Perspectives

L'FMI torna a rebaixar el creixement mundial el 2019, al 3,5%

El Fons manté la previsió d'Espanya en el 2,2% però rebaixa les d'Alemanya, França i Itàlia

L'organisme assenyala la guerra comercial com a principal risc per a l'economia del món

4
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

La desacceleració del creixement mundial va a més. Així ho percep almenys el Fons Monetari Internacional (FMI) en les seves noves previsions mundials, presentades aquest dilluns en ocasió de la tradicional reunió anual a Davos (Suïssa) del Fòrum Econòmic Mundial (WEF, per la seva sigla en anglès). L’FMI torna a empitjorar les seves perspectives mundials –després d’haver-les rebaixat a l’octubre– i ara rebaixa el creixement de l’economia mundial previst per a aquest any al 3,5%, dues dècimes menys que el que es va estimar a l’octubre, i adverteix que una recrudescència de la guerra comercial o un 'brexit' abrupte poden empitjorar encara més les perspectives. Per al 2020 la previsió s’ha rebaixat una dècima, fins al 3,6%.

De moment, la revisió a la baixa és fruit d’un empitjorament de les expectatives tant al bloc de les economies desenvolupades (empitjoren una dècima per al 2019, fins al 2%), com dels països emergents (dues dècimes menys que l’octubre, fins al 4,5%). "La revisió és modesta; no obstant, creiem que els riscos més significatius a la baixa són creixents", admet Gita Gopinath, l’economista en cap de l’FMI.

Al bloc de les economies desenvolupades pesa, sobretot, l’empitjorament de tres dècimes en la previsió de creixement de lazona europer al 2019 (des de l’1,9% projectat a l’octubre fins a l’1,6% que es preveu ara), llastat per un menor creixement a Alemanya, a Itàlia i a França, mentre que l’FMI manté per a Espanya la seva previsió de la tardor, del 2,2%, coincident amb la presentada aquest mateix mes pel Govern espanyol.

Així, Espanya continuarà liderant el creixement entre les quatre grans economies de la zona euro.

Riscos a la baixa

"Després de dos anys de sòlida expansió, l’economia mundial està creixent més a poc a poc del que s’esperava i els riscos estan creixent", va afirmar la directora gerent de l’FMI, Christine Lagarde, a Davos. "¿Això significa que la recessió és a la cantonada? No, però els riscos d’un declivi més pronunciat en el creixement global han crescut veritablement", va afegir.

A l’octubre, l’FMI ja va rebaixar les seves perspectives mundials en part per la guerra aranzelària entre els Estats Units la Xina des d’inicis de l’any passat. Ara la nova correcció a la baixa reflecteix una tendència a la moderació del creixement en l’última part del 2018 que pren nota de l’efecte sobre la indústria alemanya de les noves especificacions per limitar l’emissió de gasos en els automòbils, de la incertesa pressupostària a Itàlia o de les protestes a França contra el Governd’Emmanuel Macron. L’economista en cap de l’FMI va fer una crida a les autoritats franceses a prendre mesures per frenar el descontentament social.

La previsió de creixement a Alemanya per al 2019 s’ha rebaixat en sis dècimes, fins a l’1,3%. En el cas d’Itàlia, la correcció és de quatre dècimes, fins al 0,6%. I en el de França, d’una dècima, fins a l’1,5%. En el casd’Espanya, les perspectives es mantenen en el 2,2% per a aquest any i en l’1,9% per al pròxim.

Per als EUA es manté una previsió de creixement del 2,5% i de l’1,8% per a aquest any i el pròxim, mentre les perspectives per al Japó milloren dues dècimes fins a l’1,1% i el 0,5%.

A més, segons l’FMI, els riscos pressionen a la baixa sobre les perspectives. En aquest sentit, la incertesa arriba de la possibilitat d’una escalada addicional de les tensions comercials al món, de l’enduriment de les condicions financeres, d’un eventual 'brexit' sense acord, d’una desacceleració més gran de l’economia a la XinaXinai, en definitiva, d’un empitjorament de la confiança en un context d’elevat endeutament públic i privat al món

En definitiva, les claus dels riscos mundials resideixen –segons els analistes de l’FMI– en com evolucionin les negociacions comercials i en el rumb que puguin prendre les condicions financeres en els pròxims mesos a partir de les decisions que adoptin els bancs centrals sobre els tipus d’interès.

Menor pressió per apujar tipus

De moment, les noves perspectives de l’FMI parteixen de la previsió que tant els EUA com la Xina aplicaran les seves respectives pujades d’aranzels a partir de l’1 de març, quan acabi la treva, que s’han concedit els dos països. A més ara es preveu un preu del barril de petroli en l’entorn dels 60 dòlars per a aquest any i el pròxim, per sota dels 69 i els 66 dòlars que s’anticipaven a l’octubre.

En aquest sentit, l’FMI compta que les menors tensions inflacionistes i el debilitament del creixement porten una menor tensió a les autoritats monetàries per a futures pujades dels tipus d’interès.

Consells

En aquest context d’elevada incertesa, "la principal prioritat per als països és resoldre de manera ràpida i cooperativa les seves diferències comercials i la incertesa política, en lloc de posar més barreres comercials i desestabilitzar una economia global que ja s’està alentit", va opinar l’economista en cap de l’FMI.

L’organisme que dirigeix Christine Lagarde aconsella avançar en la cooperació internacional pel camí de les regles de comerç, reduint costos i resolent desacords sense augmentar les barreres aranzelàries.

A més, es proposa enfortir la cooperació en altres qüestions com la regulació financera, la fiscalitat internacional contral’evasió fiscal, reduint corrupció, treballant contra el canvi climàtic i adequant les fonts de finançament de l’FMI perquè pugui continuar exercint el seu paper estabilitzador als mercats globals de capitals

En el terreny de les polítiques nacionals, "seran necessaris més esforços per part dels governs", va dir Lagarde, que va enviar aquest missatge als legisladors: "Solucioneu les vulnerabilitats i estigueu preparats si es materialitza una caiguda del creixement". La gerent de l’FMI va advocar per un creixement "resilient, inclusiu i col·laboratiu".

Notícies relacionades

L’FMI proposa orientar les polítiques en la direcció d’augmentar la productivitat i la participació de la força laboral, sobretot de dones i joves, i d’assegurar una adequada protecció social, sobretot per als col·lectius mes vulnerables. A més, segons l’organisme, la política monetària ha d’assegurar l’estabilitat de la inflació, mentre que la política fiscal "ha de construir matalassos que serien necessaris per combatre possibles desacceleracions".