Els rostres darrere dels acomiadaments

El 2019 ha començat amb una onada d'EROs que deixen milers de persones al carrer. Darrere de l'estadística queden les històries familiars i la por de no tornar a trobar una feina

ere-rostros

ere-rostros
juli-lopez
paul-moreno

/

3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto

El 2019 va arrencar amb un degoteig d’expedients de regulació d’ocupació en alguns dels barcos insígnia de l’economia espanyola. CaixabankDiaSantanderVodafone... Amb el fantasma amenaçant d’una desacceleració mundial, la xifra anunciada d’acomiadaments només en aquestes quatre companyies, a falta de confirmar-se la proposta inicial de l’entitat presidida per Ana Botín i de tancar-se la resta, podria superar les 8.000 persones.

Aquests 8.000 llocs de treball extingits representen gairebé la meitat del nombre de treballadors acomiadats mitjançant un expedient de regulació d’ocupació el 2018. Segons les dades del Ministeri de Treball van ser 19.957 persones, la xifra més baixa en el que va de segle. El rècord es va arribar al 2012, un dels anys de més destrucció d’ocupació després de l’esclat de la crisi. Llavors les empreses van acomiadar, just l’any en què va entrar en vigència la reforma laboral del PP, un total de 82.876 persones, més de quatre vegades les que van patir un ERO el 2018.

Des d’aleshores la xifra no ha deixat de descendir i ja ha acumulat sis exercicis consecutius de reducció. El 2018 Catalunya va ser, després de Madrid, la segona comunitat autònoma amb més treballadors afectats per un ERO, concretament 3.255, l’11,9% més que el 2017.

Acomiadaments tot i els beneficis

La Marta, un nom fictici per preservar el seu anonimat, pot ser una de les afectades a l’ERO de Vodafone, que tot i tancar el 2018 amb beneficis, acaba de pactar amb els sindicats un acomiadament col·lectiu de 1.000 persones. Aquesta empleada de 54 anys descriu l’ambient entre la plantilla d’“angoixat”, ja que encara trigaran tres setmanes a saber qui se’n va i qui es queda. “Els treballadors ens hem esforçat a complir els objectius i estàndards de qualitat que ens demanava l’empresa i ells, que no han guanyat tant com volien, ens ho paguen amb acomiadaments", afirma.

Malgrat el focus mediàtic que ha concentrat aquesta onada d’EROs d’aquest 2019, els experts consultats descarten que siguin l’avantsala d’una altra gran recessió. “Obeeixen més a la reconversió de certs sectors”, considera el vicedegà de la facultat d’economia de la UB, Raúl Ramos. El degà d’economia de la UPF, Oriol Amat, coincideix amb el diagnòstic, atribueix els acomiadaments als impactes de la irrupció de les noves tecnologies i la indústria 4.0 i insisteix que, malgrat la desacceleració, l’economia catalana continuarà creant ocupació durant l’any que ve.

Grans i petites empreses afectades

No només a les grans firmes i en grans xifres arriben els expedients de regulació d’ocupació. També més d’una petita companyia ha activat els seus mecanismes de reestructuració de plantilla. Algunes fins i tot sense haver de recórrer a la fórmula de l’ERO. El Paul Moreno és un dels 56 empleats de la fàbrica de La Antigua Lavandera, a Sant Adrià del Besos. Els amos, el grup Blue Sun, s’emporten la producció de lleixius que fins ara assortien marques com Neutrex, Conejo i Estrella a Alcalá de Guadaira (Sevilla). El motiu que transmeten als treballadors són les pèrdues i l’augment del preu del lloguer de la nau. I l’alternativa és anar-se’n a Sevilla o acceptar una indemnització de 20 dies per any treballat, amb límit de 12 mensualitats; la mínima per llei.

“La moral a la fàbrica sembla una ànima en pena”, explica el Paul, que acaba d’agafar-se la baixa per una contractura al coll, fruit de 14 anys portant un toro mecànic i agreujada per la tensió d’aquestes últimes setmanes. “El meu fill de tres anys m’ho nota, em pregunta ‘¿Què li passa al papa, que està seriós?’. ¿Com li explico jo que em quedaré al carrer?”, explica.

Notícies relacionades

El Juli López i la resta dels 43 empleats de la fàbrica de Gallina Blanca a Sant Joan Despí van acabar aquesta setmana una vaga indefinida de set dies, després de tancar amb la companyia un acord per al trasllat de la planta a Ballobar (Osca). Prejubilacions a part, els que acceptaran una sortida s’emporten 60 dies per any treballat, amb límit de 42 mensualitats i un plus de fins a mil euros per antiguitat.

El Juli acaba així una carrera de 23 anys a la planta, en què exercia el càrrec que en argot intern denominen “polivalent”. “Em conec perfectament la fàbrica, la sopa em corre per les venes”, explica. Aquest treballador, amb les condicions de trasllat proposades per l’empresa i amb dona i dos fills que l’esperen a casa seva, a Sant Feliu, ni s’ha plantejat anar-se’n a Osca. L’experiència és el seu principal valor afegit, tot i que tem que als seus 46 anys i amb l’actual mercat de treball, això sigui una cosa que altres empreses no valorin. “Ara mateix em sento com un pollastre sense cap, que no sap cap on córrer”, explica.