Anar al contingut

ES PODRÀ RECÓRRER

El TSJC tomba l'impost català a les begudes ensucrades

L'ens judicial entén que l'administració va prescindir de tràmits essencials de consulta, audiència i informació pública per aprovar el decret

El Govern considera que la llei segueix en vigor, assegura que corregirà la normativa però continuarà exigint el pagament de l'impost a l'"oligopoli de la distribució alimentària"

Eduardo López Alonso

El TSJC tomba l'impost català a les begudes ensucrades

FERRAN SENDRA

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tombat la llei catalana que grava les begudes ensucrades. L’alt tribunal ha admès el recurs de diverses associacions de la distribució, el comerç i l’alimentació contra el decret que incloïa el reglament de la Generalitat pel qual s’aprovava l’impost sobre les begudes ensucrades, declarant la seva nul·litat. El tribunal ha reconegut com a motiu suficient d’impugnació els arguments de la demanda de "falta de justificació i precipitació" de la mesura que "feia necessària una adequada acreditació de la seva proporcionalitat i caràcter no discriminatori". La sentència considera "evident" que es va prescindir dels tràmits de consulta, audiència i informació públiques. 

El Govern considera que la llei continua vigent i que la sentència afecta exclusivament elements tècnics de la normativa, però que "no tomba la llei". El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha recordat que les empreses afectades mantenen l’obligació de pagar l’impost. L’Executiu català introduirà les modificacions necessàries per esmenar els problemes de la normativa detectats pel TSJC.

L’impost, que va entrar en vigor el maig del 2017, pretenia desincentivar el consum d’aquest tipus de begudes. Per a això gravava les begudes amb quantitats de sucre entre 5 i 8 grams per cada 100 mil·lilitres amb 0,08 cèntims per litre o 0,12 en el cas de les que tenen més sucre.

En el primer exercici de posada en marxa, a partir del mes de maig del 2017, la Generalitat va pressupostar uns ingressos de 31 milions, que a l’exercici següent es van elevar a més de 60 milions. Alguns estudis van demostrar la reducció del consum de sucres com a conseqüència d’aquest gravamen.    

El TSJC ha entès que l’administració no va realitzar els tràmits essencials de consulta, audiència i informació pública per aprovar el decret, sobretot tractant-se d’un impost de nova creació, per la qual cosa és nul de ple dret. La decisió es podrà recórrer.

La resolució respon a un recurs presentat per l’Asociación Nacional de Grandes Empresas de Distribución (Anged), l’Asociación de Cadenas Españolas de Supermercados (Aces), l’Asociación Española de Distribuidores de Autoservicios y Supermercados (Asedas), la Federación Espñola de Insustrias de la Alimentación y Bebidas (Fiab), l’Asociación Española de Codificación Comercial (Aecoc), l’Asociación Empresarial de Marcas de Restauración y l’Asociación Promarca.

Tot el sector va plantar cara a la nova regulació, fins al punt que la norma que gravava les begudes ensucrades va acabar entrant en vigor un mes més tard del que inicialment s’havia previst. Les mateixes cadenes de distribució van arribar a modificar la composició de la seva oferta de productes i reduir aquells amb alt contingut en sucre. També es va registrar una caiguda de vendes derivada de l’alça de preus.

Per sustentar la decisió, el TSJC argumenta que el Govern va pretendre "escudar la seva actuació en la innecessitat d’aquests tràmits o en el fet que la Comissió Jurídica Assessora tan sols aprecia un dèficit de motivació respecte a l’omissió d’aquests". No obstant, el tribunal conclou que "no ens trobem davant d’una insuficient motivació, sinó que la motivació al·legada s’aparta de forma evident de les causes que la mateixa llei estableix per poder prescindir d’aquests tràmits".

La direcció general de tributs de la Generalitat va al·legar en el seu moment davant de la Comissió Jurídica Assessora que considerava que aquest decret no havia de superar tots aquests tràmits perquè el desplegament reglamentari, la càrrega impositiva i les obligacions fiscals ja estaven contemplades en la llei que va crear aquest impost; és a dir, en la llei d’acompanyament dels pressupostos del 2017. Aquest impost català a les begudes ensucrades, que va entrar en vigor el maig del 2017, el gestiona l’Agència Tributària de Catalunya i va aportar l’any passat 42 milions d’euros.

L’impost grava el consum de begudes ensucrades envasades; això és, aquelles que contenen edulcorants calòrics afegits, com el sucre, la mel, la fructosa o la sacarosa, entre d’altres. Així doncs, a la pràctica, l’impost afecta refrescos o sodes, begudes de nèctar de fruites i sucs de fruites, begudes esportives, aigües amb sabors o bé begudes energètiques, tot i que en queden exempts, per exemple, els iogurts bevibles o les llets que no continguin edulcorants afegits. 

Aragonès assegura que la llei continua vigent

Segons el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, la sentència del TSJC considera que "l’impost no està anul·lat", que anul·la la sentència "és el reglament que desenvolupa aspectes tècnics", per la qual cosa "la llei continua vigent i l’impost s’haurà de pagar". Aragonès va puntualitzar que són les empreses les responsables d’aquests productes i estan obligades al pagament de l’impost, "una taxa necessària" perquè hi ha problemes de salut a Catalunya generats pel consum excessiu de sucre. Aragonès ha ressaltat, a més, que la llei catalana és homologable a d’altres de vigents en altres països europeus. 

"No ens tombaran" ha dit Aragonès i ha avançat que s’establiran mesures per esmenar els defectes del reglament. "L’oligopoli de la distribució alimentària a Catalunya no tombarà la voluntat del Govern que contribueixin al sistema públic de salut", va concloure.