Anar al contingut

FALLES 2019

València planta els seus 8 milions d'euros que cremarà d'aquí cinc dies

Les Falles de València continuen sense comptar amb un informe tècnic del seu innegable impacte econòmic malgrat que es va anunciar fa quatre anys

La irrupció d'inspectors d'Hisenda en plena setmana gran del 2013 va marcar simbòlicament l'inici d'una etapa de més control

Nacho Herrero

València planta els seus 8 milions d'euros que cremarà d'aquí cinc dies

Miguel Lorenzo

Entre aquest divendres i aquest dissabte han d’estar llestos els 766 monuments fallers que es plantaran aquest any a València i que quatre dies més tard convertiran en cendres i fum els vuit milions d’euros que oficialment costen i que són la icona d’una festa que no té dades del seu enorme impacte econòmic i que des del 2013 està sota la lupa d’Hisenda.

Segons la Junta Central Fallera, les 382 comissions aquest any han dedicat 7,7 milions als seus monuments, 5,8 als grans i 1,9 als infantils, fet que cosa suposa un increment del 7,9% respecte a l’any anterior. A aquestes xifres s’hi han de sumar els 205.000 euros i els 28.500 que costaran les falles municipals, que també han pujat el seu pressupost.

Per aquesta edició, el pressupost mínim per a una falla gran és de 600 euros i el màxim, el límit de les de categoria especial, és de 230.000 euros. El 2009, la comissió Nou Campanar, que presidia el constructor Juan Armiñana, va arribar a plantar un monument amb un pressupost declarat de 900.000 euros. L’IVA aplicable és del 10% des del 2014, després d’haver passat del 8% al 21% el 2012.

Tradicionalment hi ha hagut comissions que han inflat el seu pressupost real per entrar en les categories superiors, però també n’hi va haver d’altres que van donar sortida al diner negre que generaven tant amb els seus monuments com amb altres activitats. Però aquesta dinàmica va canviar ara fa sis anys.

La visita de Montoro

El 14 de març del 2013, en plenes Falles, un exèrcit d’inspectors de l’Agència Tributària va trucar a la porta de les comissions falleres més importants, cosa que va desencadenar una forta polèmica política per les crítiques de la llavors alcaldessa Rita Barberà al ministeri que dirigia el seu company de partit Cristóbal Montoro.

Els funcionaris van reclamar documentació sobre proveïdors, liquidacions trimestrals d’IVA i informació sobre formes de pagament a artistes fallers, pirotècnics, proveïdors d’envelats o bandes de música. Un any abans ja hi havia hagut una sanció a la Federació de Falles de la Secció Especial per no haver pagat l’IVA d’un conveni amb Canal 9 i un any després va continuar la campanya amb requeriments via correu a altres comissions.

La responsabilitat que recau en tots aquells que firmen els comptes ha fet que des d’aquest moment moltes comissions canviïn la seva manera de treballar i hagin començat a fer-ho amb factures. Els últims anys, Hisenda ja ha posat el focus en altres negocis menors com el lloguer de balcons per veure la mascletà.

Impacte desconegut

Declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat el 2016, les Falles continuen sense tenir un estudi del seu impacte. L’últim estudi oficiós el va xifrar en 750 milions el 2008, però li faltava rigor tècnic i es basava en la premissa que la ciutat rebia 1,3 milions de visitants que s’hi deixaven 125 euros al dia.

El 2013, la Generalitat va xifrar en 865.000 els turistes que van visitar la ciutat i fa un parell d’anys, l’INE va situar en 165.000 els que van dormir en establiments regulats. El 2015 es va anunciar un conveni entre la Diputació i l’ajuntament per encarregar-li l’estudi a la Universitat de València, però avui dia encara no se’n sap res, de l’informe.