canvis en les institucions de representació dels empresaris

Torra demana la complicitat de les cambres amb el procés

El president anima a difondre que és compatible la bona marxa econòmica amb la meta del Govern d'un Estat independent d'Espanya

Davant de la petició de rebatre altres estudis, la Cambra recupera un informe del 2012 en què assegura que l'Estat català seria viable a llarg termini

48892257 601

48892257 601 / RUBEN MORENO

3
Es llegeix en minuts
Eduardo López Alonso
Eduardo López Alonso

Periodista @Elabcn

ver +

El president de la Generalitat, Quim Torra, va instar aquest dilluns a les cambres de comerç catalanes “a transmetre a la societat el punt exacte en què es troba l’economia catalana. És molt important rebatre altres xifres i llançar un missatge a la societat catalana que l’economia va bé. És un país en marxa”. El Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat va ser el marc escollit per a un acte públic amb els vocals de les cambres de comerç catalanes i breus parlaments de cadascun dels presidents d’aquestes institucions. Després de reunir-se, juntament amb la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, i amb els nous membres dels plens de les 13 cambres de comerç de Catalunya, va arribar l’acte en què el president va voler implicar els empresaris amb els objectius del Govern.

QÜESTIÓ DE COMPATIBILITAT /Torra va fer una segona petició a les cambres. Que també difonguin que “és compatible lluitar pels drets i llibertats del país amb la lluita per un país d’oportunitats i de progrés. Ho hem demostrat”. La nova llei de cambres haurà d’atorgar a aquestes institucions un paper de representativitat més important, per davant fins i tot de les patronals, més crítiques amb els objectius independentistes, va dir Chacón. 

Torra va defensar que el Govern ha demostrat que és possible compatibilitzar la petició d’un Estat propi amb la marxa de l’economia i que qualsevol efecte negatiu va ser conseqüència més de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució que del procés secessionista impulsat pel Govern. “Pel 155 va ser necessari reactivar l’economia catalana” però anys després de la crisi econòmica “podem dir orgullosos, empresaris i empresàries, que Catalunya va bé” va afegir Torra.

Per ratificar aquesta idea, el president va al·ludir a les xifres d’atur, tres punts per sota de la mitjana espanyola: “Aquest any acabarem per sota del 10% d’atur”, va afirmar. ‘Lleialtat’ va ser una altra de les paraules utilitzades per Torra i per Chacón. Una lleialtat mútua que la consellera va assegurar que ha posat les cambres de comerç “entre les prioritats del Govern per aconseguir més competitivitat”. Chacón va reclamar als membres de les cambres que tinguin “lleialtat” a l’economia productiva de Catalunya per aconseguir de manera conjunta amb l’Administració afrontar els reptes i convertir-los en oportunitats. La nova llei de cambres haurà d’establir les funcions, el finançament i la composició d’aquests òrgans: “Assumeixo aquest compromís immediat”, va dir Chacón.

La primera reunió. / SERGI CONESA

Notícies relacionades

Poc abans d’aquest acte a la Generalitat, el president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, havia comparegut davant dels mitjans per explicar el contingut de la primera reunió al comitè executiu de la institució, format íntegrament per 12 representants de la candidatura independentista Eines de País, promoguda per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i guanyadora de les eleccions a la Cambra. En aquesta reunió va anunciar que potenciarà el servei d’estudis de la Cambra per contrarestar i rebatre’n altres que es publiquen contraris a la independència. 

Com a primera decisió publicaran un estudi del 2012 sobre les conseqüències econòmiques d’un Estat propi per a Catalunya que no va ser divulgat per complet al seu dia. A l’estudi es considera que l’Estat català seria viable a llarg termini i que dependria fonamentalment dels riscos a curt termini derivats de la inseguretat jurídica en el període transitori i del “dividend fiscal” per separar-se d’Espanya. L’estudi, no obstant, no té en compte la impossibilitat legal del procés secessionista a Espanya, l’efecte de la sortida de la crisi i la falta de recolzaments polítics procedents de la UE.