«Preocupats però tranquils" a l'Audiència de Barcelona

El judici a l’excúpula de l’extinta Caixa Catalunya va començar ahir amb expectació i nerviosisme a l’Audiència de Barcelona. Fotògrafs i càmeres de televisió a la porta ja indicaven la rellevància de la causa, que pot comportar penes de presó per als acusats. A l’ull de l’huracà l’expresident de l’entitat i exvicepresident del Govern de Felipe González, Narcís Serra, i l’exdirector general Adolf Todó. Juntament amb ells, convocats per ocupar el seu lloc a la banqueta 39 acusats més. Reconeixia Serra davant de la porta de la sala on s’havia de celebrar el judici que estava «preocupat però tranquil», oxímoron fidel al seu semblant, i semblant al de la resta dels acusats. Però la imposada tranquil·litat anava cedint terreny amb el pas dels minuts. Todó, principal beneficiat per l’alça d’emoluments en plena crisi, dissimulava evidents símptomes de tensió. 

La flor i nata de l’advocacia i els seus clients il·lustres s’amuntegaven a l’àmplia zona annexa a la sala de vistes, marc d’històries en general funestes. Els acusats expressaven en aquell moment en públic el contrari del que semblaven sentir, acompanyats per la proximitat de togues amigues però percebent la proximitat d’un poder judicial lluny dels seus despatxos folrats de fusta. Preguntat sobre l’estratègia de la seva defensa, Serra reconeixia amb sinceritat: «Estic en mans del meu advocat». Molt a prop hi havia el nomenat Pau Molins, ja amb la toga capa estil Harry Potter de rigor i preparat per a la primera vista de les 27 previstes fins al 30 de novembre. Altres advocats reconeguts com Emilio Zegrí, Fermín Morales, Juan Segarra i fins i tot Pascual Vives (l’advocat de la infanta Cristina) es trobaven també a l’avantsala, i amb ells molt poder en aquell moment va. El moment electritzant va arribar de la rotunda veu que va manar callar d’una funcionària judicial, l’encarregada de coordinar l’accés a la sala del judici. En aquell moment, van deixar d’existir directors generals, presidents, vicepresidents i directius d’alt nivell i el pes de la justícia va posar ferms els respectables. Van passar llista en silenciosa tensió, com a l’escola abans d’una reprimenda. Un per un, els acusats van anar ocupant el seu lloc, el de tot el judici si assisteixen les vistes.

La tranquil·litat va transmutar en tremolor en més d’un. I això que es tractava d’una vista de qüestions prèvia, mer preàmbul del que vindrà. Els protagonistes es trobaven aquesta vegada a la platea. Els tres magistrats presidien, els togats, murmuradors la major part de vegades van desenvolupar la litúrgia i l’argot al seu terreny, mentre que acusats i públic amb prou feines sentien el que deien. I és que a l’Audiència de Barcelona pesa més el fons que la forma i les paraules a la sala només semblen estar al servei del tribunal. 

Notícies relacionades

Narcís Serra: "No me'n penedeixo, perquè el que vaig fer és el que havia de fer"

El cas dels sobresous de Caixa Catalunya arriba a l'Audiència de Barcelona

Mentrestant, Todó i Serra, esquena amb esquena, a primera fila, tenien el privilegi d’escoltar una mica millor els encreuaments dialèctics. Braços plegats i en silenci, callats com mai. I entre Pau Molins (l’advocat de Serra) i Juan Segarra (l’advocat de Todó) van esqueixar els principals obstacles al procediment, ara pendent de l’opinió del tribunal. I Jordi Flores, l’advocat de la CUP, de toga més descurada, pentinat indepe i verb d’Espriu, rebia sense sorpreses les objeccions a la legitimitat de la seva presència entre l’acusació, en un intent defensor d’esquerdar la unitat d’acció dels acusadors. 

El fiscal, Fernando Maldonado, amb veu més ferma que la resta, semblava marcar els límits del debat, recolzat per l’advocada de l’Estat (defensora dels interessos del FROB).  Els tres jutges del tribunal número 8 de l’Audiència escoltaven i es consultaven. El poder a les seves mans. Ells decidiran.