Sánchez Llibre: «No sortirem de la crisi fins que no hi hagi un increment real dels salaris»

El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre (Vilassar de Mar, 1949), ha tancat durant els seus primers cinc mesos de mandat un litigi que la patronal de la gran empresa catalana arrossegava amb Pimec des de fa 12 anys. La ‘pax’ al món empresarial, que també ha aconseguit amb la Cecot, arriba en un context polític convuls, amb uns pressupostos truncats tant al Congrés com al Parlament.

Agustí Sala (AS): ¿Encara hi ha alguna probabilitat que s’aprovi una contrareforma laboral en el que queda de legislatura?

En aquests moments Foment i CEOE hi estem radicalment en contra. Les reformes laborals s’han de plantejar quan es puguin tramitar amb normalitat, no amb el caràcter d’urgència amb què s’aprovaria ara. Si el Govern central ho fes, jo ho qualificaria com a propi d’una democràcia de baixa intensitat. 

AS: ¿És un tema liquidat?

Està liquidat. Quan comenci la pròxima legislatura existeixen termes mitjans [sobre subcontractació, prevalença del conveni sectorial sobre el d’empresa] per arribar a un consens amb la patronal. Si la legislatura no hagués finalitzat hauríem pogut tancar un acord.

Gabriel Ubieto (GU): Aquesta “urgència” ha sigut un dels arguments, però la CEOE també li ha demanat al pròxim Govern que no toqui cap d’aquests tres aspectes. ¿La patronal està o no oberta a una contrareforma?

No és necessària ni urgent la contrareforma, però caldrà veure qui guanya les eleccions. En l’hipotètic cas que el PSOE tornés a governar, hi ha maneres de buscar un consens per evitar que aquesta reforma laboral no lesionés els interessos de les companyies. Sempre hi ha possibilitats de consens. Nosaltres no estem d’acord que les cambreres de pis cobrin 600 euros al mes. No podem dir que hem sortit de la crisi fins que no s’hagi produït un increment real els salaris.

AS: Hi ha hagut alguna mesura que sí que s’ha aprovat, com el registre horari, però sembla que tot ha quedat una mica ‘light’. Tan ‘light’ que fins i tot la patronal ha sigut misteriosament benèvola en la seva valoració...

Hem estat d’acord en un punt de mínims, de consens. En el cas del registre horari moltes empreses tenen empleats que fan teletreball, treball segons la seva feina... Les noves tecnologies impliquen que moltes vegades la jornada es faci fora d’una oficina. No volíem que, per no estar d’acord amb les especificacions que marca el decret llei, aquesta mesura servís per a multes forassenyades de la Inspecció de Treball a les empreses que sí que compleixen.

AS: Un dels principals reptes amb què es va presentar per dirigir Foment va ser el retorn de les empreses catalanes que havien marxat a causa del procés. ¿Com està aquest tema?

Quan acabi el meu mandat, d’aquí a quatre anys, segurament una part important de les empreses que se’n van anar hauran tornat a Catalunya. Bàsicament les no financeres. Estic convençut que el conflicte entre Catalunya i Espanya s’anirà resolent. Ho tinc entre cella i cella, però fins que no arribi un clima d’estabilitat política serà difícil. L’atracció de multinacionals estrangeres també hi ajudarà.

GU: Una de les màximes que ha anat repetint aquests primers mesos és que volien uns pressupostos que contribuïssin a aquesta estabilitat. A nivell estatal no n’hi haurà i aquí el Govern català ha renunciat a tramitar-los...

Ha sigut un error gravíssim no tirar endavant aquests pressupostos. Els organismes internacionals insisteixen que quan no hi ha pressupostos no hi ha seguretat ni inversió. Independentment de quin tipus de pressupostos, primer que s’aprovin i després ja els esmenarem. El 2019 ja és un any perdut, veurem el 2020.

AS: La ‘casa gran’ de l’empresariat era una altra de les seves promeses electorals. L’assumpte Cecot està arreglat, el de la Pimec sembla que també... però a les eleccions a les cambres de comerç no han sigut capaços d’elaborar una llista comuna. ¿No hi ha pau del tot?

Hi ha pau total i absoluta. Hem volgut ser molt neutrals i no hem pres partit per cap candidat.

AS: ¿Està morta la Fepime?

Al contrari, ara ja podem parlar de Foment-Fepime. És una marca que regularitzarem i potenciarem per tot el territori. Volem que sigui la ‘casa gran’ dels empresaris de Catalunya, petits, grans i autònoms.

GU: Han firmat la pau amb Pimec, però pel que fa a autònoms, l’ATA se n’ha anat amb la CEOE. I abans l’ATA anava amb la Pimec... ¿Hi pot haver aquí un conflicte en potència?

No. Estem en converses amb l’ATA Catalunya per incorporar-la a Foment.

GU: ¿Quants autònoms representa ara mateix ATA Catalunya?

No ho sé. Ja ho sabrem quan vinguin.

GU: Sobre el conflicte de representativitat amb Foment, acabat de tancar, ¿els percentatges són merament simbòlics? ¿La paritat és total entre totes dues?

La qüestió era reconèixer quina era la patronal més important a Catalunya, més de forma que de fons. A l’àmbit institucional la representació ja era pràcticament 50-50. Aquí la qüestió era tancar un conflicte que arrossegàvem des de fa 12 anys. Tant me fa el 60% que el 58%, però jo sé el que és Foment-Fepime. Una entitat que representa el 70% del PIB català, el 90% de les exportacions i que firma el 90% dels convenis.

GU: ¿El règim sancionador de la morositat als proveïdors pot ser un nou punt de discòrdia entre Foment i la Pimec?

No, hi haurà unitat empresarial. Nosaltres farem tots els esforços perquè sigui així. Sobre el règim sancionador, jo vaig ser un dels ponents de l’anterior legislatura que va treballar perquè tirés endavant. Aquí ens hem de centrar-nos que els empresaris cobrin en els terminis que marca la llei. Però la meva proposta d’unitat va més enllà i consisteix que Foment-Fepime, la Pimec i els sindicats treballem conjuntament per traçar un full de ruta de com volem que sigui l’economia catalana el 2030.

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

AS: ¿Està completa la feminització de Foment?

Al comitè executiu i a la junta directiva ja està pràcticament coberta. A les comissions, d’un total de 22 hi ha 15 dones. I amb la reforma dels estatuts l’1 d’abril vinent hi haurà tres noves vicepresidències. Proposaré que dues siguin ocupades per Mar Alarcón, com a presidenta de la comissió de societat digital, i l’altra Cinta Pascual, com a presidenta de la comissió de valors, ètica i compromís.