Les pensions queden als peus del xoc electoral

L’acord del Pacte de Toledo va néixer el 1995, fruit del consens entre totes els grups polítics amb presència al Parlament, amb l’objectiu de fer viable el model de repartiment de la Seguretat Social. Les forces polítiques es van conjurar per avançar de forma consensuada en reformes per al perfeccionament i la consolidació del sistema, traient el debat de les pensions fora del xoc polític. 

Al PP li feia mal el missatge que repetia el PSOE sobre que si guanyava el partit que dirigia José María Aznar disminuirien les pensions. 

 “¡Digui que, si jo soc president, perillaran les pensions! Provoca una certa tristesa sentir-ho”, va desafiar Aznar a Felipe González en un memorable debat previ a les eleccions del juny del 1993. “Jo no tinc por que abaixin les pensions. Els que tenen por són els pensionistes”, li va etzibar González.

Confrontació política

Un dels objectius del Pacte de Toledo era acabar amb aquests xocs que només causaven inquietud entre els pensionistes. Ara, la ruptura de l’acord dins del Pacte de Toledo al qual estaven a punt d’arribar els grups parlamentaris abans de l’anuncide l’avançament electoral al 28 d’abril deixa el debat sobre el futur de les pensions fora del paraigua del consens. I el previsible és que les pensions es converteixin en motiu de pulles creuades entre els diferents grups polítics.

“El model del Pacte de Toledo podia tenir sentit en un sistema bipartidista. Tot ha canviat. Hi ha més actors polítics i em sembla que és bo que hi hagi un debat sobre les pensions i que es confrontin les idees”, apunta Jordi Salvador, el representant d’ERC a la Comissió del Pacte de Toledo al Congrés dels Diputats.

La qüestió de l’IPC

A falta que els partits polítics publiquin els programes electorals de cara al 28-A, el líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha avançat el document“110 compromisos amb l’Espanya que vols”.

“Eliminarem l’actual índex de revalorització. Les pensions s’actualitzaran anualment amb l’IPC real, cosa que augmentarà en gran manera les pensions mínimes i no contributives, i reformarem l’actual regulació del factor de sostenibilitat promovent un disseny compartit amb els interlocutors socials”, diu el document.

També incorpora el compromís d’establir “un camí de cinc anys per superar i eliminar el dèficit del sistema de Seguretat Social  a través de l’adopció d’un conjunt de mesures que garanteixin la sostenibilitat financera a llarg termini del sistema”, entre les quals s’al·ludeix a redefinir les fonts de finançament del sistema i a incrementar l’aportació de l’Estat.

De moment, el Govern va aprovar l’1 de març un altre préstec, de 13.830 milions, per atendre el pagament de les extres de juny i de novembre.

Plans privats

En el Partit Popular, el seu líder, Pablo Casado, només es compromet a pujar les pensions amb l’IPC “sempre i quan el creixement econòmic i la creació d’ocupació ho permeti, tal com diu el Pacte de Toledo”. Aquesta és la resposta que Casado va donar aquest diumenge al programa ‘El Objetivo’ davant de la pregunta “¿es compromet a pujar les pensions amb l’IPC?” que li va formular la periodista Ana Pastor.

El cert és que el text no renovat del Pacte de Toledo no diu el que refereix Casado. Tampoc ho deia el nou text que havia sigut pactat entre la major part de les formacions i que ha quedat convertit en paper mullat. Allà només s’apuntava que “la revalorització anual de les pensions partint de l’IPC real es presenta com el mecanisme que ha de servir per conservar el poder adquisitiu de les pensions”. Una altra qüestió és que alguns grups, com el PP i Cs, van interpretar de forma més o menys discutible que en l’expressió “partint de l’IPC” hi podia cabre la possibilitat de condicionar la pujada al cicle econòmic.

Casado també ha avançat la seva proposta per a “un blindatge fiscal de l’estalvi” que, entre d’altres qüestions, planteja eximir del pagament d’impostos el rescat de les quantitats estalviades en plans i fons de pensions o altres formes d’estalvi per a la jubilació. 

De cara al debat electoral, fonts de Ciutadans traslladen la seva proposta sobre pensions a la necessitat d’una reforma laboral i de mesures a favor de la natalitat (amb mesures de conciliació i ajudes al pagament de llars d’infants) per afavorir ingressos futurs i la sostenibilitat del sistema a mitjà termini.

ERC i Podem

En les seves propostes sobre pensions, tant Units Podem com ERC plantegen garantir per llei l’actualització de les pensions amb l’IPC.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

A diferència del PSOE, no obstant, els dos grups advoquen per destopar les bases màximes de cotització i, en lloc de “reformar” l’anomenat “factor de sostenibilitat”(que porta a disminuir les pensions a mesura que augmenta l’esperança de vida) les dues formacions advoquen per derogar-lo “definitivament”. ERC planteja acabar amb la desgravació fiscal per aportacions a plans i fons plans privats de pensions.

Sistema mixt

La proposta electoral de VOX al·ludeix a un nou model mixt, de repartiment i capitalització, en el qual una part de les quotes serveixi per garantir una pensió mínima a tothom i una altra part s’ingressi en un pla privat de cada treballador.