Anar al contingut

CONSELL DE MINISTRES

El Govern preveu menys creixement i més atur per al 2019

Economia rebaixa una dècima la previsió d'avenç del PIB, fins al 2,2%, i puja al 14% la taxa d'atur

Calviño atribueix l'empitjorament a la necessitat d'un ajustament més gran per l'objectiu del dèficit de l'1,3%

Rosa María Sánchez

El Govern preveu menys creixement i més atur per al 2019

JOSE LUIS ROCA

El Govern estima que l’economia espanyola va créixer el 2,6% el 2018 –en línia amb la seva última previsió oficial, de l’octubre– però ha rebaixat una dècima la seva previsió de creixement del PIB per al 2019, fins al 2,2%, i ha elevat en dues dècimes l’estimació de la taxa d’atur per a l’any que ve, fins al 14% de la població activa.

I tot això, segons la ministra d’Economia, Nadia Calviño, com a conseqüència de “la política fiscal més dura i l’ajustament més fort” que es deriva d’haver d’assumir per a l’any que ve un objectiu de dèficit més exigent (1,3% del PIB) que el que pretenia el Govern (1,8%) i que va ser tombat amb el veto del PP al Senat.

Així ho va explicar la ministra d’Economia aquest dijous, en una entrevista a RNE, on va avançar les línies principals del quadre macroeconòmic que acompanyarà el projecte de Pressupostos de l’Estat per al 2019 que el Consell de Ministres preveu aprovar aquest divendres. A més de mantenir la previsió de creixement del 2,6% per a aquest any i de rebaixar en una dècima la de l’any que ve, fins al 2,2%, el quadre macro també inclou la previsió de creació de 800.000 llocs de treball en el conjunt del 2018 i el 2019, de manera que la taxa mitjana d’atur se situarà aquest any en l’entorn del 15,5% de la població activa i baixaria el 14% l’any que ve, dues dècimes per sobre de la previsió anterior, del 13,8%.

La ministra va explicar que l’evolució de l’economia espanyola va sorprendre favorablement en el quart trimestre de l’any passat i que, en cas de no haver sigut per la necessitat d’assumir un ajustament fiscal més gran, el Govern “hauria revisat a l’alça el creixement previst per al 2019”, per sobre del 2,3%, en lloc de rebaixar-lo, al 2,2%

Conseqüències per als funcionaris

Encaixar els comptes de les administracions públiques dins d’un objectiu de dèficit de l’1,3% del PIB (en lloc l’1,8% que pretenia el Govern) implica un ajustament addicional d’uns 6.000 milions d’euros en els comptes d’Estat, Seguretat Social i comunitats autònomes, amb el consegüent llast que això suposa sobre el creixement econòmic.

En tot cas, la ministra Calviño va opinar que una taxa del 2,2% per a l’any que ve constitueix un creixement molt notable. “Espanya segueix amb un creixement sòlid, molt per sobre dels països del nostre entorn, però lamentablement es veu afectat per aquest ajustament fiscal més gran que hem d’incorporar als Pressupostos”.

Si es compleix l’estimació d’un creixement de l’economia del 2,6% el 2018, els empleats públics podran accedir a partir del pròxim mes de juliol a una pujada addicional del seu sou del 0,25% que s’afegirà al 2,25% amb el qual ha començat l’any. Per als sous del 2020, la situació es complica. Si, com ara preveu el Govern, l’economia creix en el 2019 per sota del 2,5%, els sous públics de l’any següent (del 2020) no seran premiats amb el plus previst de l’1%, sinó amb un altre proporcionalment taxa Google i transaccions financeres.

Taxa Google i transaccions financeres

A més, el Govern preveu aprovar en la reunió del Consell de Ministres de la setmana que ve (no la del divendres 11) els projectes de llei per a la creació de la taxa Google i de l’impost sobre transaccions financeres.

La ministra d'Economia ha confirmat que el seu departament ultima la confecció d’un pla de mesures econòmiques per als pròxims anys i que un dels eixos fonamentals serà avançar en la transició ecològica, de forma compatible amb l'eficiència econòmica i la millora de la productivitat. Segons Calviño, aquest pla incorporarà les mesures laborals amb què el Govern pretén posar fi a alguns aspectes de la reforma laboral del Govern del PP, "però, més important que això, és abordar els reptes del futur" vinculats a la digitalització, la globalització, la transformació tecnològica i la incorporació dels joves al mercat laboral, "i no lluitar batalles del passat", ha afirmat.

Respecte als plans de contingència que ultima el Govern per fer front a l'eventualitat d'una sortida del Regne Unit de la Unió Europea sense acord ('brexit' dur), la ministra ha afirmat que l'objectiu de les mesures és evitar que no hi hagi "una disrupció" a les fronteres –ha esmentat com a exemple els controls fitosanitaris– ni en els drets dels ciutadans; a més, es preveu "dotar de poders especials el Govern per afrontar situacions imprevistes" que es puguin derivar d'una situació de 'brexit' dur.