El Govern preveu expropiacions de vivendes buides, però evita un preu màxim del lloguer

El conseller de Territori, Damià Calvet, ha explicat el contingut d’un decret per, entre altres mesures, reactivar plenament la llei 24/2015, que va ser fruit d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) sobre vivenda i pobresa energètica, ja que el Tribunal Constitucional ha aixecat la suspensió parcial sobre la llei –després d’un acord entre la Generalitat i el Govern central–. El decret preveu entre altres mesures de foment del lloguer social, i en compliment de la llei de l’ILP, que els propietaris de vivendes buides puguin ser objecte de "multes coercitives" que poden acabar, en el cas de grans propietaris i persones jurídiques, amb l’"expropiació de vivendes per incompliment de la funció social" amb preus reduïts, en concret d’una reducció màxima del 50%, d’uns pisos de què es podran beneficiar les entitats socials. El text també fa possible que puguin disposar de vivenda les persones en situació d’emergència social considerant aquestes vivendes com a equipaments, amb la qual cosa es podran construir sobre sòl destinat a equipaments sense necessitat de modificar el planejament urbanístic.

Les entitats socials en favor del dret a la vivenda havien exigit activar totalment la normativa després de la decisió del TC. El decret llei de mesures urgents del Govern busca afrontar el dèficit de vivendes de protecció pública de lloguer, tenir més instruments per combatre les situacions d’emergència i desnonaments i propiciar "una moderació" dels preus del lloguer de vivenda lliure. "L’índex de referència del preu del lloguer serà obligatori als contractes i als anuncis publicitaris", apunta el Govern. Sobre el decret, Calvet ha afirmat: "Té tres objectius: incrementar el parc de lloguer, estimular l’oferta de lloguer, tant de vivenda de protecció oficial com de vivenda lliure, de lloguer; dotar-nos de més instruments per combatre les situacions d’emergència i desnonaments, i moderar els preus de les vivendes lliures amb mesures de limitació directa de preus –per exemple, preus de vivenda de protecció oficial– com d’intervenció directa en el mercat a través dels contractes de lloguer, índex de preus de referència; així contindrem els preus”, ha descrit Calvet. 

Índex de referència, sense limitació de preus

Notícies relacionades

Millo: "Des que es va convocar l'1-O hi va haver un clima de violència"

Llum verda perquè el 30% de pisos nous a Barcelona siguin vivenda protegida

No hi haurà, en canvi, una limitació de preus perquè "estem en un mercat lliure" ha al·legat el conseller, que s’ha quedat amb la idea de "limitacions indirectes, de manera que aportin transparència en el mercat i, per tant, ajudin a consolidar una línia que moderi els preus, però al final la voluntat d’un privat de posar una vivenda de lloguer lliure al preu que li convingui sempre existeix". El decret del Govern inclou que l’administració de finques haurà de fer constar el preu referenciat de l’índex al contracte de lloguer i la seva publicitat, una cosa que, segons Calvet, "ajudarà a moderar els preus". Només aquests casos podran ser beneficiaris d’ajuts públics. El decret també crearà un nou model de vivenda de protecció oficial en el qual la qualificació passi a ser permanent, que en un període de dos anys els municipis amb demanda forta i acreditada hagin de posar en marxa la construcció de vivenda sobre el seu sòl públic; que totes les vivendes públiques en protecció oficial siguin de lloguer; que les entitats socials puguin ser beneficiàries de l’expropiació de vivendes buides; que tota la publicitat i els contractes dels pisos de lloguer hagi de portar l’índex de referència de preus de lloguer. Una altra mesura que inclou el decret és que els municipis podran decidir que un determinat sòl es dediqui a lloguer. Finalment, Calvet ha parlat d’un mòdul de preu en funció de la comarca i del tipus de vivenda i en paral·lel més garanties –via registre de demandants– per adjudicar les vivendes protegides de lloguer.

D’altra banda, la consellera de Presidència, Elsa Artadi, ha qualificat de "negacionisme" que "traspassa la línia del ridícul" les declaracions de diferents ex alts càrrecs del Govern del PP durant el judici del procés al Suprem, negant l’existència de violència per part de les forces i cossos de seguretat de l’Estat.