31 maig 2020

Anar al contingut

+DEBATE

La revolució logística 4.0 es dona cita en el SIL

Empreses que són referència del sector logístic reclamen a l'Administració mesures per afrontar el repte mediambiental i el creixement derivat de l'auge del comerç electrònic

Eduardo López Alonso

La revolució logística 4.0 es dona cita en el SIL

JOAN CORTADELLAS

La irrupció del comerç electrònic en els últims anys ha posat a prova les empreses logístiques de tot el món. Després de la sortida de la crisi, el tràfic de mercaderies ha guanyat protagonisme en l’economia. El transport suposa el 27% de l’energia consumida al món i el 8% del PIB. Genera uns 800.000 llocs de treball a Espanya, però una quarta part de les emissions de CO2 procedeixen d’operacions logístiques i del transport. El sector està en el punt de mira de la legislació mediambiental. En aquest protagonisme creixent, el fòrum +Debate va congregar set experts per analitzar els principals reptes del sector que seran, a més, el centre de discussió del pròxim Saló Internacional de la Logística (SIL) que se celebrarà a Barcelona entre el 26 i el 28 de juny.

La reducció d’emissions i l’increment de recolzaments de l’Administració per afrontar els costos de la transformació van centrar la discussió. Els participants en el debat organitzat per EL PERIÓDICO: Pere Navarro, delegat especial de l’Estat en el Consorci de la Zona Franca; Blanca Sorigué, directora general del SIL; Jaume Bonavia, director general d’Alfil Logistics; Massimo Marsili, director general de Transport a Espanya, Portugal i el Marroc de XPO Logistics; Javier Malaver, Responsable de desenvolupament de Cilgroup; José Miguel Masiques, conseller delegat d’Empreses Masiques, i Javier Pagés, director general de Transnatur, van coincidir a encoratjar el diàleg entre l’Administració i les empreses del sector per facilitar l’adaptació a les necessitats dels clients i el medi ambient. La millora de la normativa i l’agilitació de tràmits duaners són clau per al futur. 

NOUS REPTES
Cap a l’eficiència més rendible

Segons Navarro, la nova logística nascuda de l’auge del correu electrònic requereix «punts de transició entre la gran logística i la logística de l’última milla»«En aquesta nova logística capil·lar es necessita menys espai i es generaran més llocs de treball, també qualificats i associats a les noves tecnologies».

Blanca Sorigué destaca el fet que el pròxim Saló de la Logística SIL deixi d’orientar-se a sectors i se centri en necessitats: «Serà un saló en el qual es debatran els temes que totes les empreses han de tenir en compte per afrontar el futur». El repte de la sostenibilitat és un dels que més maldecaps dona a les empreses del sector. La factura de la reconversió pot posar contra les cordes les companyies. «El repte d’avui no només és ser sostenible i eficient, sinó que aquesta eficiència sigui també rendible», opina Jaume Bonavia, director general d’Alfil Logistics. El compromís Lean&Green, pel qual empreses europees es van sumar a l’objectiu de reduir les emissions el 20% en cinc anys va marcar la direcció a seguir a Alfil i a altres firmes del sector. Utilització de combustibles com el gas per als camions, l’optimització de rutes, l’ocupació d’energies renovables a les instal·lacions o l’avaluació de residus han sigut en aquests últims anys la base de les estratègies per reduir l’impacte mediambiental.

PER CARRETERA
Megacamions o 44 tones 

Gegants del sector com XPO, un dels líders mundials del transport, també s’han conjurat amb la defensa del medi ambient. XPO creu fonamental la complicitat de l’Administració per aprofundir en les millores. Segons l’opinió del seu director general per a Espanya, Portugal i el Marroc de XPO, Massimo Marsili, les grans empreses logístiques com la seva hauran d’enfortir el transport i l’entrega nocturna de mercaderia, però opina que també l’Administració haurà d’instal·lar pals de recàrrega de vehicles elèctrics en zones urbanes perquè els camions de repartiment no hagin de tornar a les plataformes logístiques per recarregar les seves bateries. 

