"Encara no hi ha motius per aixecar el control dels comptes de Catalunya"

El 25 de setembre la ministra d’Hisenda va arribar al seu primer acord de finançament amb la Generalitat en 10 anys. María Jesús Montero va acordar amb el vicepresident Pere Aragonès saldar en quatre anys 1.459 milions de deute de l’Estat pendent amb Catalunya, inclosa una quantitat per complir una sentència del Suprem relativa a l’aplicació en el 2008 de la disposició addicional tercera de l’Estatut, que garanteix un nivell d’inversió a Catalunya similar al pes de la comunitat en l’economia espanyola (entorn del 18%). Una setmana després, el president Quim Torra va llançar un ultimàtum al Govern de Pedro Sánchez, amb el qual amenaçava de retirar al cap d’un mes el recolzament del PDCat i d’ERC al Govern si abans no hi havia un compromís per fer un referèndum. L’endemà, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va rebre EL PERIÓDICO a la seu del Ministeri.

¿Les declaracions de Torra posen en perill l’acord per començar a pagar deutes pendents de l’Estat amb Catalunya?

El nostre acord és de compliment de legalitat. I la legalitat es compleix en qualsevol cas. És important que també es prengui nota d’això en el Govern de Catalunya. El que sí que és veritat és que per poder aplicar l’acord hi ha d’haver Pressupostos i per a això el Govern necessita el recolzament dels grups polítics. Seria una absoluta contradicció anar a les comissions mixtes per aconseguir que se reconegui a Catalunya allò que per dret li pertany, però no recolzar l’instrument que ho fa possible.

¿Quant pot perdre Catalunya si no hi ha uns nous Pressupostos de l’Estat per al 2018?

Catalunya no podria percebre gairebé 2.200 milions d’euros. No tindria accés a 989 milions addicionals en les entregues a compte, ni a la possibilitat de comptar amb dues dècimes més de dèficit, cosa que suposa uns altres 490 milions. Tampoc es podria corregir el desfasament en la participació de les autonomies en la recaptació de l’IVA, una qüestió que representa uns 339 milions per a Catalunya. Ni es podrien dotar els 350 milions per complir amb la sentència del disposició addicional tercera i l’acord per finançar els Mossos d’Esquadra. 

¿El reconeixement del nivell mínim d’inversió per a Catalunya el 2008 s’estendrà a exercicis posteriors?

La sentència que hem de complir es limita al 2008. Nosaltres som responsables del que passi a partir d’ara amb els Pressupostos i la voluntat del Govern és que es respecti la disposició addicional tercera i que la participació de Catalunya en les inversions sigui la que estipula l’Estatut d’Autonomia.

¿De quants milions estaríem parlant?

Depèn de la inversió total de l’Estat. Sobre aquest total a Catalunya li correspondria el 18%.

¿Serà la primera vegada que es complirà la disposició addicional tercerades que es va aprovar l’Estatut?

Probablement. La nostra voluntat és intentar complir-ho i, si no pot ser, s’haurà de fer per fases.

¿Si no hi ha recolzaments per aprovar un nou Pressupost, mantindran els del PP i Ciutadans?

La llei és clara. Si no hi ha nous Pressupostos, els que ja hi ha entren en pròrroga de automàticament. Si no hi ha Pressupostos, no n’hi ha per a ningú, per a cap política, per a cap comunitat autònoma. No podríem millorar la sanitat, ni les pensions, ni revertir les retallades en educació o millorar la vivenda pública. És difícil d’explicar que això pugui ser així per un motiu ideològic, com ha dit el senyor Torra

¿Si no hi ha aquests comptes públics, seríem més a prop d’un avançament electoral?

Jo no ho diria això. La no aprovació del Pressupost minva la capacitat legislativa, però no l’anul·la, i li correspon al president calibrar si el marge que té resulta satisfactori per revertir retallades i impulsar nous drets. Això només li correspon al president.

¿Quin marge té el Govern per oferir a Catalunya un sistema de finançament més a mida?

El més important és que Catalunya participi en els òrgans multilaterals en què es discutirà el nou model. No hi haurà converses que suplantin la participació de Catalunya en aquests òrgans. En la primera reunió, convocada per determinar quants són els recursos que necessiten les comunitats, sí que va participar la Generalitat. Això és una notícia fantàstica i posa de manifest que la Generalitat està preocupada pel finançament de Catalunya i, evidentment, ho ha de discutir amb la resta dels territoris.

¿Podran formular alguna oferta que sedueixi Catalunya?

El repartiment dels recursos s’ha de fer de manera equitativa. Els ciutadans no poden percebre diferències importants en termes que una comunitat estigui més ben finançada que una altra, cosa que sí que passa ara, on hi ha diferències de finançament per habitant de 800 euros.

¿Catalunya està infrafinançada?

Tots els territoris estan infrafinançats. Probablement, en el nou model, totes les comunitats han de guanyar.¿Això en què s’ha de traduir?, doncs, per exemple, en si hi ha d’haver més participació en l’IVA o en els impostos especials o més capacitat normativa. Es tracta de parlar de l’Estat de benestar i de quin cost té i acompanyar-lo amb la mateixa recaptació que ja té Espanya perquè aquests recursos caminin cap a l’educació, la sanitat o la dependència.

