El cas Magnitski va posar en evidència la corrupció de l'Estat a Rússia

L'advocat, que investigava una desviació de fons públics a gran escala amb la col·laboració d'alts funcionaris russos, va ser arrestat i va morir a la presó

El cas Magnitski va posar en evidència la corrupció de l'Estat a Rússia

Henry Nicholls

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

Serguei Magnitski era un comptable que representava a Rússia els interessos d’Hermitage Capital Management  (HCM), un fons d’inversió nord-americà implantat al mercat rus i fundat pel britànic Bill Browder. Malgrat que al principi Browder va recolzar l’arribada de Vladímir Putin al poder, les relacions amb l’Estat rus van començar a deteriorar-se de seguida, ja que Browder denunciava periòdicament les pràctiques corruptes d’empleats i funcionaris de les empreses estatals. 

El 2005, Browder va ser expulsat de Rússia sota l’acusació de ser una amenaça per a l’Estat. Ell va respondre a les acusacions assegurant que “només” era una amenaça per a “buròcrates i funcionaris corruptes”. Després de l’expulsió del fundador de HCM, les estructures de l’Estat rus van començar a pressionar amb registres a la seu moscovita i a les empreses associades, confiscacions de documentació i acusacions d’evasió fiscal, una cosa semblant al que havia passat uns anys abans amb la petroliera Yukos i el seu patró, Mikhaïl Khodorkovski, que s’havia enfrontat al president. A més, tot això es va produir en un moment en què Rússia vivia una gran bonança econòmica, s’estava refent del cataclisme causat per la desintegració de la URSS i el seu nom pràcticament havia desaparegut de les portades de la premsa internacional, amb la qual cosa la percepció d’impunitat entre l’elit era més acusada. 

Defensar els interessos d’Hermitage

Magnitski va defensar amb dents i ungles els interessos d’Hermitage i del seu cap, Browder, i després de realitzar diverses investigacions, va arribar a la conclusió que les acusacions de frau fiscal només eren una pantalla, una excusa perquè la policia confisqués la documentació necessària, la vengués a membres del crim organitzat que, amb aquestes informacions, van planejar una gran estafa per aconseguir la propietat de tres empreses, fingir que estaven patint grans pèrdues i reclamar de forma fraudulenta la devolució de 230 milions de dòlars en impostos prèviament pagats per Hermitage. En aquesta operació, Magnitski va involucrar-hi  policies, jutgesbanquers, funcionaris d’Hisenda i membres de la màfia russa.

La resposta a les acusacions va ser la detenció del Magnitski, acusat de col·lusió amb Hermitage i ingressat a la presó moscovita de Butirka. Les condicions d’internament eren molt precàries: no se li permetia rebre visites, se'l tancava en cel·les cada vegada més petites i va patir nombrosos problemes de salut, com ara càlculs biliars o pancreatitis. Finalment, 11 mesos després de ser arrestat, quan li faltaven només vuit dies perquè, segons la llei russa, hagués de sortir de la presó perquè expirava el termini en què un encausat pot romandre empresonat sense judici, Magnitski va morir, segons una primera versió a causa d’una ruptura de la membrana abdominal i segons una segona, a causa d’un atac al cor, tot i que finalment el seu certificat reconeix una ferida cranial com la causa de la defunció. Segons la veterana activista Ludmila Alexeievna, del Grup Moscou-Hèlsinki, com a conseqüència de “tortures”.  

En els seus diaris de la presó, Magnitski descriu amb terror com els investigadors el pressionaven perquè acusés Hermitage i es desdigués de les seves acusacions als policies i funcionaris.    

       

      

Notícies relacionades