El BCE retarda la pujada de tipus almenys fins a la primera meitat del 2020

La llarga ombra de la guerra comercial iniciada pels Estats Units cada vegada enfosqueix més les perspectives de l’economia de l’euro i el Banc Central Europeu (BCE) no ha estat impassible davant d’això. L’autoritat monetària ha sorprès aquest dijous el mercat al tornar a retardar la primera pujada de tipus d’interès des del 2011, que ara no es produirà “almenys fins al primer semestre de 2020”. Fa un any va assegurar que no tindria lloc “fins a almenys durant l’estiu del 2019” davant del deteriorament de la situació econòmica i el març passat ho va retardar “almenys fins al final del 2019”. A més, la institució ha deixat oberta per primera vegada la possibilitat de cobrar més als bancs per guardar-los els diners, de reiniciar el programa de compra de deute pública i empresarial que va finalitzar al desembre després de gairebé quatre anys, i de retardar encara més el primer encariment dels diners des de la Gran Recessió.

La raó per a tot això és que l’economia europea està immersa en una “boira de creixent i prolongada incertesa” a causa de la pugna aranzelària entre els Estats Units i la Xina, però també a la falta d’acord per al ‘brexit’ i les “vulnerabilitats” d’alguns mercats emergents rellevants, segons ha argumentat el seu president, Mario Draghi. Darrere del creixent proteccionisme global, ha explicat, els mercats no veuen només el possible efecte en l’economia i el comerç mundial, sinó la “posada en qüestió de l’ordre multilateral” implantat després de la segona guerra mundial. “Espero que no sigui així, però des del nostre costat ens hem de prendre aquesta lectura (de la situació) seriosament i estar preparats”, ha afirmat.

Determinat a actuar

Significativament, el consell de govern de l’autoritat monetària ha assegurat que està “determinat a actuar en cas que es produeixin contingències adverses”. Unes possibles mesures, ha advertit als Governs, que haurien de ser complementades amb polítiques fiscals. La frase ha recordat al famós “el BCE està preparat per fer el que sigui necessari per preservar l’euro” amb el qual Draghi va salvar la moneda única el 2012, en plena crisi del deute públic, però el banquer central ha assegurat que la situació actual no té “res a veure” amb la de llavors. Les possibilitats de recessió, ha mantingut, són molt baixes i les de deflació (caiguda general i prolongada dels preus), inexistents.

Malgrat això, els riscos per a l’eurozona han guanyat “importància i projecció”. Tot i que el retard en la pujada de tipus ha sigut aprovada per unanimitat, Draghi ha revelat que diversos membres del consell de govern (format pels sis màxims executius del BCE i els governadors dels 19 bancs centrals nacionals de l’euro) han plantejat reduir encara més la facilitat de dipòsit (els diners que cobra als bancs per guardar-los els diners, actualment en el -0,4%), reiniciar la compra de deute i retardar encara més la pujada de tipus. “És una reflexió que ha començat en aquesta trobada, no hem discutit quines circumstàncies activarien cada instrument”, ha assegurat.

Dolent per als bancs

Tot i així, el mercat esperava que el BCE deixés la porta oberta a abaixar els tipus, després que els bancs centrals d’Austràlia i l’Índia els hagin retallat aquesta setmana i la Reserva Federal nord-americana s’hagi obert a fer el mateix per combatre els efectes de la guerra comercial del president Trump. La institució europea ha decidit mantenir-los sense canvis, ni a l’alça ni a la baixa, almenys fins a la primera meitat de l’any que ve, i el que ha volgut és llançar el missatge que està “preparada” per actuar si la situació empitjora. “Diferents jurisdiccions, diferents situacions econòmiques”, ha justificat el seu president.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Per als bancs  el retard de la pujada de tipus i la possible baixada de la facilitat de dipòsit suposa una nova gerra d’aigua freda, com demostren les fortes caigudes que estan tenint en borsa, ja que al març el banc central va encoratjar la possibilitat de cobrar-los menys pels dipòsits. Per això, Draghi ha apuntat que s’ha produït una “llarga discussió” sobre això en el consell de govern i ha assegurat que si adopten noves iniciatives, s’estudiaran també “mesures mitigadores” sobre la rendibilitat de les entitats financeres per evitar que redueixin el crèdit.

També ha admès que la tercera ronda d’injecció massiva de liquiditat barata als bancs condicionada que aquests la destinin a donar crèdit a empreses i famílies (TLTRO, per les seves sigles en anglès) és “lleugerament desincentivadora” davant les rondes anteriors. El tipus serà l’interès oficial vigent en cada moment (ara en el 0%) més 0,1 punts, però segons el nivell de préstecs que concedeixin els bancs podrà baixar fins al de la facilitat de dipòsit (actualment en el -0,4%) més 0,1 punts.