¿Preveuen retirar el control de les factures que es va imposar a la Generalitat el novembre del 2015? 

De la mateixa manera que el Govern ha sigut molt clar en el sentit que no hi ha fets objectius que aconsellin l’aplicació d’un nou 155, tampoc hi ha cap fet objectiu que aconselli o convidi que es retiri aquest control reforçat. Les declaracions que permanentment fa la Generalitat no van en la direcció de garantir que l’ús dels diners públics es destina a les finalitats per a les quals està concebut. 

El Govern català no ha traslladat cap garantia que convidi a retirar el control reforçat. Entenc que això suposa una incomoditat per a la gestió dels comptes públics, però alhora suposa la garantia per a tothom que no s’utilitzarà amb finalitats il·legals o directament que no estaven previstes.

¿Hi va poder haver malversació de fons per a l’1-O?

No m’atreviria a fer una afirmació d’aquest tipus. No en tinc coneixement. S’ha de deixar que la Justícia actuï. I això és una cosa que li està costant acceptar al Govern de Catalunya, que davant del poder judicial no es pot produir cap tipus d’interferència.

¿Està d’acord que les pensions s’actualitzin amb l’IPC o és necessari tenir en compte altres factors?

Estic d’acord amb el que ha dit el Pacte de Toledo, que aconsella vincular les pensions a l’IPC dintre d’un marc global en què encara s’ha d’aprofundir en altres qüestions, com ara la sostenibilitat futura del model. El que és innegable per al Govern socialista és que els pensionistes no poden perdre poder adquisitiu. És de justícia. 

¿Com es pot garantir la sostenibilitat del sistema?

El Pacte deToledo ha de veure quines són les fonts financeres del sistema. Però crec que el Pressupost del 2019 ha de ser també el preàmbul d’un treball que s’ha de desenvolupar al llarg de tot l’any per desposseir la Seguretat Social d’algunes despeses que podria assumir l’Administració General de l’Estat. Parlem, per exemple, de les despeses administratives o de les baixes maternals o paternals, que no són una prestació contributiva. Si, a més, s’han de plantejar variables a mitjà termini, li correspondrà al Ministeri de Treball i als experts calibrar com s’ha de mesurar. Però ara el nostre compromís amb els pensionistes és clar. I en aquest cas no hi ha diferències entre Economia, Treball, Hisenda... tots anem a una.

¿Què passarà el 2019?

Per al 2019 està garantit, si hi ha Pressupost, que les pensions pujaran amb l’IPC i que hi haurà una paga per compensar la possible desviació de la inflació el 2018.

¿Tot i que hi hagi pròrroga pressupostària?

Sí. La Seguretat Social haurà d’atendre la pujada des del gener. Però si no hi ha un nou Pressupost, s’hauran de traslladar partides d’un lloc a un altre.

¿Si hi ha Pressupost, com preveu finançar l’actualització de les pensions?

Bàsicament a través de la millora de l’ocupació, dels salaris i de la qualitat dels contractes. Aquesta és la part més important. I després, amb part de la nova fiscalitat que el Govern està promovent.

¿Seguirà endavant amb la ‘taxa tecnològica’ malgrat que no hi hagi acord a la Unió Europea?

Serem en el grup de països que tiraran endavant. Acabarà sent una taxa per a tota la UE. I nosaltres la posarem en marxa l’any que ve perquè la necessitem.

¿Per què han descartat un nou impost per a la banca?

Hem traslladat a Podem que abordarem una fiscalitat més gran del sector financer per la via de l’impost de transaccions financeres, mitjançant una tributació mínima del 18% en l’impost de societats i amb una aportació més gran al Fons de Garantia de Dipòsits. Ja veurem com avancen aquests ingressos i com evoluciona el sector en un context de baixos tipus d’interès. No descartem que en un futur l’impost a la banca pugui ser una realitat si veiem que les mesures adoptades no funcionen com s’esperava que ho fessin.

¿Quins altres canvis fiscals han decidit?

La modificació de l’IRPF per sobre de 140.000, tant en les rendes del treball com en les de capital. La baixada de dos punts a les pimes amb una facturació de menys d’un milió d’euros. Una pujada fiscal del dièsel per començar a equiparar-lo a la gasolina. La taxa digital i la de transaccions financeres i canvis en l’impost de societats. Són cinc figures tributàries. Dos, de nou encuny, que no es poden crear en la llei de Pressupostos i s’han de tramitar a part.

Podem rebutja la pujada del dièsel...

Hi ha elements que es poden compartir més o menys. En el discurs del PSOE és absolutament necessària una transició energètica. La pujada no afectarà els professionals del transport.

¿No tem que les multinacionals renunciïn a repatriar beneficis a Espanya si es graven els dividends obtinguts a l’exterior?

Notícies relacionades

Bankinter va guanyar 201 milions d’euros fins al març, un 9% més

Les pimes volen accelerar la normativa europea contra la morositat

El gravamen serà molt petit, del 5%, en línia amb el que apliquen altres països, com ara França o Alemanya. Si això no passa en aquests països o en el conjunt d’Europa, no passarà a Espanya. El que passa és que sempre que es parla de la fiscalitat s’aboquen moltes amenaces i es diu que marxaran els capitals. Això no és així. Nosaltres som un Govern responsable; no farem res que perjudiqui l’economia, al contrari...

.