Anar al contingut

POLÈMICA COMPETENCIAL

El Govern recorrerà la sentència de begudes ensucrades i continuarà cobrant l'impost

Un estudi d'Ivàlua considera que la taxa suposa un estalvi de fins a 60 milions d'euros per a les arques públiques pel seu impacte al sector sanitari

Eduardo López Alonso

El Govern recorrerà la sentència que va tombar la setmana passada l’impost de la Generalitat que grava des del maig del 2017 les begudes ensucrades. El secretari general de l’Economia, Albert Castellanos, ha assegurat aquest dimecres: "Mentre no hi hagi una sentència ferma continuarem cobrant l’impost, ja que la sentència afecta només el reglament". Segons la seva opinió, la sentència "té un fonament feble", per la qual cosa és plenament recorrible. Castellanos ha reconegut, no obstant, dubtes sobre la manera d’exigir a les empreses aquest pagament, al reconèixer que l’assumpte "s’ha judicialitzat", però que segons el parer del Govern la llei "continua plenament vigent" i que és un "impost eficient", pel qual l’Executiu preveia recaptar almenys 42 milions d’euros aquest any. 

Per encàrrec del Govern, l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) ha presentat un estudi en el qual calcula que l’impost ha suposat una "mesura eficient", que es plasma en estalvis notables per a l’economia en termes despesa en salut. Segons aquests càlculs, l’estalvi podria arribar als 60 milions d’euros i més de 9.000 anys de vida al llarg de la vida restant de la població catalana, segons va avançar el president d’Ivàlua, Marc Balaguer.

A l’escenari menys optimista, l’estalvi per a l’erari seria d’uns 6,85 milions d’euros i 1.322 anys globals de vida afegida. Globalment, l’estudi manté que l’impost redueix el consum de begudes ensucrades en un 15,4% amb estalvis per al sistema sanitari derivats de les millores de salut de la població de més de 20 anys al llarg de la seva vida. 

Davant d’aquestes dades, Ivàlua recomana mantenir l’impost; tenir en compte el model per implementar models de polítiques orientades a reduir la incidència de l’obesitat en la població; i aprofundir en els estudis per evidenciar els efectes de l’impost en la reducció del consum.

La secretària d’Hisenda, Marta Espasa, va reiterar que "l’impost de begudes ensucrades ha arribat per quedar-se", que és necessari "en la lluita contra l’obesitat i la millora de la qualitat de vida" i que la sentència del Suprem es refereix exclusivament al reglament pel que segueix en vigor. 

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va admetre la setmana passada el recurs contenciós administratiu interposat per diverses associacions de la distribució, el comerç i l’alimentació contra el decret amb el reglament que va desplegar l’impost. En la resolució de la sala contenciosa administrativa es reconeixen com a motiu d’impugnació els arguments del recurs de "falta de justificació i precipitació" de la mesura que "feia necessària una adequada acreditació de la seva proporcionalitat i caràcter no discriminatori". La resolució veu "evident" que es va prescindir dels tràmits de consulta, audiència i informació públiques.

L’impost grava les begudes amb quantitats de sucre entre 5 i 8 grams per cada 100 mil·lilitres amb 0,08 cèntims per litre o 0,12 en el cas de les que tenen més sucre. Al primer exercici de posada en marxa, a partir de maig del 2017, la Generalitat va pressupostar uns ingressos de 31 milions, que a l’exercici següent es van elevar a més de 41 milions. Alguns estudis van demostrar la reducció del consum de sucres com a conseqüència d’aquest gravamen.

La resolució respon a un recurs presentat per l’Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (ANGED), l’Associació de Cadenes Espanyoles de Supermercats (ACES), l’Associació Espanyola de Distribuïdors d’Autoserveis i Supermercats (Asedas), la Federació Espanyola d’Indústries de l’Alimentació i Begudes (FIAB), l’Associació Espanyola de Codificació Comercial (AECOC), l’Associació Empresarial de Marques de Restauració i l’Associació Promarca.

Tot el sector va plantar cara a l’impost, fins al punt que la norma que gravava les begudes ensucrades va entrar en vigor un mes més tard del previst. Per sustentar la decisió, el TSJC argumenta que el Govern va pretendre "escudar la seva actuació en la innecessitat de tals tràmits". No obstant, el tribunal conclou que "la motivació al·legada s’aparta de forma evident de les causes que la mateixa llei estableix per poder prescindir de tals tràmits". La Generalitat va al·legar que el decret no havia de superar tots aquests tràmits perquè estava recolzat per la llei d’acompanyament dels pressupostos.