor de la companyia per a Europa i Llatinoamèrica, pel qual Rato percebia la seva remuneració a través de la seva empresa Kradonara, amb el presumpte objectiu d’evitar la seva tributació.  

Caso contractacions irregulars

Serrano-Arnal va obrir el juliol del 2016 una peça separada en la causa principal contra Rato per administració deslleial el 2010 per presumptes irregularitats en la contractació del seu excunyat, Santiago Alarcó, i de la seva secretària personal, Teresa Arellano.  Informes de la Guàrdia Civil assenyalen que Alarcó va ser contractat com a assessor de Caixa Madrid amb una retribució de 120.000 euros, que el 2012 va passar a ser de 240.000 i a l’any següent de 480.000 euros.  La retribució d’Arellano va experimentar també un considerable increment: 110.000 euros el 2010, 213.000 el 2011 i 374.500 el 2012, amb una indemnització per acomiadament de 339.619 euros.