MAPA | Aquests són els objectius mínims d’energia solar i eòlica a què han d’arribar totes les comarques catalanes el 2050

En aquests moments s’estima que Catalunya haurà d’instal·lar equipament capaç de produir fins a 62.000 MW per cobrir la seva demanda energètica del 2050. D’aquests, s’estima que almenys 14.000 MW podrien cobrir-se instal·lant energies renovables en edificis i zones artificialitzades com, per exemple, pàrquings, polígons industrials, marges d’autopistes o naus industrials. Però segons adverteix la Generalitat, també hi ha prop de 48.000 MW que hauran d’instal·lar-se en sòls no artificialitzats com és el cas d’espais naturals o cultius. A la pràctica, això implica que Catalunya haurà de dedicar almenys un 1,2% de la seva superfície, l’equivalent a 314 quilòmetres quadrats, a la instal·lació de renovables per aconseguir que la producció elèctrica no depengui de la crema de combustibles fòssils.

La gran aposta de renovables a Catalunya és l’energia solar. Comarques com la Noguera, l’Alt Empordà, l’Anoia i el Bages destaquen, per ara, com els territoris on hi ha més expectativa d’instal·lació de plaques fotovoltaiques. A la Noguera, per exemple, s’espera arribar a més de 2.000 MW instal·lant prop de 230 MW en edificis, 308 MW en sòl urbà i més de 1.500 MW en terrenys naturals. A la comarca de Barcelona, l’expectativa és de 1.103,4 MW i al Tarragonès entorn de 1.753 MW. També hi ha xifres més modestes com els 29 MW esperables a l’Alta Ribagorça o els 65 MW del Pallars Sobirà.

Notícies relacionades

Els promotors de la central reversible adjudiquen l'estudi per la demolició de la tèrmica de Cercs

Cercs confirma el suport a la central reversible de la Baells: poder desmantellar la tèrmica ha fet decantar la balança

Quant al desplegament d’instal·lacions eòliques terrestres, és a dir, d’aerogeneradors, la Generalitat estima que el 18% de la superfície catalana seria apta per instal·lar aquestes tecnologies però que, a la pràctica, se n’utilitzarà només un 0,2%, equivalent a menys de 70 quilòmetres quadrats. L’objectiu és que aquestes instal·lacions arribin a produir almenys 23.136 MW per al 2050. Per la seva situació geogràfica, les comarques amb més potencial per generar energia neta mitjançant el vent són el Segrià, les Garrigues, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. En canvi, al Barcelonès, el Tarragonès, el Maresme i el Vallès els objectius són molt més baixos, ja que, a causa de la seva situació geogràfica, es tracta de zones no exposades a grans vents capaços de sostenir una producció energètica de manera estable.

La Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha dedicat els últims cinc mesos a reunir-se amb ajuntaments i demarcacions comarcals per parlar sobre el desplegament de renovables en diferents territoris. Tal com s’ha comunicat a alcaldes i regidors de tot Catalunya, pràcticament la totalitat de municipis catalans tindran objectius propis de renovables. Sobretot en el cas d’instal·lacions fotovoltaiques. La Generalitat també els presentarà una proposta sobre com arribar a aquesta meta i un desglossament de quina proporció d’edificis, sòls urbans i espais naturals s’haurien de dedicar a cada causa. Però segons remarquen fonts del Departament, serà feina dels municipis modular aquestes propostes.