Anar al contingut

Llum verda perquè el 30% de pisos nous a Barcelona siguin vivenda protegida

El 75% dels barcelonins podran aspirar als 334 pisos protegits que es guanyaran anualment

Patricia Castán

Llum verda perquè el 30% de pisos nous a Barcelona siguin vivenda protegida

DANNY CAMINAL

Barcelona va fer ahir un salt endavant en matèria d'habitatge a l’ obrir una nova via per guanyar pisos protegits a la ciutat, on fins ara només suposen el 2% del total i s'acumula un dèficit vergonyós. Superades les desavinences que van impedir un acord fa dues setmanes, la subcomissió d'Urbanisme de Barcelona va aprovar definitivament a la tarda la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que permet destinar el 30% del sostre de les noves promocions residencials de més de 600 metres quadrats i de grans rehabilitacions integrals a habitatge de protecció oficial.

En essència, i partint de la mitjana d'immobles construïts en els últims nou anys, la nova regulació permetrà que la ciutat guanyi uns 334 habitatges públics anuals, als quals podran aspirar el 75% dels barcelonins pels seus ingressos. Es calcula que el lloguer mitjà per a un pis d'uns 80 metres quadrats serà de 510 euros al mes, mentre que la compra seria per uns 136.000 euros, partint dels preus fixats per la Generalitat.

La mesura, nascuda de les reiterades reivindicacions d'entitats com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'Observatori DESC, el Sindicat de Llogaters o la FAVB, entre d'altres, i encapçalada per l'alcaldessa Colau, es va convertir en un dels cavalls de batalla de l'ajuntament (amb el vot en contra del PP i l'abstenció de Ciutadans) i ha tingut un final feliç de la mà del Govern.

Antiespeculació

Per a Colau, va ser un dia "històric", en tant que posa "límits a l'especulació desencadenada" i és un "missatge molt clar al sector immobiliari, "legal i legítim però que ha de fer les coses des de la corresponsabilitat". El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha afirmat que la publicació del MPGM en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) serà amb tota probabilitat la setmana que ve. La iniciativa emana de la llei del dret a l'habitatge del 2007 que recollia la possibilitat de fer reserves de protecció oficial dins de la trama urbana.

Com a súmmum, Calvet ha anunciat que el pròxim gener s'elevarà al consell executiu un projecte de decret perquè els habitatges de protecció tinguin aquesta qualificació indefinida (siguin de lloguer o venda), i evitar així la lucrativa revenda que s'ha produït durant anys.

El conseller i l'alcaldessa han detallat que el pla finalment esmena una disposició addicional que especifica el període de transitorietat en l'aplicació de la nova obligació, que fa dues setmanes va ser motiu de discòrdia entre tots dos, quan el Govern va posar fre a l'aprovació per garantir la seva viabilitat jurídica.

Les finques o solars que s'hagin adquirit després del juny del 2016 tindran dos anys de carència per tramitar la llicència des de l'entrada en vigor de la norma, mentre que en els adquirits durant el primer semestre del 2016 s'estudiarà individualment si l'operació és viable econòmicament per al promotor. En el cas que ho sigui, s'haurà de reservar aquest 30%; en cas contrari poden fixar-se percentatges variables, cas a cas, o fins i tot arribar a l'extrem que el promotor quedi exempt si l'operació és inviable. La tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, afirma que existeixen entre 200 i 300 operacions per analitzar.

La batalla contra l'especulació també es redobla a l’haver-se aprovat que tota la ciutat quedi declarada zona de tempteig i retracte, amb condicions establertes perquè el consistori tingui dret preferent d'adquisició de finques o solars que puguin ser estratègics. 

Millor distribució

Una altra de les virtuts del pla és distribuir per tots els districtes l'habitatge social, i garantir així la seva existència en zones cèntriques i desitjades, i evitant l'habitual concentració en àrees perifèriques. Es calcula que més de la meitat seran en barris mancats d'habitatge protegit i que pateixen especialment la gentrificació.


Amb el sòl edificable gairebé esgotat a Barcelona, la mesura s'endinsarà també en les grans rehabilitacions als edificis no catalogats. 

Aplaudiment de les entitats i crítiques del sector immobiliari

Les entitats socials que van promoure la mesura, que ja han implantat ciutats com Londres o París, van aplaudir ahir l'acord. La portaveu de l’Observatori DESC Irene Escorihuela va declarar a Efe que és una mesura que "ha arribat per quedar-se" i una "victòria per a Barcelona", però també per a les altres ciutats que "estan apoderant".

Des de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, Daniel Pardo va manifestar que "fins ara ningú no havia assumit la responsabilitat de promoure una mesura així" i va criticar que "el sector privat expulsi els veïns i veïnes dels barris tots els dies sense responsabilitzar-se’n".

Molt diferents són les opinions des del bàndol oposat. Lluís Marsà, president de l'Associació de Promotors de Catalunya, ha criticat reiteradament que el pla "oblida l'àrea metropolitana" i manté que molts propietaris preferiran no treure els vells edificis al mercat per a la seva rehabilitació. Insisteix que repercutirà en un "envelliment del parc d'habitatge" de la capital catalana. 
També són molt crítics en el Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, on temen que molts promotors desistiran de construir a Barcelona, la qual cosa "reduirà l'oferta", i a més encarirà l'habitatge del mercat lliure perquè els promotors es veuran obligats a repercutir més el cost del sòl. El consistori replica que no ha passat en altres ciutats. El col·lectiu d'administradors reivindicava que s’hauria de compensar amb un augment de volum edificable proporcional a la minva d'ingressos.

.