Entre les qüestions en transformació, la modernització dels camions és fonamental. «Nosaltres hem calculat que som capaços de reduir les emissions de CO en un 20% mitjançant la utilització de megacamions», afirma Marsili. XPO Logistics aspira a incrementar l’ús d’aquests vehicles, de més de 25 metres de longitud i una capacitat de càrrega màxima de 60 tones, com una via per rendibilitzar les rutes punt a punt.
En opinió de Javier Malaver, de Cilgroup, també es pot potenciar el camió de 44 tones, uan mica més gran que els habituals actuals (40 tones), ja que són més versàtils i s’adapten millor a les vies convencionals. La implantació de l’un i de l’altre xoca amb l’oposició dels transportistes (que veuen perillar llocs de treball) i les dificultats administratives per facilitar els permisos per circular dels camions més grans. «El que passa en aquests moments és que estem convivint en el segle XXI de la tecnologia i la digitalització, quan encara tenim les regles i infraestructures del segle XX, i aquest és el gran repte», opina Malaver.

INTERMODALITAT
Autopistes del mar com a solució 

Masiques defensa la revitalització del cabotatge ara batejat com 'short sigui shipping' (SSS) per retallar emissions contaminants. Segons la seva opinió, les denominades autopistes del mar, embarcament de vehicles en barcos, «suposen una millora mediambiental brutal, més que el ferrocarril. És una via per fer el sector logístic més sostenible», opina Masiques. Aquest expert adverteix que «el moviment portuari crea tensions, com cues a les zones d’embarcament, però hem de ser capaços d’explicar que ofereix avantatges tant en costos econòmics com mediambientals».

El director general de Transnatur, Javier Pagés, considera que durant alguns anys els mitjans de transport milloraran però que «estem lluny encara de poder optimitzar rutes amb camions elèctrics a llarga distància i que sigui viable». Com a companyia redueix les emissions de CO i està en tràmits per aconseguir totes les certificacions que avalin el seu esforç a reduir l’empremta de carboni de la companyia. Una via és la millora del parc de vehicles. «Fins que arribi aquest camió elèctric amb prou autonomia, els vehicles propulsats per gas poden oferir un estalvi d’entre el 7% i el 16%», explica. Pagés ressalta que un altre dels reptes fonamentals per a les empreses del sector logístic és la millora de la ciberseguretat. L’atac de 'hackers’ sofert el juny del 2017 per l’empresa Maersk, amb un impacte en els comptes de 250 milions d’euros, va suposar un toc d’atenció per a tot el sector logístic. 

Durant el debat.

Bonavia opina que el recolzament de l’Administració en el sector logístic té efectes positius en tota l’economia: «Som facilitadors de les vendes dels clients, però no estem educant el consumidor, que compra per internet i vol el seu producte de manera immediata. Això té uns costos, costos econòmics i mediambientals», reconeix.

QÜESTIÓ DE DUANES
Més recursos per a llocs fronterers 

El sector logístic reclama a l’Administració la millora de tràmits duaners. «En el sector logístic treballem 24 hores els set dies de la setmana, però ens trobem que a les duanes o en l’Administració no treballen 24 hores», afirma Bonavia. Masiques s’afegeix a la petició: «Demanaríem a l’Administració que hi hagi més recursos als llocs d’inspecció fronterera, és essencial accelerar els tràmits duaners, ja que influeixen en l’optimització de rutes, en temps, costos i emissions». Una petició comuna és que totes les empreses de la cadena logística siguin operadors econòmics autoritzats, «d’aquesta manera l’Administració podrà centrar-se en el control d’aquelles operacions que no realitzin aquests operadors autoritzats», afegeix Masiques. 

«En els pròxims 10 anys assistirem a canvis socials i industrials més rellevants que en els últims 50», opina Malaver. En aquesta transformació seran importants les tecnologies basades en 'blockchain' per certificar moviments de mercaderies. Pagés reivindica la importància del sector i recorda que «si per a la logística, no hi ha gasolina ni productes de primera necessitat. Es para món».  
 

El SIL situa Barcelona en l’epicentre

La 21a edició del Saló Internacional de la Logística (SIL) organitzat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona a la Fira entre el 21 i el 26 de juny concentrarà aquest any més de 650 empreses de 50 països i serà un pont internacional de negocis entre Europa, Amèrica Llatina i el Mediterrani. 
El SIL se celebrarà aquest any de manera simultània amb el congrés d’última milla Delivery (més de 4.000  assistents); el congrés mundial de zones franques (1.000); el congrés d’operadors econòmics autoritzats (200), i d’operadors llatinoamericans Alacat (uns 500 assistents). 

Temes: +Debat