De Larosière alerta contra les polítiques monetàries ultralaxes

Jacques de Larosière, exgovernador del Banc de França i exdirector gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), va analitzar ahir les causes de les crisis financeres en la Càtedra La Caixa Economia i Societat, presentat pel president de Caixabank, Jordi Gual. L’economista gal va advertir que l’"abundància de liquiditat" que provoquen les polítiques monetàries ultralaxes com l’actual "distorsiona i debilita el sistema financer més del que estimula el creixement de l’economia" i no fomenta la inversió com es pensa. També va reclamar "solidaritat" i "assistència mútua" entre els països complidors de l’eurozona  o altrament l’"esperit de la construcció europea continuarà deteriorant-se".

De Larosière ha reconegut que les polítiques monetàries expansives poden "ajudar a reviure la demanda" durant un temps, però ha advertit que si es prolonguen massa temps provoquen un excés d’endeutament que es tradueix en una "fragilitat" més gran per a les economies. "Tots sabem que les bombolles financeres són un resultat intrínsec d’això", ha subratllat. 

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Així mateix, ha argumentat que l’auge del populisme a Europa està vinculat amb la insuficient solidaritat entre els països de l’euro. "Entenc que no es pot demanar solidaritat si no has fet els deures mínims, però una vegada fets, tot i que no hagis arribat a aquesta homogeneïtat perfecta de la productivitat, no es poden exigir que continuïn ajustant", ha mantingut.

Gual, per la seva banda, ha destacat de Larosière com un dels principals artífexs de la millora del funcionament del sector dels serveis financers a la Unió Europea. En aquest sentit, ha recordat el conegut com a 'Informe De Larosière' del grup d’alt nivell sobre supervisió financera a la UE, presidit per l’exdirector gerent de l’FMI, que va identificar els problemes que van conduir a la crisi financera i que va generar propostes concretes de reformes, especialment en l’àmbit de la regulació i la supervisió financeres a la UE.