transport

10 anys fent créixer l'Aeroport de Barcelona

Òscar Oliver, exmembre del Comitè de Rutes, analitza en un llibre el passat, present i futur de l'aeroport de BCN

Defensa estudiar si construir una quarta pista al mar és viable

oscar oliver

oscar oliver

2
Es llegeix en minuts
Josep M. Berengueras
Josep M. Berengueras

Periodista

ver +

L’Aeroport de Barcelona ha passat de 30 milions de passatgers el 2007 a 50 el 2017. Bona part de la culpa d’aquest creixement és del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA), un organisme format per representants de la Generalitat , l’Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç Aena l’objectiu del qual era i és captar enllaços aeris. Durant 10 anys, Òscar Oliver va formar part del CDRA, liderant l’etapa de més creixement de la instal·lació. Ha plasmat la seva experiència al llibre 'Avions i aeroports: una crònica des de dins' (Editorial Gregal).

"Vaig estar durant 10 anys recorrent mig món, reunint-me amb presidents i vicepresidents de les aerolínies més importants del món, fent diplomàcia, per aconseguir que l’aeroport de Barcelona fos el que és avui dia", explica a aquest diari l’actual director del Cetmo (Centre d’Estudis de Transport del Mediterrani Occidental). No s’entendria el que és l’aeroport avui dia sense la feina del CDRA: en aquesta dècada, s’ha passat de tot just una desena de rutes intercontinentals directes a més de 40 en l’actualitat.

Oliver explica al llibre què ha passat amb el glamur de l’aviació d’abans, com seran els aeroports del futur o la importància del ‘low cost’ avui dia. En aquest sentit, ho té clar: "S’ha fet apologia de la ‘lowcostització’ de l’aeroport. El perillós no és un model com el de Barcelona, on conviuen el baix cost i més de 40 rutes de llarg radi, sinó un model com el de Dallas, on una empresa té el 90% del trànsit", explica. “El llarg radi necessita el ‘low cost’”, agrega.

Notícies relacionades

Un altre dels aspectes que explica Oliver al seu llibre són els acords bilaterals i la cinquena llibertat de l’aire, un permís que necessiten les aerolínies d’altres continents parar per recollir i deixar trànsit en un país quan tenen com a destí final un altre Estat. "Aena és massa conservadora, s’estan perdent oportunitats com la de Singapore Airlines i el Brasil, que volia volar set vegades a la setmana però només se’ls en va concedir tres", destaca. “Amb Emirates han cedit, i podrà operar el vol diari Dubai-BCN-Mèxic”, agrega.El vol directe a Tòquio, opina, tardarà una mica més; però creu que arribarà de la mà de “Level o Norwegian” abans que d’aerolínies japoneses.

Oliver també avisa que cal analitzar a fons el futur de l’aeroport, que s’acosta al límit de la seva capacitat, tant quant a terminals com sobretot a pistes, que són les que limiten l’operativa. “Si es consolida el creixement intercontinental, necessitem una altra pista de més de 3.000 metres. Necessitem un estudi tècnic, econòmic i mediambiental del que suposaria una quarta pista guanyada al mar", reclama. Per Oliver, la proposta de desviar trànsit a Girona és simplement un "eslògan polític".